Audiència de la pastoral de joventut amb el Papa Francesc

Els nostres bisbes i sacerdots acompanyants de joves de l’arxidiòcesi de Barcelona van viatjar del 27 al 29 de gener a Roma. En una audiència privada, van presentar al Papa Francesc el projecte del Pla Pastoral SORTIM! enfocat al discerniment vocacional, a la vegada que van parlar-li de tots nosaltres amb el creixement que està experimentant la pastoral de joventut.

“A la nostra arxidiòcesi, i de forma molt especial a la pastoral de joves, estem assistint, gràcies a Déu, a un despertar de la fe tot i les dificultats”.

Animats per les tantes vegades repetides paraules del Sant Pare de fomentar una Església “en sortida”, els representants de la diòcesi van demanar-li orientacions per encaminar el nou projecte que es va iniciar l’octubre passat i finalitzarà el proper mes de març.

En el seu discurs, el Papa va fer una invitació a la fraternitat, fent èmfasi en l’exemple vocacional dels apòstols:

“L’experiència dels apòstols sempre té un doble aspecte, personal i comunitari. Van junts i no els podem separar. Som, sí, cridats individualment, però sempre per formar part d’un grup més gran, caminar junts escoltant abans que parlant, saber colocarnos on convingui, no només al davant, també enmig i al darrere”.

Abraçar les creus, rebutjar la doble vida i el “carrierisme” dins l’Església, i apostar sempre pels sacraments i la vida d’oració van ser altres punts importants de la seva predicació en resposta a les orientacions pel pla pastoral sobre el discerniment.

La visita va comptar amb la presència dels bisbes auxiliars Javier Vilanova i Sergi Gordo, juntament amb 70 sacerdots més. El cardenal Joan Josep Omella que no va poder assistir a l’acte, ja que es trobava atenent una trobada sobre el Sínode a la Conferència Episcopal Espanyola.

“A Barcelona, a dalt de la muntanya del Tibidabo, s’hi troba un temple construit per St. Joan Bosco des d’on es pot contemplar l’immens camp al qual hem sigut cridats a sembrar. (…) Quan un baixa a l’entramat de carrers que conformen la diòcesi, és fàcil creuar-se amb parròquies, institucions educatives i socials. En elles, ens hi trobem, potser de manera discreta, laics compromesos, diaques, sacerdots i bisbes, volent respondre amb fidelitat a la crida del Senyor tot i les nostres torpeses.

Desitgem tornar a les nostres parròquies impulsats per l’Esperit fins a cadascun dels racons de la diòcesi. (…) Gràcies, Sant Pare, per acollir aquests humils servidors de la vinya del Senyor.

Mn. Carlos Bosch, director del Secretariat de Pastoral amb Joves. Paraules de presentació en l’audiència privada amb el Sant Pare.

Recupera el discurs sencer del Papa Francesc aquí.

Recull de premsa:

https://www.vaticannews.va/es/papa/news/2023-01/papa-francisco-encuentro-sacerdotes-pastoral-juvenil-barcelona.html

https://www.lavanguardia.com/vida/20230128/8716371/papa-recibe-vaticano-sacerdotes-archidiocesis-barcelona.html

https://www.vidanuevadigital.com/2023/01/28/el-papa-pide-a-los-sacerdotes-de-barcelona-aprender-y-ensenar-a-acoger-a-todos/

El nostre equip

Adoració Intersafors

El 27 de desembre va tenir lloc l’adoració intersafors de Nadal. 50 joves de diferents universitats es van reunir a l’església de Santa Agnès per a assistir a missa i a adoració.

La missa va estar presidida per Mn. Carlos Bosch, delegat de joventut de la diòcesi, i Mn. Jordi Domènech va ser l’encarregat d’exposar el Santíssim i dirigir l’adoració. Va ser un moment de reflexió i oració, per a poder escoltar a Déu en mig de Nadal i agafar força per a l’estudi. L’exposició va estar acompanyada per cants i guitarres, i tres sacerdots de la diòcesi van estar confessant als assistents que hi volguessin.

Un cop va finalitzar la vetlla, més de 20 joves es van quedar a un sopar de pica-pica al soterrani de la parròquia de Santa Agnès. Va ser un moment de trobada, no només amb Déu, sinó amb altres joves universitaris i participants de la Peregrinació Europea de la Joventut d’aquest estiu (pots llegir més sobre l’experiència de la PEJ aquí).

Si ets universitari i tens ganes de conèixer joves com tu, t’esperem al teu Safor de confiança! 🙂

Vetlla a la Immaculada 2022

Com ja és tradició, el 7 de desembre, en vigílies la festa de la Immaculada Concepció, celebrem la vetlla a la Mare de Déu.

L’encontre del passat dimecres va reunir a la Basílica de la Mercè a joves de les diòcesis de Terrassa, Sant Feliu i Barcelona. L’acte va comptar també amb la presència de Mons. Salvador Cristau, Mons. Agustí Cortés i del cardenal Joan Josep Omella, juntament amb els bisbes auxiliars Sergi Gordo i Xavier Vilanova.

“La Vetlla de la Immaculada sempre és especial. Potser perquè ens ajuntem joves de les tres diòcesis de la província eclesiàstica, perquè és a la Basílica de la Mercè, als peus de la Mare de Déu, per la presència dels nostres bisbes…
La veritat és que sigui pel que sigui, s’aconsegueix crear un clima de pregària que ajuda a preparar-nos per la festivitat del dia següent, per apropar-nos més a la nostra Mare i per deixar que els nostres cors siguin més semblants al seu. I per parar enmig de les presses de l’Advent que avui dia queda amagat per totes les llums del món que ens empenyen cap al Nadal”.

Mireia Farell, equip de músics.

IMITAR L’ACTITUD DE LA MARE DE DÉU EN LA VISITACIÓ 

Les paraules del cardenal Omella ens van convidar a prendre consciència de l’etapa continental del Sínode dels bisbes, dedicat al discerniment. “Aquesta és l’etapa del silenci, de l’escolta” i també de la cerca a travès de la Verge Maria. El bisbe Agustí Cortés va ser l’encarregat de la prèdica de l’evangeli, en aquest cas, contemplant l’escena de la Visitació. La resposta de Maria a l’anunci de l’àngel va ser de plena disponibilitat, però també ho va ser la seva actitud en prestar servei a la seva cosina Sta. Isabel: “L’amor de Déu és el que ens fa aixecar-nos. Córrer, de vegades. Maria ha de passar per valls i deserts per anar a buscar a la seva cosina Sta. Isabel. Maria corre per compartir el goig de ser Mare i Mare escollida per l’amor de Déu, corre per servir, per cantar i lloar Déu en el Magnificat… és un moviment sostingut ple de sentit”. 

“A què us crida el Senyor veritablement? Tant de bo ho cerquis de la mà de la Seva Mare”

EN CAMÍ, AMB MARIA, CAP A LA JMJ 2023 

A més, amb aquesta vetlla es va donar el tret de sortida a la JMJ del proper estiu, que té per lema “Maria se n’anà decididament”. Als peus de la Mercè li vam demanar la mateixa il·lusió d’imitar-la i decisió per a posar-nos en camí. 

I tu també pots caminar com la Mare de Déu per molts motius. T’hi esperem perquè el descobreixis! 

Connecta: Inici de curs

Fins a 120 joves d’entre 14 i 17 anys van assistir el passat cap de setmana a Connecta, la jornada que cada any dona inici a les activitats per a adolescents.

Aquest curs, la dinàmica va consistir en pujar a peu fins al Santuari del Tibidabo. El camí va estar ple de jocs de coneixença entre les diverses parròquies i grups de reflexió per compartir experiències. El dia va acabar amb una estona d’adoració al santuari per connectar amb el Senyor. 

Tens curiositat per saber com i per què va sorgir Connecta? Troba la info dels nostres inicis aquí

Per mi ha sigut una experiència molt bonica, ja que a part d’estar amb altres joves hem estat en tot moment connectats a Déu.

Trobada capellans acompanyants de joves

El passat dijous 27 d’octubre vam celebrar la primera trobada de capellans acompanyants de joves i ordenats en els darrers set anys d’aquest curs.

“Més de 50 capellans van gaudir d’una jornada que va ser presidida pel Cardenal Joan Josep Omella”

Més de 50 capellans van gaudir d’una jornada que va ser presidida pel Cardenal Joan Josep Omella i els bisbes auxiliars. El punt central va ser una conferència impartida per Marta Rodríguez titulada: “Masculinidad y celibato al servicio de la misión”. La trobada va finalitzar amb un dinar a peu dret, on després es reunirien els capellans ordenats en els darrers set anys per mantenir una conversa amb la Marta.

La Marta Rodríguez és Consagrada del Regnum Christi i experta en assumptes de gènere, identitat sexual i violència contra la dona. També es directora de l’Institut d’Estudis Superiors de la Dona, en l’Ateneu Pontífici Regina Apostolorum.

Trobada amb Catherine L’Ecuyer

El dimecres 19 d’octubre va arrencar el cicle d’educació del Grup Joan Roig, que durarà fins al desembre. En aquesta primera trobada del curs ens va visitar Catherine L’Ecuyer, canadenca afincada a Barcelona i Doctora en Educació i Psicologia. Com a investigadora i autora ha publicat diversos llibres que han esdevingut best-sellers internacionals com “Educar en l’admiració” o “Educar en la realitat”, així com nombrosos articles divulgatius. En molts d’ells, com a les seves ponències, L’Ecuyer fa èmfasi en el valor de la família com a eix fonamental en l’educació dels fills, però també en el paper que ha de tenir l’administració pública. 

Ha publicat diversos llibres que han esdevingut best-sellers internacionals com “Educar en l’admiració” o “Educar en la realitat”

Recupera els punts clau d’aquesta primera trobada sobre “Llibertat educativa i corrents educatives”: 

  • La llibertat educativa és essencial per connectar el projecte família i el projecte escola. 
  • Alhora, posar sobre la taula quina responsabilitat té el nucli familiar en l’educació dels fills i quina és la responsabilitat de l’escola. 
  • L’educació ha d’estar basada en evidències educatives que garanteixin el màxim impacte en l’aprenentatge (i no en tendències passatgeres sense rigor). 
  • La importància que el projecte d’escola sigui coherent en els valors i metodologies: que el que diu que fa, vol fer i realment fa sigui clar.  

L’OBJECTIU D’AQUEST PRIMER CICLE: 

“En aquest cicle sobre Educació volem aportar llum a la complexa i profunda conversa sobre què significa educar, quina responsabilitat i llibertat tenim com a cristians i com a ciutadans sobre el sistema educatiu i quin futur té l’escola cristiana del nostre país”

Maria Espinet, jove col.laboradora del Grup Joan Roig

Vols saber-ne més?

Barbacoa Intersafors

A la barbacoa del cap de setmana hi van assistir representants dels diferents Safors de les universitats de Barcelona.

A més, vam comptar amb altres joves que es van unir convidats per amics i un bon grup de joves de la diòcesi de St. Feliu de Llobregat. Al “Merendero” Font de Les Planes no hi va faltar tampoc la presència d’algun porc senglar… 

Amb tot, vam poder gaudir d’un espai de trobada i de coneixença entre tots amb música, jocs i col.laboració per preparar el dinar. 

Núria García, membre del Safor Pompeu

Si ets universitari i tens ganes de conèixer joves com tu, t’esperem al teu Safor de confiança! 🙂

Cap de setmana de Visió per a col.laboradors

“Descansar és redescobrir el sentit del que estem fent”

Aquest curs comptem amb nous col.laboradors. Persones que han dit SÍ a aquesta crida de servei que ens fa el cardenal i bisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, a crear comunió per a la missió. Església Jove Barcelona no neix com una comunitat nova, sinó com un espai de comunió entre totes les diversitats eclesials. Aquest és l’únic objectiu pel qual som aquí. 

És per això que aquest cap de setmana de visió ens ha ajudat a conèixer-nos entre tots els voluntaris, a posar cara a les labors que duen a terme els diferents equips, a obrir-nos els horitzons en aquest nou curs. No només ha estat una “consulta de calendari”, sinó sobretot veure el sentit de perquè fem el que fem. 

I, si ens fixem bé, totes les activitats d’EJB segueixen l’estructura de les paraules i obres de Jesucrist. Tot forma part d’una única missió i és que els joves de Barcelona puguin experimentar la transformació que van sentir els apòstols: 

CULTE 

Jesús ensenyava a pregar. Estimar el Senyor per estimar-nos més i viceversa. Aquest és el sentit dels exercicis espirituals per a totes les edats. Així com de totes les activitats que durant el curs sempre inclouen una estona per conèixer i tractar més el Senyor (Eucaristies, adoracions i vetlles). 

I convivint en aquest cap de setmana, tots els col.laboradors hem pogut enfortir la confiança com a base de la fe. Confiança en nosaltres mateixos, sabent que el que fem està fonamentat en Déu, i en els altres, enfortint els llaços d’amistat i sabent-nos recolzats per un equip. 

CULTURA 

Explicar els misteris de la fe, les Benaurances, ensenyar a viure… Com a les paràboles, el Grup Joan Roig és l’espai on Jesús formaria els deixebles per entendre i canviar la societat del seu temps. I seguint la Doctrina Social de l’Església, ara és el moment de canviar la nostra. Desvetllar les veritats a adolescents amb necessitats espirituals i afectives gràcies a les catequesis d’ADSUM. 

CARITAT

Un cop rebut el missatge, fomentar que el cor faci allò que diuen les paraules. L’amor es concreta en obres. Amb donar-nos als altres no parlem només de la Missió Mans Buides, també de tots els capellans i voluntaris laics que porten endavant les activitats de la diòcesi al servei de les persones. 

COMUNIÓ

Conviure amb altres joves i participar activament de l’estructura de la nostra mare Església. D’alguna manera, aquest és el sentit que li donem a Betel i als Safors, que són una manera de compartir la vida cristiana enmig del món i de la universitat. 

I aquest estiu el Papa Francesc ens espera a la JMJ de Lisboa! Ja ens estem posant en marxa per fer d’aquest esdeveniment multitudinari una experiència de comunió viva amb l’Església mundial. 

Amb aquests tres eixos en ment, esperem acompanyar-vos en el vostre pas per EJB. 

Una forta abraçada de part de tots els col.laboradors. Ens anirem veient!

Equip de voluntaris col.laboradors

Bisbe Toni Vadell

Toni Vadell

Podríem parlar avui de totes aquelles coses i moments que marquen una fita en una biografia tradicional: quants càrrecs va tenir, quan va ser ordenat i quins ha fet com a bisbe. Quedar-nos sol amb el «currículum» de Toni Vadell seria no posar en valor tot allò que ell veritablement ha estat. Els seus trets fonamentals que emmarquen la vida d’un gran home, en una trajectòria vital relativament breu, particularment aquelles petjades que portarem en el cor. De totes elles, em vull referir a quatre: 

«El Senyor no ens estalvia cap llàgrima, però ens ho dona tot»

La primera és la seva condició innata de convertir-se en una personalitat tan atractiva que feia molt fàcil seguir-lo. No era únicament un gran líder. Tenia un carisma rebut com a do, que atreia amb humilitat i discreció a les persones cap a ell; va aglutinar al seu costat: il·lusions, voluntats, penediments i troballes de vida. Aquest seguiment es va donar també entre la joventut de Barcelona en el poc temps que ell va ser bisbe responsable de la pastoral dels joves. Tant els ha estimat que en el seu últim missatge les va deixar el que avui des del record és un petit testament: la invitació al fet que els joves continuïn units en la pregària i la caritat. 

La segona petjada de Toni Vadell que vull destacar s’uneixi expressió repetida en les seves homilies, les seves xerrades, les seves converses privades: cal fer les coses perquè estem enamorats del Senyor. Escriu i cito: «Amb el primer anunci el més important no el seu els valors o les actituds. Un, quan està enamorat, no parla dels valors de la seva parella, sinó que transmet aquest amor i hem de perdre la por de dir que som uns enamorats de Crist. No et preocupes d’explicar, sinó de mostrar-ho». 

També ens va dir: «Hem de mostrar a Jesús no com un personatge de la història, sinó com algú que està viu en tots nosaltres i, per a ensenyar-lo, primer hem de viure’l». Podem trobar més testimoniatges d’aquesta manera d’entendre la seva fe en les conferències quaresmals de l’any 2020 i també recordat en una trobada amb catequistes de les quals he extret dues perles: «Els catequistes heu de ser cristians molt enamorats de Crist. Enamoreu-vos de Jesús. Només així els nens i joves que l’Església i els vostres preveres us confien viuran l’experiència de trobar-se amb Jesús, de conèixer-ho, de proximitat amb ell. Si sou enamorats d’Ell, a través de la vostra acció i paraula, podran descobrir que Jesús és el Senyor. Aquesta la missió que l’Església us confia» 

En tercer lloc, una marca fonamental: es podria mesurar l’episcopat d’un bisbe amb el seu govern o les seves obres. Al Bisbe Toni Vadell se li haurà de mesurar pels impactes: en les parròquies que visitava i secundava, en la pastoral juvenil i el seu gran interès per crear una administració curial eficient, por una organització parroquial de futur, d’una organització catequètica i de formació de laics que com un cop de martell sobre la pedra deixen profunda marca que ens recorda que cal reblar ho treballo fet. I l’última petjada és la del seu sofriment. 

En un temps que escassament ha estat de deu taules, on hem passat del projecte de futur a la informació de la seva gravo malaltia, els tractaments continuats i esperançadors per a tirar endavant amb el seu dubte permanent que la vida se li acabava i en aquests últims dues taules el dia a dia silenciós de veure com la seva salut, les seves energies, anaven caient. Sorpreses meravelloses de cada llarg dia on ell extreia forces d’allà on no estaven per a poder celebrar amb tanta dificultat, però amb tant de sentiment; amb la senzillesa colpidora d’una litúrgia on conservava el més essencial, un nou Crist en la creu sofrint calladament i un bisbe jove adolorit celebrant el Sacrifici de la missa. Quanta emoció hi havia en aquells moments i quant consol en aquelles petites homilies profundíssimes, senzillíssimes, trencades per l’esforç extenuant que convertien aquella senzilla Eucaristia en una visió clara de sacrifici i de resurrecció. L’afrontament serè de manifestar tots els detalles en les seves últimes voluntats. 

Al seu costat sempre, permanent fidel, el seu germà Joan, tan unit a ell. Un fent de Marta, l’altre fent de Maria, un en el sofriment i la plegaria, l’altre en el servei discret, continuat i silenciós secundat constantment per Sandra i por l’amor i el dolor de la mare, i l’ajuda dels seus germans en l’episcopat atents a tant de dolor i l’ajuda del senyor cardenal facilitant l’estada a Barcelona i la proximitat de tants bons amics, joves… famílies! I sentir la calor de tantes persones, moltes d’elles anònimes que van fer d’aquests moments difícils un acompanyament discret de servei i plegaria, fent que el seu final fos tan humà i tan cristià: por això ha estat un gran final. Gràcies a tots «per tant». 

Tota la família del bisbe Antoni us dona les gràcies per aquest acompanyament en aquestes jornades de dolor. Avui quan ja ho acomiadem, quan aquests moments somio un fins aviat, continuarem pensant amb el bisbe Toni des del goig d’haver estat amb ell en aquesta vida i d’haver compartit tant. Com ell ens deia fa molt poc, «el Senyor no ens estalvia cap llàgrima però ens ho dona tot, viure amb ell i per ell, la serenitat de la fe enfront de les situacions de tempesta perquè tenim por, però al mateix temps demanem l’ajuda del Senyor. Som conscients que necessitem seguir en la barca i la comunió dels apòstols, de germanor i d’estar junts i això gràcies a Crist serè i lliurat». 

Per a acabar també fem nostres les seves paraules. «La mort d’un ser estimat ens fa aprofundir més en la pregunta: De qui eres Senyor per a seguir-te més i estimar-te més?». 

Des de l’estima i el dolor que ens oprimeix: Ja no et fa falta aprofundir en la pregunta! Segur que ja estàs en la resposta. Bisbe Toni, gràcies per tant.

Aquí pots trobar l’homilia del Cardenal Omella del funeral del Bisbe Toni Vadell.

Connecta: Especial Nadal

Nadal

El passat 23 de desembre va tenir lloc la trobada d’adolescents “Connecta: amb els pobres”. Va ser una trobada on els joves adolescents van palpar molt de prop el sentit del servei als altres, especialment als pobres, fent una recollida d’aliments, servint a les persones sense llar i acompanyant-les aquest Nadal.

“Érem unes cent persones, pregant per que aquest Nadal fos diferent per aquells qui viuen al carrer.”

Portava uns dies pensant en l’activitat de l’Església Jove amb els pobres. Què podia fer per motivar els meus adolescents a venir?

Des de la pandèmia, la seva fe estava menys ferma, més dèbil, no volien comprometre’s a res… les colònies Viu l’Estiu els havien agradat molt, els llaços que hi havien fet, les relacions amb Déu, amb els monitors i amb els joves els havien canviat però… ara tot tornava a ser el de sempre, havia tornat la monotonia, havia tornat el dia a dia i la desil·lusió.

Llavors vam preparar l’activitat de Nadal. Un temps després d’enviar la informació sobre l’activitat pel grup d’adolescents ningú havia confirmat assistència, no havien dit res. L’havien vist? Els havia cridat l’atenció?

Després d’uns dies meditant què fer i resant per ells, el Senyor em va obrir els ulls: calia estimar-los un a un, d’una manera única i personal. Ells necessiten sentir-se estimats, sentir que els importes i que els seus problemes, tot i que ens puguin semblar insignificants, també són escoltats. Així va ser com, finalment, hi van venir uns quants, i va ser una gràcia de Déu poder viure aquella experiència.

Van retrobar-se amb joves que feia temps que no veien, van veure la realitat d’una església que és gran i que està plena d’adolescents, com ells, que tenen necessitats més profundes i més transcendents que la majoria dels seus companys de classe. Després de fer una estoneta de jocs i de presentació ens van explicar com seria la tarda: uns quants anirien a felicitar el Nadal a la gent del carrer, uns altres a recollir aliments als supermercats dels voltants i altres prepararien menjar pels pobres que volguessin sopar aquella nit.

Al acabar vam passar a la capella a escoltar a un noi que abans vivia al carrer. Era un noi marroquí, que havia arribat aquí caminant!! Havia recorregut molts països, fins i tot Turquia, tot per evitar la frontera d’Espanya amb el Marroc. Una història realment forta. Quan va acabar el testimoni, ens vam dividir en els diferents grups de treball.

Jo vaig anar amb quatre noies que no coneixia i un responsable que tampoc havia vist mai a la porta d’un Carrefour a la Rambla de Barcelona. Havíem de repartir flyers convidant la gent a que ens donés algun torró o neules. D’aquesta manera perquè la gent del carrer pogués tenir un sopar una mica nadalenc aquell dia.

Vam veure de tot: gent que ens va fer cas, gent que no, gent que anava corrent i no tenia temps ni d’escoltar-te i també persones que et paraven atenció i mostraven interès a allò que els deies. No sé si va ser molt el menjar que vam recollir però el que sí que puc dir és que tots els que estàvem allà vam sentir-nos realment realitzats aquella tarda. Sabíem que ho havíem fet bé i que, gràcies a nosaltres, molta gent podria sopar aquella nit. Quina manera tan maca de començar les festes!

A l’hora que ens van dir, vam tornar a l’església i vam fer una estoneta d’adoració i reflexió davant Crist sagramentat. Érem unes cent persones, pregant per que aquest Nadal fos diferent per aquells qui viuen al carrer. I ens deia Mn. Carlos: quina pobresa trobem nosaltres en el dia a dia? Potser no tenim necessitats materials, però.. i espirituals? Som pobres d’esperit? Som realment conscients que el Nadal és el mateix Jesús que neix als nostres cors, estem preparats?

Amb aquesta reflexió i cants meravellosos, el dia 23 vam començar el Nadal al costat dels qui més ho necessiten i, sobretot, al costat de Déu

Lucia Marfil
Fordis, Cornellà

Prem aquí si vols obtenir més informació sobre les activitats de Connecta!

Grup Joan Roig. Inicis

Joan Roig

El grup Joan Roig neix com un punt de trobada per a tots els joves-adults (24 – 35 anys) de les diferents realitats, carismes i moviments de l’Església de Barcelona. Des de la pregària i amb missió profètica, el grup Joan Roig busca ser una comunitat que articula pensament i cerca criteri.  Fidels al seu patró, el Beat Joan Roig, l’anhel del grup és transformar el món des de l’amor i a partir de l’estudi de la Doctrina Social de l’Església.

«Des de la pregària i amb missió profètica, el Grup Joan Roig busca ser una comunitat que articula pensament i cerca criteri»

Grup Joan Roig: una petita revolució social a l’Església de Barcelona

El 16 de desembre de 2020, quelcom es va començar a moure a l’Església de Barcelona. Una espurna, encesa al Seminari Conciliar de Barcelona; un mes després de la beatificació de Joan Roig i Diggle (1917-1936), màrtir, “revolucionari de la tendresa i del perdó”, en paraules del cardenal Omella.

Aquell 16 de desembre, un grup de joves ‒uns finalitzant els seus estudis superiors, altres iniciant els primers passos de la seva carrera professional, però millennials al cap i a la fi‒, moguts per l’anhel de portar el missatge de Crist a la vida pública i per la cerca del bé comú, mitjançant els instruments que facilita el Magisteri, especialment la Doctrina Social de l’Església, des d’una vessant eminentment pràctica, constaten el principi d’una comunitat que abraçava una nova generació de fidels, decidida a transformar la societat, a partir de l’Evangeli.

Primerament era una espurna, la que s’encenia un dia de desembre de 2020. Una espurna que volia portar foc al món: el Grup Joan Roig. Per portar-lo a Crist.

Bisbe Toni

«Des de la pregària i amb missió profètica, el Grup Joan Roig busca ser una comunitat que articula pensament i cerca criteri».

Tot plegat, les paraules del bisbe Antoni Vadell, defineixen molt bé el que busquem en aquest grup. Des d’aquell moment en què el vam crear, hem anat organitzant una sèrie de cicles de formació. Aquests han sigut impartits a la seu de la Delegació de Joventut de Barcelona. Les xerrades sempre han seguit un mateix patró: adoració, ponència, creació de grups, posada en comú del contingut de la xerrada i clausura. I, si la situació sanitària ho permetia, acompanyada d’un bon sopar.

S’ha de tenir en compte que l’esperit de fraternitat va quallar tant que ràpidament en va sortir una trobada formativa i d’esbarjo. La vam realitzar el cap de setmana del 30 d’abril al 2 de maig de 2021 a la finca de Can Morató (Llagostera). Més endavant va sorgir un pelegrinatge, seguint els passos de l’apòstol sant Jaume, els dies 20 a 27 d’agost de 2021. Això sense oblidar la sortida en processó que es va organitzar des de la parròquia de Santa Maria de Badalona, fins a Sant Pere del Masnou, l’11 de setembre de 2021, on reposen les restes de Joan Roig, el nostre patró. Tots aquests dies han estat moments de pregària, recolliment i manifestacions d’amistat: comunió en l’amor i unió en la missió.

Cap on anem

Ens trobem, doncs, en els inicis: l’espurna, a poc a poc, va esdevenint foc, seguint les paraules de Jesús, que volia calar foc a tota la terra. El foc del seu amor. Començant pel nostre cor. Que a això ens ensenya el Grup Joan Roig: a créixer des de dins, mirant a fora, i buscant ser sants en el lloc que Déu ens hagi volgut posar. És un desig de transformar el món, inspirats en l’Amor de Déu, que és amor com a vocació. I ¿què és més revolucionari, parafrasejant el cardenal Omella, que l’amor que sap perdonar, fins i tot, als propis botxins, com ho va fer el beat Joan Roig?

God is with me, va assegurar el beat, mentre se l’emportaven per a ser afusellat. “Déu és amb mi”. Avui, sembla que, des del Cel, ens digui: “God is with you”. Déu és amb nosaltres, amb els que volem revolucionar amb el seu Amor i tornar-lo Ell.

Jove adult del Grup Joan Roig


Pregària Taizé a la Sagrada Família

Taizé

El passat diumenge va tenir lloc, a la Basílica de la Sagrada Família, una trobada molt especial: la pregària amb la comunitat de Taizé, amb la presència del germà Alois, prior de Taizé i altres germans de la Comunitat. Més de 2000 persones van assistir, d’entre elles el Cardenal Omella i els seus bisbes auxiliars.

Taizé és un referent ecumènic de trobada de cristians de diferents denominacions. Un cop més la Basílica de la Sagrada Família ha estat un espai d’acollida, de pregària, de preparació a Nadal i d’esperança!

“I és que per a mi, anar a Taizé és anar a retrobar-se amb la font”


El passat 12 de desembre, el germans de Taizé van visitar Barcelona i vam compartir una preciosa pregària a la basílica de la Sagrada Família. L’acte es va iniciar amb una representació teatral de com Gaudí va imaginar-se la construcció del temple, acompanyada de música en directe i donant un protagonisme especial a l’estrella que corona la nova torre de la Mare de Déu.

A continuació, es va donar pas a la pregària a l’estil Taizé, acompanyada dels seus cants, lectures i del moment de silenci. Val la pena dir que mocionava sentir com l’esperit de la comunitat es feia tant present entre tots nosaltres. La pregària va concloure amb l’oportunitat d’acostarse a adorar la creu, la qual van col·locar plana al terra, tal com fan les nits de divendres a l’Església de la Reconciliació.

Germà Alois

Cal destacar també el moment en el qual el germà Alois va dirigir unes paraules, plenes de joia i esperança, seguit de l’encesa d’espelmes, transportant la llum de flama en flama, entre tots els presents. Per mi, aquest sempre ha estat un moment molt especial. En el context de la setmana de Taizé, representa la llum de la resurrecció, on a nivell
personal també has crescut i t’has transformat, i on encara que s’apagui l’espelma, segueixes sent portador de la seva flama quan tornes a casa.

I és que per a mi, anar a Taizé és anar a retrobar-se amb la font. Taizé és un petit poble de França, però també és una comunitat arreu del món. En darrer terme, tot el que vius, creixes i renoves allà, ho portes després de tornada per a seguir sent llum per als qui t’envolten. Tot plegat, aquest esperit és el que es va fer present allà, a la Sagrada Família, amb tantes persones
aplegades en una mateixa pregària, donant gràcies per l’any tant difícil que acaba i demanant força per al següent.

Gabriel Porcel
Taizé

Altres esdeveniments a Basílica de la Sagrada Família