El passat 26 de febrer la diòcesi de Barcelona donava tret de sortida a la Quaresma. Sota la convocatòria del Cardenal Joan Josep Omella, la joventut s’unia un cop més a La Sagrada Família en la jornada de Sent la Creu, la tradicional celebració que des de fa 7 anys ha acollit a Barcelona diferents creus de països en necessitat d’arreu del món. Aquest cop, ens apropàvem tots plegats al patiment del poble ucraïnès, en una celebració coronada per la icònica “Creu vivificant” de Yuvenaliy Mokrytskyi.

Història de la Creu

Segons una antiga llegenda cristiana, en el Gòlgota, on es va crucificar a Jesús, hi havia la tomba d’Adam. La sang del Salvador va fluir sobre les restes d’Adam expiant el pecat original.

La icona del Calvari conté, no només una imatge del Crucificat, sinó també un recordatori de les paraules que Jesús va dir a la seva Mare abans de la seva mort: “Dona, aquí tens el teu fill”, i després, dirigint-se a Joan, el deixeble que estimava, digué: Aquí tens la teva mare”, (Jn 19,26-27). Tots som representats per l’apòstol Joan. El Senyor ens confia les mans plenes d’amor i tendresa de la mare, perquè sentim que ens sosté per afrontar i vèncer les dificultats el nostre camí humà i cristià.

La nostra creu és una rèplica de la icona de Yuvenaliy Mokrytskyi. L’autor la va pintar seguint el model de l’antiga creu ucraïnesa “Creu vivificant”. Ho va fer a petició del Yosyp Slipyi, quan el patriarca va tornar de la captivitat siberiana.

Per què el Senyor permet la guerra? Què espera de nosaltres com a joves? Com puc ajudar que tant patiment acabi d’una vegada per totes? Com ha mirat la Creu del Senyor en aquest temps? I quins signes d’esperança hi ha enmig del dolor?

Totes elles són preguntes que tots ens plantegem i que van tenir un espai per a pronunciar-se i trobar resposta en aquesta celebració. Així es van adreçar dos joves a l’arquebisbe major d’Ucraïna, Sviatoslav Shevchuk, convidat especial que, amb una connexió telemàtica en directe, ens va apropar amb delicadesa la mirada del perdó enmig d’un conflicte tan complex.

L’acte també va comptar amb el testimoni de Mn. Iurii Stasiuk, rector de la parròquia de Sta. Mònica de Barcelona que va estar servint acompanyant els soldats ferits al front. La celbració de l’Eucaristia va continuar presidida pel cardenal Omella, que va recordar a tots els fidels congregats el sentit de conversió i preparació personal a la Quaresma, i una entrega d’ofrenes per part d’un grup de joves ucraïnesos residents a Barcelona.

En acabar, tots els qui ho van desitjar van poder apropar-se a venerar la creu.

La novetat d’aquest any és la creació de l’Himne de Sent la Creu, que va interpretar la coral de corals sota la direcció de Joan Alfons Hernández. Luis Meseguer, compositor i també arranjador d’altres peces musicals del cantoral, ens explica com va ser aquest procés. (Llegiu el desplegable amb el seu testimoni)

La creació d’un himne propi: entrevista a Luis Meseguer, compositor

Tenim un tresor poètic i musical acumulat durant 2000 anys.

Com va sorgir la idea? Hem d’entendre que a partir d’ara es cantarà a totes les celebracions?

La idea va sorgir parlant amb en Joan Alfons Hernández, el director del cor de Sent la Creu. Durant els últims anys, hem estat cantant arranjaments de diferents obres, com el de “l’Anyell de Déu” i “Ja no sóc esclau”, que va fer l’Àngel Pérez l’any passat. Crec que són arranjaments genials i per això els hem repetit. Aquest any, però, hem vist la necessitat de fer una composició original per a Sent la Creu. Ja portem unes quantes edicions i aquest esdeveniment ja té certa identitat que mereix també una identitat musical. Per això vam decidir fer un himne que es relacioni amb aquest acte, i que es canti cada cop que entri la creu al Temple.

Breu anàlisi musical: significat de la lletra, el procés de crear la melodia. Què vols que la gent senti i entengui en escoltar aquesta cançó?

Tenim un tresor poètic i musical acumulat durant 2000 anys. Crec que no el podem oblidar, és més, l’art sacre que fem hauria de tenir continuïtat amb el que s’ha fet abans, o al menys establir un diàleg. Quan estava plantejant un himne a la creu vaig buscar immediatament què s’ha fet en la història de l’art cristià. Em vaig trobar amb “O Crux Splendidior”, un himne que està ple de idees paradoxals: “dolços claus, dolça fusta”…

Em vaig inspirar en aquesta lletra per fer les estrofes. La lletra de les tornades, però, és composició original. Allà vaig afegir imatges medievals, comparant la creu com “l’estendard tenyit de casta sang”, o “el tron reial”. L’inici “cop rere cop, Déu fet carn, carn feta pols, pols d’amor viu”, està ple de monosíl·labs. Volia transmetre els cops de martell, una experiència colpidora. El que ve després és més “legato”, més dolç, com diu la lletra. En la part final, però, hi ha una llum d’esperança: “Déu enlairà la Creu del Fill per a arribar a la resurrecció”. En aquest moment es dóna un sentit a aquesta Creu, la resurrecció. Analitzant la música, l’inici es canta amb la nota “re”, però el final acaba amb la nota “la”. El final queda com suspesa en l’aire a la nostra oïda, ja que esperem tornar a “re” per tenir sensació de repòs. Però m’he quedat en “la” precisament per donar a entendre que estem en tensió esperant un repòs trascendent, la Pasqua eterna.

A nivell musical, he defugit les convencions de la música actual i m’he fixat més en la medieval. Això es pot veure en la modalitat (re dòric o el primer mode gregorià). També es troba en la construcció melòdica de les estrofes, que imita la salmòdia. Aquesta estètica antiga no és merament d’estil, sinó essencial. He evitat que la música és fonamenti en acords, sinó en les paraules mateixes, com passa en el gregorià.

Com valores personalment aquesta edició del Sent la Creu? De quina manera t’ha impactat, més enllà d’assistir-hi com a compositor?

M’ha impactant veure les famílies de refugiats a Missa, no veure’ls en una televisió sinó en vida real. Això em recorda que la comunió que vivim a l’Església, que sobrepassa els límits geogràfics i temporals, és real i no una teoria bonica. També m’ha impactat la homilia del Cardenal Joan Josep Omella, parla amb molta sinceritat i va a l’essència del que és realment important.

La convocatòria

Imatges

Ahir vam celebrar la primera trobada del Grup Joan Roig del cicle de Migració. Com sempre, vam començar amb adoració. Després la religiosa Vicky Molins i el Said, membre de l’hospital de campanya, van fer un col·loqui molt enriquidor. Finalment vam anar a sopar a una pizzeria per a compartir, i fer noves amistats. 

No et perdis la següent, el dia 15 de febrer.

Segurament, tothom recordarà la visita del papa Benet XVI a Barcelona els dies 6 i 7 de novembre de 2010, quan, 128 anys després de la col·locació de la primera pedra, va consagrar la Basílica de la Sagrada Família en una celebració de l’Eucaristia.  

El Papa va pronunciar en l’homilia unes paraules que avui recordem:

Ahir es va celebrar el funeral diocesà per l’etern descans de Benet XVI a la Sagrada Família

La celebració eucarística ha estat presidida pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i concelebrada per l’arquebisbe emèrit, el cardenal Lluís Martínez Sistach, juntament amb els bisbes auxiliars, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova. Han assistit a la Missa funeral Albert Batlle, cinquè tinent d’alcaldia, Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos, i el Dr. Josep Antoni Rom, rector de la Universitat Ramon Llull.

En l’homilia, el Cardenal ha remarcat de Benet XVI la «gran capacitat intel·lectual que va desenvolupar fins al punt de ser reconegut com un gran mestre», reconeixent que ha sabut «fer un veritable diàleg entre la fe i la cultura del nostre temps». Finalment, ha pregat pel descans etern del Papa emèrit, tot demanant: «des de la finestra del cel beneeix-nos a nosaltres i intercedeix davant el Senyor perquè la nostra fe no defalleixi i siguem valents i humils apòstols de l’Evangeli».

Per accedir a l’homilia sencera, pots clicar AQUÍ.

Ahir es va celebrar Connecta: Especial Nadal! 

Aquest any, la segona edició va reunir més de 200 adolescents de 26 realitats diferents de l’Arquebisbat de Barcelona. 

La tarda començava a les 4.30 pm. amb les inscripcions i presentacions dels grups. Les parròquies i escoles representades eren:

Posteriorment, Mn. Carlos dirigia unes paraules als joves:

“Cada segon de la nostra vida és un regal immerescut i perquè tingui sentit hem de lliurar-la amb gratuïtat. El Senyor per Nadal se’ns regala de manera immerescuda, i ens ensenya a fer-ho. A mesura que nosaltres ho donem tot de manera desinteressada, també ho rebem tot desinteressadament”

Mn. Carlos Bosch

Llavors tocava la pregària inicial, on la Irene Voz (membre de l’equip) va explicar el sentit del Nadal i ens vam encomanar a l’Esperit Sant. I hora dels voluntariats! 

1.

Hospital de campanya de la Parròquia de Santa Anna:

Per tal d’animar les festes de Nadal, els adolescents hem cantat nadales pels pobres de Santa Anna, els hem escrit una postal pel sopar de Nadal i per les residències de gent gran, i també hem fet un temps de pregària per intercedir per la resta de voluntariats.

2.

Missioneres de la Caritat | Calcutes Barcelona:

El dia 24, les Calcutes de Barcelona organitzen un dinar de Nadal per a 300 necessitats. Els adolescents vam ajudar a fer possible aquesta iniciativa, muntant les sales i els regals.

3.

Comunitat de l’Anyell:

L’adolescent acompanyarà la Comunitat de l’Anyell pels carrers de Barcelona, per parlar amb la gent sense sostre i desitjar-li un Bon Nadal.

4.

Llum de la Pau de Betlem:

La nostra ciutat també està molt necessitada espiritualment. La missió de la Llum de la Pau de Betlem, que arriba a Barcelona des de Betlem, està pensada pels pobres que vesteixen a la moda, pels joves que tenen set d’amor, per aquells que no coneixen a Jesús o han oblidat què és Nadal. L’adolescent repartirà una espelma per recordar que el millor regal és Jesús mateix.

5.

Supermercats:

Els adolescents hem recopilat aliments nadalencs pels pobres de Santa Anna.

Ja arribades les 8pm, tots els grups ens reuníem de nou a Santa Anna per entrar amb una espelma, i oferir-la a Jesús, present a la custòdia.

El Tomàs Solé ens explicava com podíem rebre Jesús, i el Mateo Puig, què era el sagrament eucarístic i com li podem donar les gràcies, mentre el grup de música tocava cançons que ens dirigien en l’oració. I, com no, vam poder acabar amb alguna nadala per concloure una tarda de servei i pregària!

Gràcies

Gràcies a totes les entitats que han fet possible un dia com aquest i gràcies a cada jove que va decidir venir a Connecta per servir abans que acabar els detalls nadalencs. 

• Càritas Barcelona
• Hospital de campanya de la Parròquia de Santa Anna
• Missioneres de la Caritat | Barcelona
• Comunitat de l’Anyell
• Llum de la Pau de Betlem, dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
• Atiram Hotels
• Mercadona
• Carrefour
• Caprabo
• Spar

Ens veiem a la tornada de vacances!

Ahir vam celebrar el sopar de Nadal de col·laboradors!

Una vetllada per a celebrar junts la raó per la qual estem servint a Església Jove Barcelona i agrair tot l’esforç d’aquesta seixantena de joves. I és que, cadascun d’ells s’encarrega d’una tasca important en una àrea:

• Comunicació
• Adolescents
• ADSUM
• SAFORS
• Grup Joan Roig
• Missió: Mans Buides
• Betel23
• JMJ
• Meraki (músics)

La nit va estar plena de sorpreses. Des del còctel de benvinguda, la sessió fotogràfica, les dinàmiques i com no, unes bones Nadales i pregària. 

Aquí us deixem un recull de fotografies.

Aquest cap de setmana, una trentena de joves adults han participat dels ja tradicionals Exercicis Espirituals. Aquí va el testimoni d’un d’ells.

El nou curs ha arrencat també amb nous projectes. Si encara no te n’havies assabentat, et fem saber que estem posant en marxa ADSUM, una missió pensada per evangelitzar la pastoral juvenil de Barcelona. 

QUÈ ÉS ADSUM?

ADSUM en llatí vol dir fer-se present, prendre part, participar, ajudar… “Aquí em tens (‘Adsum’). Envia-m’hi.” (Is 6, 8). Aquesta és la resposta d’Isaïes quan va sentir la veu del Senyor que es preguntava “Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà?” (Is 6, 8).

Amb aquest sentit d’enviament, ADSUM neix perquè els adolescents i joves de Barcelona coneguin a Jesucrist.

A QUI VA DIRIGIT? 

L’Església de Barcelona és molt rica en moviments, maneres de viure la fe i parròquies amb realitats ben diferents. Dins d’aquesta diversitat, hi ha manantials de vida juvenil que poden aportar molt a altres comunitats parroquials amb més necessitat. 

Si tens entre 18 i 30 anys i et vols comprometre a ajudar periòdicament a grups de joves d’una parròquia diferent a la teva, pots escriure’ns i demanar més informació. L’adolescència és una etapa decisiva de creixement personal. No volem deixar a  cap adolescent de la nostra diòcesi sense la possibilitat de conèixer noves realitats i de créixer en la fe.

JA HEM COMENÇAT!

Els missioners s’han llençat a l’aventura amb un cap de setmana de formació i convivència per a fer els grups. El diumenge va acabar amb una eucaristia a la Catedral on el Bisbe Javier enviava als joves a la missió.

Us anirem informant de l’evolució d’ADSUM.

Núria García,
Estudiant periodisme i membre del Safor Pompeu

Sabies que el Papa Francesc cada mes fa un vídeo amb les seves intencions?

Des del 2016 el Sant Pare difon les seves intencions de pregària mensuals a través del “Video del Papa”, una iniciativa desenvolupada per la Xarxa Mundial de Pregària del Papa.

I aquest mes… Ens demana que preguem per:

Però què significa una Església sinodal? 

El Sant Pare convida a l’Església a escoltar-se en la diversitat i obrir portes als que estan a fora. En el vídeo d’aquest mes ens ho explica. Preguem units per la Santa Església?

Web oficial del Vaticà

Web del Vídeo del Papa

Xarxa Mundial de Pregària del Papa

Els joves adults del Grup Joan Roig hem estat a Mallorca per encomanar el curs al Bisbe Toni!

Hem caminat des de l’església on es va batejar, Església Sant Miquel de Lluc Major, fins al Santuari de Gràcia, on és enterrat.

Ha estat un cap de setmana de compartir, recordar anècdotes amb el Bisbe i pregar. Tot ha sigut possibles gràcies la Delegació de Pastoral de Juvenil de Mallorca que ens ha acollit i guiat!

Si no saps que es el grup Joan Roig, visita aquesta pàgina.

Testimoni d’una jove

Aquests dies hem estat presents al Pelegrinatge Europeu de Joves a Santiago de Compostel.la (PEJ’22).

Allà ens hi hem reunit més de 12.000 joves seguint les onze rutes del Camí de Sant Jaume. Tot això acompanyats de 55 bisbes de tota Espanya, Itàlia, França i Portugal; 370 sacerdots i 400 membres de vida consagrada. D’aquesta manera, la PEJ’22, celebrada entre els dies 4 i 7 d’agost, ha estat el major esdeveniment de la Pastoral Juvenil d’Espanya de l’última dècada.

Però la PEJ ha estat molt més que un encontre global. També ha esdevingut un punt d’unió entre les delegacions de Joventut dels diferents bisbats de casa nostra.

TU, JOVE

Més de 600 adolescents, joves i joves-adults de les diòcesis de St. Feliu, Solsona, Urgell, Terrasa i Barcelona, a més de Mallorca, vam caminar units des de Lugo. Pel camí ens acompanyava el bisbe Javier Vilanova. Un cop a Santiago, vam poder gaudir també de la presència paternal del cardenal Joan Josep Omella i de les catequesis amb el bisbe auxiliar Sergi Gordo i el bisbe d’Urgell Joan-Enric Vives. 

El camí ens ha dut cansament, butllofes, son, però també somnis i estones de recolliment. I és que un dels temes recurrents en aquest encontre ha estat el discerniment vocacional, crucial en l’etapa de joventut. Seguint aquest esperit de servei a les necessitats dels joves, es van oferir nombrosos tallers, homilies i testimonis de diferents realitats de l’Església.

Ahir vam tornar de la PEJ i no em puc sentir més afortunada i agraïda. Se m’han donat moltíssimes preguntes i també moltíssimes respostes. El descobriment més gran que he fet ha sigut adonar-me que jo vaig anar amb la intenció de trobar-me i conèixer-me a mi mateixa, però he acabat trobant i coneixent els altres. Fins i tot quan caminàvem, el mal de peus no frenava les converses, o en les molestes i llargues cues dels banys tampoc no s’aturava la interacció entre nosaltres. Era una cosa que a mi em semblava increïble, perquè no és una cosa que passi cada dia. I és curiós perquè això només passa, quan ens uneix una cosa molt més gran, gegant; Déu”.

Núria Huanuco, 16 anys, membre del grup d’adolescents.

EL CAMÍ DE SANT JAUME: AIXECA’T!

El caminar junts ens ha fet arribar lluny, fins a la tomba de l’apòstol St. Jaume. A ella hi han pelegrinat també milers de joves en aquest any sant compostel.là. El camí ens ha permès veure molts altres exemples de pelegrinatge dels qui han posat les seves energies al nostre servei. Els guies, els voluntaris de càtering, els acompanyants d’adolescents i de la Pastoral del Sord… Al cap i a la fi, tots ens hem aixecat de les nostres comoditats i hem seguit les passes de Crist.

“Durant aquests dies de pelegrinatge he sigut el xerpa de cua, el darrer del grup. Fer el Camí amb els últims m’ha ajudat a refrescar la meua vocació pels altres, des del servei i l’acompanyament. (Pre)ocupant-me per tal que ningú es quedés enrere: Procurant seguir l’estil de Jesús; atenent, animant, curant, escoltant, compartint… posant en segon terme, les meues pròpies necessitats i gustos.

He procurat viure cada segon amb consciència, intensitat, joia i agraïment. M’ha permès gustar, a poc a poc, la presència de Déu en cadascuna de les persones que hi he descobert. Omplint la motxilla a vessar d’instants preciosos i dels noms, amb les qui hem compassat el ritme”

Ramon Oromí, guia de la delegació d’Urgell. 

I ARA, SIGUES TESTIMONI

L’últim dia vam finalitzar la trobada al Monte del Gozo, aquell espai que es va preparar per acollir la JMJ de Santiago el 1989. El cardenal Antonio Marto, enviat especial del Papa, ens dirigia aquestes paraules: “Heu viscut una sèrie de belles i enriquidores trobades i experiències. La seva bellesa i riquesa no són només per a vosaltres, sinó perquè ho comuniqueu als altres”. Un missatge d’enviament que s’uneix al lema que ens ha acompanyat aquests dies. “Jove, aixeca’t i sigues testimoni!”

Recupera l’himne de la PEJ’22 aquí 😉