Author Archives: btcom

Santuari de la nostra Senyora del Sagrat Cor ple. Més de 10.000 persones connectades per “streaming”. Així va ser a la Vetlla de pregària pel Bisbe Toni Vadell.

Arribo al Santuari de la Nostra Senyora del Sagrat Cor una mica trasbalsat, inquiet, neguitós. Com amb una pedra a l’estómac i l’ai al cor. Aquest matí el Bisbe Toni ha tingut una complicació mèdica que ha anat empitjorant al llarg del dia i, pel que diuen, la seva salut és ara mateix molt delicada. El pensament de que pot morir avui mateix m’entristeix. De fet, porto tot el dia amb el ulls humits i en més d’un moment he trencat a plorar. M’assec al banc i sento com el cardenal Joan Josep va dirigint la pregària, fent estones de silenci i llegint de tant en tant algun text. El temple està ple de gom a gom, el Santíssim ens presideix i ens uneix en l’oració. Una dona al meu costat plora silenciosament i li ofereixo un mocador d’un paquet que m’han regalat hores abans. Constato un cop més com de maca és la Providència.

L’experiència al santuari

A mesura que van passant les hores, la vetlla és llarga, vaig aixecant el cap i vaig reconeixent rostres coneguts. Aquí darrere tinc al Marc, veig a la Vicky més endavant i uns bancs a mà esquerra a la Míriam. M’admiro de com d’estimat és el nostre pastor que ens aplega. Gràcies Senyor per donar-nos la comunitat, on trobem descans i consol.
La música ens acompanya i guia la nostra oració. La cançó “Em rendeixo” em toca el cor, particularment quan repetim una i una altra vegada el “que es faci en mi la teva voluntat”. Després m’adono que la meva pregària ha anat canviant d’ençà que he arribat a quarts de 9. Ja no reso només per a que es faci el miracle per la intercessió del Beat Joan Roig. Reso per a que, aquí i ara, es faci sempre la voluntat del Senyor i Ell em doni la gràcia per a acceptar-la i estimar-la. Tant si el Senyor vol sanar al nostre estimat Bisbe Toni, com si el vol amb Ell, que es faci sempre la seva voluntat.

Admeto que em sorprenc a mi mateix. En poc més de tres hores ha canviat no només la meva pregària, sinó la disposició del meu cor. Malgrat segueixo trist, estic seré i em sento molt acompanyat. I jutjant pel que veig al voltant, penso que no sóc l’únic. M’omple d’alegria veure com l’Església de Barcelona ha respost de manera tant ràpida i contundent a la crida de pregar pel Bisbe Toni, que deu estar a poc més de 100 metres d’on som nosaltres. Sento que l’estem acompanyant, sostenint i estimant, per allò que vingui després, sigui el que sigui.

Senyor, quina passada. La fe (/’fə/, amb accent de Mallorca) és un regalàs.

Jove amic del Bisbe Toni

Un cap de setmana pensat per a joves adults.

Un cap de setmana on es va poder desconnectar del món per a connectar amb el Senyor.

Els dies 10, 11 i 12 de desembre una vintena de joves vam participar d’uns exercicis espirituals que van tenir lloc a la casa d’espiritualitat “La Sagrada Família” de Barcelona. Només pel lloc on vam fer el recés, sabia que no podríem estar més ben cuidats. Els exercicis espirituals, en un principi havien de ser predicats pel Bisbe Toni, però per qüestions de salut no li va ser possible. Així que vam comptar de la companyia de Mn. Emili Gil. Malgrat que alguns esperaven amb ànsies poder-se retrobar amb el Bisbe, la seva absència ens va permetre poder pregar i encomanar-lo encara més. I avui encara, cal seguir-ho fent.

Si soc sincera, era la segona vegada a la meva vida que participava d’uns exercicis espirituals. Tot i que els primers havien estat feia pocs mesos, estava a l’expectativa per saber què faríem al llarg dels dies. Per sort meva, només arribar ja ens van fer arribar l’horari del cap de setmana. Vam sopar plegats i, abans d’anar a dormir, vam tenir una sessió introductòria on se’ns va explicar que al llarg d’aquells dies havíem de conviure en silenci. He de reconèixer que el silenci se’ns va fer una mica complicat, però després d’uns cops d’atenció per part de Mn. Carlos, vam entendre que era el millor per a nosaltres. L’estructura dels exercicis era molt senzilla però alhora complexa: laudes al matí, esmorzar, meditacions amb estones de pregària, reflexió i possibilitat de confessió, missa, dinar, meditacions, vespres, sopar, breu meditació i estona de pregària.

Fa realment poc que he començat a pregar diàriament a Déu, soc “nova” en tot això, i és potser per aquest motiu que quan parlo amb Déu, davant seu, a la capella, m’agrada fer-ho sola. Així m’asseguro que m’està escoltant a mi (manies meves). Sabia que seria difícil poder tenir una estona amb Déu al llarg d’aquests dies, és per això que la matinada de dissabte, em vaig vestir (ja que a Déu no se’l pot anar a visitar amb pijama), i vaig compartir amb Ell una estona de pregària. Pensava que sentiria a Déu dient-me: “Gràcies per aquest sacrifici, podries estar dormint, com tota la resta, i has vingut a mi”. Però, no. Ho tenia mal entès, jo no he d’esperar res de Déu, perquè Ell ja m’ho ha donat tot. Ara soc jo, qui li he d’oferir i entregar.

Per providència, després d’unes setmanes pensant i tenint el neguit que volia conèixer més la Verge Maria i enfortir la meva relació amb ella, les meditacions que ens va predicar Mn. Emili Gil van ser els 5 misteris de goig del rosari. Com ens cuida el Senyor! Aquests exercicis espirituals van ser el primer pas per poder conèixer més la nostra mare. I, avui, dues setmanes després, a poc a poc, encara l’estic coneixent. 

És difícil resumir tres dies, i no tres dies qualsevol, en una pàgina, però és el que se m’ha demanat i així ho he fet. Us animo a tots i a totes a participar d’uns exercicis espirituals per desconnectar de món, de les responsabilitats, de la feina, dels estudis i poder connectar amb Déu i amb tu mateix.

Clara Garrit Nicolau
Parròquia Sant Pere del Masnou

Així va ser la tradicional Vetlla a la Immaculada a la Basílica de la Mercé.

Dimarts 7 de desembre. Es el dia abans de la Solemnitat de la Immaculada Concepció. Surto de missa i vaig a buscar al meu millor amic a casa seva per anar amb ell cap a la Basílica de la Mercè. Les pastorals juvenils dels bisbats de Terrassa, Sant Feliu i Barcelona van organitzar una vetlla per a la Immaculada que comença a les 19:30 h. Jo no tenia pensat assistir a la vetlla. No hi havia cap raó en especial per no anar-hi, simplement no m’ho havia plantejat seriosament. Va ser una petició d’últim moment el dia abans el que em va dur a participar-hi. El meu amic i jo baixem en autobús cap a la Basílica, mentre observem els llums de Nadal que ja il·luminen la ciutat. Arribem a la Basílica i comença la vetlla. El Bisbe Agustí dona la benvinguda a tots els presents, i tot seguit escoltem un breu testimoni.

Després, tots junts, resem un Misteri del Sant Rosari, i en acabar es fa la Lectura de l’evangeli. A continuació escoltem una Homilia, en aquest cas de part del Bisbe Salvador. Un cop acabada l’Homilia comença la part més essencial de la vetlla, i s’exposa el Santíssim Sagrament. És un moment de pregària que pot servir per meditar amb Maria i demanar-li coses.

“A l’aire ressona el característic so de les veus i els riures joves”

Estic segur que molts dels presents ja portàvem alguns dies en els quals, d’una manera o altra ens havíem estat preparant per a la Solemnitat del 8 de desembre, tenint detalls amb la Nostra Mare o participant en alguna novena. Es llegeix un text del Papa Francesc i es fa una meditació. Un cor de joves músics acompanya la vetlla amb algunes cançons molt maques. Després d’aquesta estona de pregària es fa la benedicció final, i el Cardenal Joan Josep fa un breu comiat. Per cloure la vetlla es canta una emotiva cançó a la Mare de Déu, i seguidament la gent comença a anar cap a les escales que duen a la Mare de Déu de la Mercè, per dir-li alguna cosa o simplement per tenir un gest d’afecte amb ella.

En sortir de la Basílica es respira un ambient d’alegria. Cares conegudes, i cares no tan conegudes. A l’aire ressona el característic so de les veus i els riures joves que, de manera espontània sorgeixen en acabar una vetlla que ens ha preparat i omplert d’il·lusió per a la celebració de l’endemà.

Guillem Juan
Badalona