Del 24 al 26 de març van tenir lloc les segones jornades del Grup Joan Roig sobre l’art i la bellesa com a camí de trobada amb Déu. Aquestes jornades van tenir com a escenari de fons el Monestir de Montserrat, precisament paisatge de natura i art eclesial.
El cap de setmana va comptar com a ponent amb Jean Paul Hernandez Di Tomaso, jesuïta de família italo-espanyola doctorat en teologia sistemàtica i establet actualment a Nàpols com a director de la “Scuola di Alta Formazione di Art e Teologia”. En l’àmbit pastoral, Hernandez també col·labora des de fa anys en els programes formatius de la xarxa internacional “Pietre Vive – Living Stones”, una associació encarregada de difondre arreu i explicar l’art que es troba dins de les esglésies.
“La desproporció entre l’instrument i el fruit d’aquest cap de setmana és tan llunyana com la terra del cel. Només la Gràcia ho ha fet possible, el pur do. L’amor d’un Déu bell que ens estima apassionadament i que, compadit de les seves criatures, ve al nostre rescat. L’Amor té reflexos en persones molt concretes. On et puc trobar avui, Jesús meu?”
“En el rostre de tants” – em dius.- “Avui, aquí i ara em continuo encarnant pel bé de les ànimes. Busca’m. Troba’m. T’espero”.
Veig el somriure trapella del Bisbe Toni. Veig la passió amorosa del jove Joan Roig. Veig una creu. I veig, al final del camí, la Glòria.
Pura Gràcia, jove membre del Grup Joan Roig
“Quanta bellesa en un cap de setmana! Quanta bellesa hi ha en el món! Què bell és donar-se als altres i amb això fer la nostra obra més preuada: el miracle de cada dia.”
Membre del Grup Joan Roig
Algunes imatges del cap de setmana de les II Jornades de GJR
El cap de setmana del divendres 17 al 19 de març van tenir lloc les convivències de Connecta d’aquest 2023. Una cinquantena d’adolescents van passar el cap de setmana a la Casa de Colònies dels Maristes, a Llinars del Vallès, provinents de diferents parròquies de Barcelona i voltants i Girona.
Durant el cap de setmana es van fer activitats de trobada amb el Senyor, dinàmiques per conèixer les ferides i les pedres que porten a la motxilla. Utilitzant la metodologia lifeteen (dinàmica, xerrada i testimoni), els adolescents van poder escoltar testimonis dels seus companys, compartir les seves realitats properes i treballar-les en petits grups de reflexió.
Molts d’ells agraïen l’experiència d’haver-se estat capaços de ser autèntics i d’haver-se allunyat uns dies de la quotidianitat per gaudir de la desconnexió, però sobretot, de la connexió amb el Senyor. “Amb Déu i una bona comunitat que acompanya, tot és més fàcil”, deien alguns joves al qüestionari final després dels dies de convivència.
“Ho repetiria mil cops!”
Resposta d’una adolescent al qüestionari final dels dies de convivència.
L’equip de monitors afirma que aquestes convivències els han ajudat a conèixer profundament els adolescents, a compartir les ferides entre els mateixos monitors que no sabien que tenien i adonar-se de coses que en el dia a dia no es veuen mai. En definitiva; a aprendre dels adolescents i a trobar en ells la mirada de Crist.
Amb la col.laboració de:
Sta. Eulàlia Provençana (L’Hospitalet de Llobregat)
St. Francesc de Pàola (Barcelona)
St. Miquel dels Sants (Barcelona)
La Salut (Badalona)
Pastoral del sord (Barcelona)
Santuari Schöenstatt (Girona)
Col.legi Sant Antoni Maria Claret (Cornellà)
Si vols que els adolescents de la teva parròquia o entitat també participin en les pròximes activitats, no dubtis a escriure’ns!
Algunes imatges del cap de setmana de Connecta Convivències
El dimecres passat joves universitaris dels diferents Safors es van reunir a la capella de la UB (Facultat d’Economia) per començar plegats l’inici de la Quaresma.
La missa del Dimecres de Cendra va ser presidida pel bisbe Javier Vilanova, va comptar amb una Adoració prèvia al Santíssim i va acabar, com l’any passat, amb un dinar amb el mateix bisbe i els joves a la cafeteria del campus.
Fa 19 anys que la Setmana de Cinema Espiritual, organitzada des del Secretariat de joventut de l’Arquebisbat de Barcelona, està en marxa a diferents escoles d’inspiració cristiana, una iniciativa per apropar la fe des del món audiovisual, començant per la projecció de referents de virtuts humanes. Aquests cicles de cinema van néixer el 2004 impulsats per l’Arquebisbat de Barcelona.
La Setmana del cinema Espiritual és un projecte que pretén contribuir al diàleg interreligiós i a afavorir la reinserció social de persones en centres penitenciaris, a més d’educar la mirada dels joves. Així, més de 3.900 espectadors es van beneficiar l’any passat del projecte, entre ells molts adolescents provinents d’una vintena de centres educatius inscrits.
La Mostra de Cinema Espiritual se celebra cada any del 15 d’octubre al 8 de desembre i entre les entitats que cedeixen els seus espais per a les projeccions s’hi troben el Centre Parroquial de St. Vicenç de Sarrià i el centre cultural Lluïsos d’Horta.
Es preveu que cap al maig se sàpiguen les noves assignacions de pel.lícules per la 20a Setmana de Cinema Espiritual de 2023.
Els nostres bisbes i sacerdots acompanyants de joves de l’arxidiòcesi de Barcelona van viatjar del 27 al 29 de gener a Roma. En una audiència privada, van presentar al Papa Francesc el projecte del Pla Pastoral SORTIM!, amb un eix enfocat al discerniment vocacional, a la vegada que van parlar-li de tots nosaltres amb el creixement que està experimentant la pastoral de joventut.
“A la nostra arxidiòcesi, i de forma molt especial a la pastoral de joves, estem assistint, gràcies a Déu, a un despertar de la fe tot i les dificultats”.
Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona. Paraules de presentació en l’audiència privada amb el Sant Pare
Animats per les tantes vegades repetides paraules del Sant Pare de fomentar una Església “en sortida”, els representants de la diòcesi van demanar-li orientacions per encaminar el projecte i el penúltim eix que es va iniciar l’octubre passat i finalitzarà el proper mes de març.
En el seu discurs, el Papa va fer una invitació a la fraternitat, fent èmfasi en l’exemple vocacional dels apòstols:
“L’experiència dels apòstols sempre té un doble aspecte, personal i comunitari. Van junts i no els podem separar. Som, sí, cridats individualment, però sempre per formar part d’un grup més gran, caminar junts escoltant abans que parlant, saber colocarnos on convingui, no només al davant, també enmig i al darrere”.
Abraçar les creus, rebutjar la doble vida i el “carrierisme” dins l’Església, i apostar sempre pels sacraments i la vida d’oració van ser altres punts importants de la seva predicació en resposta a les orientacions pel pla pastoral sobre el discerniment.
La visita va comptar amb la presència dels bisbes auxiliars Javier Vilanova i Sergi Gordo, juntament amb 70 sacerdots més. El cardenal Joan Josep Omella que no va poder assistir a l’acte, ja que es trobava atenent una trobada sobre el Sínode a la Conferència Episcopal Espanyola.
“A Barcelona, a dalt de la muntanya del Tibidabo, s’hi troba un temple construit per St. Joan Bosco des d’on es pot contemplar l’immens camp al qual hem sigut cridats a sembrar. (…) Quan un baixa a l’entramat de carrers que conformen la diòcesi, és fàcil creuar-se amb parròquies, institucions educatives i socials. En elles, ens hi trobem, potser de manera discreta, laics compromesos, diaques, sacerdots i bisbes, volent respondre amb fidelitat a la crida del Senyor tot i les nostres torpeses.
Desitgem tornar a les nostres parròquies impulsats per l’Esperit fins a cadascun dels racons de la diòcesi. (…) Gràcies, Sant Pare, per acollir aquests humils servidors de la vinya del Senyor.
Mn. Carlos Bosch, director del Secretariat de Pastoral amb Joves.Paraules de presentació en l’audiència privada amb el Sant Pare.
Palabras ante el Papa Francisco del Director del Secretariado Diocesano de Pastoral con Jóvenes, de la Archidiócesis de Barcelona
Querido Santo Padre,
Estamos profundamente agradecidos por regalarnos esta audiencia con usted.
Es para nosotros una ocasión privilegiada de comunión y fraternidad. Comunión en torno al sucesor de Pedro y fraternidad en nuestro peregrinar a esta ciudad.
En Barcelona, en lo alto de la montaña del Tibidabo, se encuentra un templo construido por San Juan Bosco desde donde uno puede contemplar el inmenso campo al que hemos sido llamados a sembrar. Hombres y mujeres, adultos y jóvenes, ancianos y niños… cada uno, igual que nosotros, esperando una palabra que ilumine y un gesto que, como decía tantas veces el difunto obispo Toni, anime a “vivir a lo grande”, a vivir con Cristo.
Cuando baja uno al entramado de calles que conforman nuestra diócesis, es fácil cruzarse con parroquias e instituciones educativas y sociales. En ellas nos encontramos, quizás de modo discreto, laicos comprometidos, diáconos, sacerdotes y obispos, queriendo responder con fidelidad a la llamada del Señor, con la confianza puesta en el propietario de la viña, a pesar de nuestras propias torpezas.
Deseamos volver a nuestras parroquias impulsados por el Espíritu a cada uno de los rincones de la diócesis. Este año, con la mirada puesta en la Jornada Mundial de la Juventud, donde volveremos, Dios mediante, a encontrarnos.
Estar con usted hoy es para nosotros ocasión de ahondar en el sentido de nuestras fatigas y esperanzas: hemos sido llamados para estar con Él y para a anunciar la Buena Noticia, Cristo mismo, la gran Esperanza.
Gracias, Santo Padre, por acoger a estos humildes servidores de la Viña del Señor.
Mn. Carlos Bosch
Recupera el discurs sencer del Papa Francesc aquí.
El 27 de desembre va tenir lloc l’adoració intersafors de Nadal. 50 joves de diferents universitats es van reunir a l’església de Santa Agnès per a assistir a missa i a adoració.
La missa va estar presidida per Mn. Carlos Bosch, delegat de joventut de la diòcesi, i Mn. Jordi Domènech va ser l’encarregat d’exposar el Santíssim i dirigir l’adoració. Va ser un moment de reflexió i oració, per a poder escoltar a Déu en mig de Nadal i agafar força per a l’estudi. L’exposició va estar acompanyada per cants i guitarres, i tres sacerdots de la diòcesi van estar confessant als assistents que hi volguessin.
Un cop va finalitzar la vetlla, més de 20 joves es van quedar a un sopar de pica-pica al soterrani de la parròquia de Santa Agnès. Va ser un moment de trobada, no només amb Déu, sinó amb altres joves universitaris i participants de la Peregrinació Europea de la Joventut d’aquest estiu (pots llegir més sobre l’experiència de la PEJ aquí).
Si ets universitari i tens ganes de conèixer joves com tu, t’esperem al teu Safor de confiança! 🙂
El dimecres 19 d’octubre va arrencar el cicle d’educació del Grup Joan Roig, que durarà fins al desembre. En aquesta primera trobada del curs ens va visitar Catherine L’Ecuyer, canadenca afincada a Barcelona i Doctora en Educació i Psicologia. Com a investigadora i autora ha publicat diversos llibres que han esdevingut best-sellers internacionals com “Educar en l’admiració” o “Educar en la realitat”, així com nombrosos articles divulgatius. En molts d’ells, com a les seves ponències, L’Ecuyer fa èmfasi en el valor de la família com a eix fonamental en l’educació dels fills, però també en el paper que ha de tenir l’administració pública.
Ha publicat diversos llibres que han esdevingut best-sellers internacionals com “Educar en l’admiració” o “Educar en la realitat”
Recupera els punts clau d’aquesta primera trobada sobre “Llibertat educativa i corrents educatives”:
La llibertat educativa és essencial per connectar el projecte família i el projecte escola.
Alhora, posar sobre la taula quina responsabilitat té el nucli familiar en l’educació dels fills i quina és la responsabilitat de l’escola.
L’educació ha d’estar basada en evidències educatives que garanteixin el màxim impacte en l’aprenentatge (i no en tendències passatgeres sense rigor).
La importància que el projecte d’escola sigui coherent en els valors i metodologies: que el que diu que fa, vol fer i realment fa sigui clar.
L’OBJECTIU D’AQUEST PRIMER CICLE:
“En aquest cicle sobre Educació volem aportar llum a la complexa i profunda conversa sobre què significa educar, quina responsabilitat i llibertat tenim com a cristians i com a ciutadans sobre el sistema educatiu i quin futur té l’escola cristiana del nostre país”
Maria Espinet, jove col.laboradora del Grup Joan Roig
A la barbacoa del cap de setmana hi van assistir representants dels diferents Safors de les universitats de Barcelona.
A més, vam comptar amb altres joves que es van unir convidats per amics i un bon grup de joves de la diòcesi de St. Feliu de Llobregat. Al “Merendero” Font de Les Planes no hi va faltar tampoc la presència d’algun porc senglar…
Amb tot, vam poder gaudir d’un espai de trobada i de coneixença entre tots amb música, jocs i col.laboració per preparar el dinar.
Núria García, membre del Safor Pompeu
Si ets universitari i tens ganes de conèixer joves com tu, t’esperem al teu Safor de confiança! 🙂
Uns 70 joves-adults ens vam reunir per a celebrar la darrera trobada del curs del Grup Joan Roig.
La trobada del Grup Joan Roig va començar amb un moment d’adoració acompanyada amb música i estones per a la meditació. En acabar, Mn. Domènec Melé va parlar dels reptes i dilemes sobre l’economia domèstica i empresarial des de l’ètica cristiana amb una ponència que finalitzava al cicle “Economia, empresa i finances”. Temes molt útils per un grup de joves-adults que volem ser testimonis de Crist en mig de la nostra societat. Després de la xerrada ens vam separar en grups petits per a compartir i donar llum als dilemes del dia a dia.
I com ja ve sent tradició la tarda va acabar amb sopar. Aquest cop un càtering el va servir per a clausurar un any que ha sigut tot un èxit.
Ens agradaria poder fer memòria d’un curs ple de comunió i creixement, on xerrades, sopars i uns quants plans socials han consolidat un grup d’amics formats per a joves de realitats diverses de la nostra diòcesi. Però, no ens volem acomiadar sense convidar-vos a Mallorca! Ens veiem a setembre!
En acabar l’article fem un recull de totes les trobades.
Recull de les trobades curs 2021-2022 Grup Joan Roig:
Cicle “Església en el món i pel món”
1a trobada: “Acció i contemplació: dues actituds d’una mateixa fe” (Germanets de l’Anyell)
2a trobada: “Abraçar per transformar el món: el paper de l’Església al món” (Mn. Enric Puiggrós, SJ)
3a trobada: “¿He encontrado la dicha o mi dicha? La DSE y el compromiso del cristiano en el mundo” (Mn. Carlos Pérez)
Cicle “El treball humà”
1a trobada: “El valor i la dignitat del treball humà en el pensament social de l’Església” (Mn. Joan Costa)
2a trobada: “Treballo per a mi o per als altres? La feina, clau per al desenvolupament social” (Anna Roig)
3a trobada: “Treballar per l’èxit o amb sentit: un cas d’empresa social” (Antonio Espinosa)
I Jornades Grup Joan Roig: “Home i dona els va crear. Aliances i reptes entre l’home i la dona del segle XXI” (Marta Rodríguez)
Especial
1a trobada especial: “L’autèntica missió de l’Església i dels Cristians” (Cardenal Joan Josep Omella)
Cicle “Economia, empresa i finances”
2a trobada: “Empresa i economia: l’Església té alguna cosa a dir-hi?” (Joan Fontroda)
3a trobada: “Dimensió ètico-cristiana de les finances personals, empresarials i publiques” (Mn. Doménech Melé)
Em fa molta il·lusió poder explicar-te el nostre canvi d’imatge i presentar-te la nova web.
Sabem que si fa temps que ets al nostre costat t’hauran sobtat els canvis i vull relatar-te el camí que hem viscut per arribar fins on som. Si, en canvi, ets nou per aquí, et convido a conèixer-nos una miqueta més.
Ara fa uns anys, la reestructuració dels organismes de l’Arquebisbat va ocasionar que l’antiga Delegació de Joventut passes a anomenar-se “Secretariat de Pastoral amb Joves de l’Arquebisbat de Barcelona”. Ja sabràs que el nom popular per referir-se a la Delegació era “la Dele”. Ara que érem un secretariat, no trobàvem millor nom que “la Dele”, per això vam optar per seguir amb “DeleJoveBCN”.
Tanmateix, durant el confinament i els mesos posteriors, moment on tota l’activitat va quedar reduïda, vam aprofitar per començar un procés de renovació de la imatge i de la pàgina web amb tot el que comportava: pensar què volem dir, a qui ens volem dirigir, per quins canals és més adequat, de quina manera podem ser més propers i més clars, quin és el paper de les xarxes socials, què demanen els joves… Per això vam començar un treball d’escoltar i repensar. El primer pas va ser escoltar el desig dels bisbes amb la Pastoral Juvenil i estudiar a fons el Pla Pastoral Diocesà “Sortim”, així com l’Exhortació Apostòlica Postsinodal “Christus Vivit”.
Immediatament, vam realitzar una sèrie de consultes a diferents col·lectius: adolescents, joves, catequistes i capellans. L’objectiu era escoltar directament aquells a qui estem cridats a servir perquè poguessin expressar les seves inquietuds: les seves preocupacions pastorals, en què els ajudava del Secretariat i com els podia ajudar més, suggeriments de cara a l’evangelització amb els joves… Va ser un procés relativament llarg, però fecund. Aquestes converses ens van ampliar molt els horitzons mentre ens adonàvem que la renovació de la pàgina web era una oportunitat per continuar actualitzant-nos i caminant al costat dels joves i les seves comunitats. Dues paraules apareixen constantment: comunió i missió. No descobríem res de nou, tanmateix sí que se’ns feia més evident la importància de fomentar la comunió i d’impulsar a la missió, sigui en l’evangelització o en l’aspecte més social. Sempre partint del seguiment de Jesucrist i de la seva crida a la missió.
En el moment de començar a definir la imatge, es va posar sobre la taula l’opció d’un canvi de nom. A l’equip ens semblava una decisió arriscada que no volíem prendre a la lleugera. Buscàvem un logo dinàmic i proper als joves amb el qual tot jove es pogués sentir identificat. Però que al mateix temps fos un reflex de l’aspecte sòlid i institucional de l’Església Arxidiocesana de Barcelona. Finalment, va sorgir el nom “Església Jove Barcelona”, amb el domini esglesiajove.barcelona i l’actual logotip. Aquests ens semblaven reflexos del que estàvem cridats a ser: un punt de trobada de totes les realitats eclesials i juvenils a l’arxidiòcesi de Barcelona. Un punt de comunió en Crist per impulsar a la missió.
A partir d’aquest moment, amb una imatge clara, vam començar a pensar en què volíem que els joves trobessin a la pàgina web. Ens demanaven: claredat i antelació en la informació de les activitats, una explicació de què ha passat, una secció de recursos per créixer espiritualment i per ajudar a la pastoral, una explicació de qui hi ha darrere el Secretariat i un espai on trobar totes les realitats juvenils de l’Església que pelegrina a Barcelona. I així ho estem intentant. Actualment, estem treballant en aquest darrer punt i confiem tenir-ho enllestit molt d’hora.
Et convidem a submergir-te en aquesta nova pàgina web i a què ens puguis fer arribar les teves impressions.
Seguim units en la missió!
Mn. Carlos Bosch Director d’Església Jove Barcelona
” L’objectiu era escoltar directament aquells a qui estem cridats a servir.”
El passat 23 de desembre va tenir lloc la trobada d’adolescents “Connecta: amb els pobres”. Va ser una trobada on els joves adolescents van palpar molt de prop el sentit del servei als altres, especialment als pobres, fent una recollida d’aliments, servint a les persones sense llar i acompanyant-les aquest Nadal.
“Érem unes cent persones, pregant per que aquest Nadal fos diferent per aquells qui viuen al carrer.”
Portava uns dies pensant en l’activitat de l’Església Jove amb els pobres. Què podia fer per motivar els meus adolescents a venir?
Des de la pandèmia, la seva fe estava menys ferma, més dèbil, no volien comprometre’s a res… les colònies Viu l’Estiu els havien agradat molt, els llaços que hi havien fet, les relacions amb Déu, amb els monitors i amb els joves els havien canviat però… ara tot tornava a ser el de sempre, havia tornat la monotonia, havia tornat el dia a dia i la desil·lusió.
Llavors vam preparar l’activitat de Nadal. Un temps després d’enviar la informació sobre l’activitat pel grup d’adolescents ningú havia confirmat assistència, no havien dit res. L’havien vist? Els havia cridat l’atenció?
Després d’uns dies meditant què fer i resant per ells, el Senyor em va obrir els ulls: calia estimar-los un a un, d’una manera única i personal. Ells necessiten sentir-se estimats, sentir que els importes i que els seus problemes, tot i que ens puguin semblar insignificants, també són escoltats. Així va ser com, finalment, hi van venir uns quants, i va ser una gràcia de Déu poder viure aquella experiència.
Van retrobar-se amb joves que feia temps que no veien, van veure la realitat d’una església que és gran i que està plena d’adolescents, com ells, que tenen necessitats més profundes i més transcendents que la majoria dels seus companys de classe. Després de fer una estoneta de jocs i de presentació ens van explicar com seria la tarda: uns quants anirien a felicitar el Nadal a la gent del carrer, uns altres a recollir aliments als supermercats dels voltants i altres prepararien menjar pels pobres que volguessin sopar aquella nit.
Al acabar vam passar a la capella a escoltar a un noi que abans vivia al carrer. Era un noi marroquí, que havia arribat aquí caminant!! Havia recorregut molts països, fins i tot Turquia, tot per evitar la frontera d’Espanya amb el Marroc. Una història realment forta. Quan va acabar el testimoni, ens vam dividir en els diferents grups de treball.
Jo vaig anar amb quatre noies que no coneixia i un responsable que tampoc havia vist mai a la porta d’un Carrefour a la Rambla de Barcelona. Havíem de repartir flyers convidant la gent a que ens donés algun torró o neules. D’aquesta manera perquè la gent del carrer pogués tenir un sopar una mica nadalenc aquell dia.
Vam veure de tot: gent que ens va fer cas, gent que no, gent que anava corrent i no tenia temps ni d’escoltar-te i també persones que et paraven atenció i mostraven interès a allò que els deies. No sé si va ser molt el menjar que vam recollir però el que sí que puc dir és que tots els que estàvem allà vam sentir-nos realment realitzats aquella tarda. Sabíem que ho havíem fet bé i que, gràcies a nosaltres, molta gent podria sopar aquella nit. Quina manera tan maca de començar les festes!
A l’hora que ens van dir, vam tornar a l’església i vam fer una estoneta d’adoració i reflexió davant Crist sagramentat. Érem unes cent persones, pregant per que aquest Nadal fos diferent per aquells qui viuen al carrer. I ens deia Mn. Carlos: quina pobresa trobem nosaltres en el dia a dia? Potser no tenim necessitats materials, però.. i espirituals? Som pobres d’esperit? Som realment conscients que el Nadal és el mateix Jesús que neix als nostres cors, estem preparats?
Amb aquesta reflexió i cants meravellosos, el dia 23 vam començar el Nadal al costat dels qui més ho necessiten i, sobretot, al costat de Déu
Santuari de la nostra Senyora del Sagrat Cor ple. Més de 10.000 persones connectades per “streaming”. Així va ser a la Vetlla de pregària pel Bisbe Toni Vadell.
“En poc més de tres hores ha canviat no només la meva pregària, sinó la disposició del meu cor”
Arribo al Santuari de la Nostra Senyora del Sagrat Cor una mica trasbalsat, inquiet, neguitós. Com amb una pedra a l’estómac i l’ai al cor. Aquest matí el Bisbe Toni ha tingut una complicació mèdica que ha anat empitjorant al llarg del dia i, pel que diuen, la seva salut és ara mateix molt delicada. El pensament de que pot morir avui mateix m’entristeix. De fet, porto tot el dia amb el ulls humits i en més d’un moment he trencat a plorar. M’assec al banc i sento com el cardenal Joan Josep va dirigint la pregària, fent estones de silenci i llegint de tant en tant algun text. El temple està ple de gom a gom, el Santíssim ens presideix i ens uneix en l’oració. Una dona al meu costat plora silenciosament i li ofereixo un mocador d’un paquet que m’han regalat hores abans. Constato un cop més com de maca és la Providència.
L’experiència al santuari
A mesura que van passant les hores, la vetlla és llarga, vaig aixecant el cap i vaig reconeixent rostres coneguts. Aquí darrere tinc al Marc, veig a la Vicky més endavant i uns bancs a mà esquerra a la Míriam. M’admiro de com d’estimat és el nostre pastor que ens aplega. Gràcies Senyor per donar-nos la comunitat, on trobem descans i consol. La música ens acompanya i guia la nostra oració. La cançó “Em rendeixo” em toca el cor, particularment quan repetim una i una altra vegada el “que es faci en mi la teva voluntat”. Després m’adono que la meva pregària ha anat canviant d’ençà que he arribat a quarts de 9. Ja no reso només per a que es faci el miracle per la intercessió del Beat Joan Roig. Reso per a que, aquí i ara, es faci sempre la voluntat del Senyor i Ell em doni la gràcia per a acceptar-la i estimar-la. Tant si el Senyor vol sanar al nostre estimat Bisbe Toni, com si el vol amb Ell, que es faci sempre la seva voluntat.
Admeto que em sorprenc a mi mateix. En poc més de tres hores ha canviat no només la meva pregària, sinó la disposició del meu cor. Malgrat segueixo trist, estic seré i em sento molt acompanyat. I jutjant pel que veig al voltant, penso que no sóc l’únic. M’omple d’alegria veure com l’Església de Barcelona ha respost de manera tant ràpida i contundent a la crida de pregar pel Bisbe Toni, que deu estar a poc més de 100 metres d’on som nosaltres. Sento que l’estem acompanyant, sostenint i estimant, per allò que vingui després, sigui el que sigui.
Senyor, quina passada. La fe (/’fə/, amb accent de Mallorca) és un regalàs.
