I Jornades Grup Joan Roig

Aquest cap de setmana hem celebrat les I Jornades del Grup Joan Roig. Uns 50 joves hem estat en unes convivències amb ponències de la doctora en antropologia per la Pontificia Universidad Gregoriana Marta Rodríguez.

Sent la Creu de filipines

Era el primer diumenge de març. La llum de la tarda es filtrava pels vitralls de colors, i l’alçada dels pilars m’empenyia a aixecar la mirada. Tot d’una, vaig veure’m immersa en els cants d’un centenar de veus. Quelcom gran estava a punt de succeir a la Sagrada Família! Es tractava de la celebració del “Sent la Creu”, en la qual, any rere any, els joves de Barcelona som convidats pel cardenal Joan Josep Omella a iniciar la Quaresma junts.

En aquell primer diumenge de Quaresma, tot va girar al voltant de la Creu de Jesús.

El cardenal Luis Antonio Tagle, president de Caritas Internationalis i prefecte de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles, havia vingut des de Roma per tal d’acompanyar-nos. Nascut a Filipines, el cardenal Tagle és també arquebisbe emèrit de Manila; per aquest motiu, durant el “Sent la Creu” vam pregar especialment pel poble filipí. 

En aquell primer diumenge de Quaresma, tot va girar al voltant de la Creu de Jesús. A l’homilia de la missa, el cardenal Tagle ens va convidar a reflexionar sobre aquest misteri.

D’altra banda, vam tenir entre nosaltres una rèplica de la primera creu que va haver-hi a Filipines, ara ja fa cinc-cents anys. També vam escoltar en Ricardo Pareja, un jove que està patint un càncer, que ens va explicar com se sent acompanyat per Déu en la malaltia.

Al final de la celebració, se’ns va lliurar a cadascú una petita creu beneïda pel cardenal Omella. El cardenal Tagle en va rebre dues: en tornar a Roma, li’n donaria una de part nostra al Papa Francesc!

Mireia Nafría
Jove de Safor Pompeu

Aquí teniu més informació sobre una conversa amb el cardenal Tagle.

Homilia cardenal Tagle de Sent la creu

Aqui tens també l’homilia del cardenal Tagle al Sent la Creu de Filipines!

Testimoni de Ricard Pareja

Una conversa amb el cardenal Tagle

Un esdeveniment únic

El passat 5 de març va tenir lloc un esdeveniment únic: l’Ésglésia de Barcelona es feia present a l’Auditori Fòrum CCIB. El lloc ja parlava del que allà es va dir: una conversa amb el cardenal Tagle. Una conversa plural i destinada a tots aquells preocupats per la joventut i la pobresa. Preguntes com el repte de transmetre la fe ressonaven a l’entorn, i és que, el cardenal Tagle va ser el convidat per a donar resposta a tantes inquietuds que tenim als nostres cors.

El Prefecte de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles, president de Càritas Internationalis i arquebisbe emèrit de Manila (Filipines) va parlar a educadors i acompanyants. Però no va ser l’únic. L’esdeveniment va començar amb música cristiana per a preparar l’entorn. Mn. Carlos Bosch, director del nostre Secretariat, va emmarcar la trobada recordant el desig del bisbe Toni d’unir-nos en un acte com aquest. Seguidament, el cardenal Tagle va preparar una ponència més acadèmica i va donar resposta a preguntes de diferents realitats representades en un col·loqui més distès. La cloenda va anar a càrrec del bisbe Javier Vilanova, que ens va urgir a mirar cap a on realment importa.

La jornada m’ha donat eines per portar la calor de Jesús als meus alumnes

La Paloma Spalletta, mestre d’art a secundària, ens explica la seva experiència:

“A l’aula, observo a joves cada vegada més desconnectats del cor, cada cop més tancats en ells mateixos i amb molts problemes d’autoestima i identitat. És palpable cap a on ens han conduït les xarxes socials després de la pandèmia…

La jornada m’ha donat eines per portar la calor de Jesús als meus alumnes, perquè així ho puguin transmetre a les seves famílies. També m’ha recordat que hem de ser llar perquè tothom que ens envolti, pugui “habitar” i així conèixer a l’Amor, saber que existeix l’esperança i escoltar paraules de vida!

Veig imprescindible acompanyar i ser acompanyats per poder viure en plenitud el nostre lloc com a fills, germans i amics…”

Aquí teniu més informació sobre una conversa amb el cardenal Tagle.

Millors moments d’una conversa amb el cardenal Tagle

Aquí tens els millors moments de la jornada! Tots els vídeos al canal de YouTube i les imatges més avall!

Fotos per Benjamí Grau! Una conversa amb el cardenal Tagle

Bisbe Toni Vadell

Podríamos hablar hoy de todas aquellas cosas y momentos que marcan un hito en una biografía tradicional: cuántos cargos tuvo, cuándo fue ordenado y qué ha hecho como obispo. Quedarnos solo con su «currículum» sería no poner en valor todo aquello que él verdaderamente ha sido. Sus rasgos fundamentales que enmarcan la vida de un gran hombre, en una trayectoria vital relativamente breve, particularmente aquellas huellas que llevaremos en el corazón. De todas ellas, me quiero referir a cuatro:

«El Señor no nos ahorra ninguna lágrima, pero nos lo da todo»

La primera es su condición innata de convertirse en una personalidad tan atractiva que hacía muy fácil seguirlo. No era únicamente un gran líder. Tenía un carisma recibido como don, que atraía con humildad y discreción a las personas hacia él; aglutinó a su lado: ilusiones, voluntades, arrepentimientos y hallazgos de vida.Este seguimiento se dio también entre la juventud de Barcelona en el poco tiempo que él fue obispo responsable de la pastoral de los jóvenes. Tanto los ha amado que en su último mensaje les dejó lo que hoy desde el recuerdo es un pequeño testamento: la invitación a que los jóvenes sigan unidos en la plegaria y la caridad.

La segunda huella que quiero destacar es una expresión repetida en sus homilías, sus charlas, sus conversaciones privadas: hay que hacer las cosas porque estamos enamorados del Señor. Escribe y cito: «Con el primer anuncio lo más importante no son los valores o las actitudes. Uno, cuando está enamorado, no habla de los valores de su pareja, sino que transmite este amor y tenemos que perder el miedo a decir que somos unos enamorados de Cristo. No te preocupes de explicar, sino de mostrarlo». También nos dijo: «Tenemos que mostrar a Jesús no como un personaje de la historia, sino como alguien que está vivo en todos nosotros y, para enseñarlo, primero tenemos que vivirlo». Podemos encontrar más testimonios de este modo de entender su fe en las conferencias cuaresmales del año 2020 y también recordado en un encuentro con catequistas de las que he extraído dos perlas: «Los catequistas tenéis que ser cristianos muy enamorados de Cristo. Enamoraos de Jesús. Solo así los niños y jóvenes que la Iglesia y vuestros presbíteros os confían vivirán la experiencia de encontrarse con Jesús, de conocerlo, de proximidad con él. Si sois enamorados de Él, a través de vuestra acción y palabra, podrán descubrir que Jesús es el Señor. Ésta es la misión que la Iglesia os confía»

En tercer lugar, una huella fundamental: se podría medir el episcopado de un obispo con su gobierno o sus obras. Al Obispo Toni se lo tendrá que medir por los impactos: en las parroquias que visitaba y apoyaba, en la pastoral juvenil y su gran interés por crear una administración curial eficiente, por una organización parroquial de futuro, de una organización catequética y de formación de laicos que como un golpe de martillo sobre la piedra dejan profunda huella que nos recuerda que hay que remachar el trabajo hecho.Y la última huella es la de su sufrimiento. En un tiempo que escasamente ha sido de diez meses, donde hemos pasado del proyecto de futuro a la información de su grave enfermedad, los tratamientos continuados y esperanzadores para salir adelante con su duda permanente de que la vida se le acababa y en estos últimos dos meses el día a día silencioso de ver cómo su salud, sus energías, iban cayendo. Sorpresas maravillosas de cada largo día donde él extraía fuerzas de allá donde no estaban para poder celebrar con tanta dificultad, pero con tanto sentimiento; con la sencillez sobrecogedora de una liturgia donde conservaba lo más esencial, un nuevo Cristo en la cruz sufriendo calladamente y un obispo joven dolorido celebrando el Sacrificio de la misa. Cuánta emoción había en aquellos momentos y cuánto consuelo con aquellas pequeñas homilías profundísimas, sencillísimas, rotas por el esfuerzo extenuante que convertían aquella sencilla Eucaristía en una visión clara de sacrificio y de resurrección. El afrontamiento sereno de manifestar todos los detalles en sus últimas voluntades.Y a su lado siempre, permanente fiel, su hermano Joan, tan unido a él. Uno haciendo de Marta, el otro haciendo de María, uno en el sufrimiento y la plegaria, el otro en el servicio discreto, continuado y silencioso apoyado constantemente por Sandra y por el amor y el dolor de la madre, y la ayuda de sus hermanos en el episcopado atentos a tanto dolor y la ayuda del señor cardenal facilitando la estancia en Barcelona y la proximidad de tantos buenos amigos, jóvenes… ¡familias! Y sentir el calor de tantas personas, muchas de ellas anónimas que hicieron de estos momentos difíciles un acompañamiento discreto de servicio y plegaria, haciendo que su final fuera tan humano y tan cristiano: por eso ha sido un gran final. Gracias a todos «por tanto».

Toda la familia del obispo Antoni os da las gracias por este acompañamiento en estas jornadas de dolor y hoy cuando ya lo despedimos, cuando estos momentos son un hasta pronto, seguiremos pensando con el obispo Toni desde el gozo de haber estado con él en esta vida y de haber compartido tanto.Cómo él nos decía hace muy poco, «el Señor no nos ahorra ninguna lágrima pero nos lo da todo, vivir con él y por él, la serenidad de la fe frente las situaciones de tormenta porque tenemos miedo, pero al mismo tiempo pedimos la ayuda del Señor. Somos conscientes de que necesitamos seguir en la barca y la comunión de los apóstoles, de hermandad y de estar juntos y esto gracias a Cristo sereno y entregado».Para acabar también hacemos nuestras sus palabras. «La muerte de un ser querido nos hace profundizar más en la pregunta: ¿De quién eres Señor para seguirte más y amarte más?».

Desde el aprecio y el dolor que nos oprime: ¡Ya no te hace falta profundizar en la pregunta! Seguro que ya estás en la respuesta. Obispo Toni, gracias por tanto.

Trobada capellans acompanyants de Joves

El passat 20 de gener vam tenir una trobada de tots els capellans acompanyants de joves de Barcelona, convocada pel cardenal Omella, on vam escoltar al Fran Ramírez, responsable del sector de joves de l’Acció Catòlica General a Espanya.

“La nostra tasca com a pastors o acompanyants dels joves ha de ser sempre activa i positiva”

La comunitat i l’acompanyament amb els joves.

Una vegada més, la trobada de mossens que acompanyen a joves, convocada pel nostre cardenal Omella, va tenir lloc al Seminari Conciliar de la nostra diòcesis el dijous 20 de gener. Els assistents eren la majoria capellans, però també hi havia diaques i seminaristes.

En Fran Ramírez, responsable del sector de joves de l’Acció Catòlica General a Espanya, va iniciar la trobada amb la seva presentació fent molta èmfasi en dos aspectes relacionats amb els joves: la petita comunitat i l’acompanyament. Abans de començar amb les formalitats que poden haver-hi en el plantejament d’aquestes realitats, en Fran ens va animar a tots a tenir clares quatre idees:

  • Estimar els joves i apassionar-nos sempre amb ells i les seves realitats.
  • Ser responsables i treballar propostes serioses, no improvisant.
  • Somriure i ser positius.
  • No cansar-se mai de tornar a començar.

Sovint ens podem acostumar a no tenir en compte aquests aspectes que poden semblar d’allò més senzill i obvi. Tanmateix no va malament que de tant en tant anem fent repàs de si ho complim o no. Tal i com diu el papa Francesc a Christus Vivit 83: 

“En los jóvenes también están los golpes, los fracasos, los recuerdos tristes clavados en el alma.” 

Això ens ha de fer ser conscients que Jesús es fa present en les creus dels joves, en aquelles creus que per ells són tant significatives i dures. Per aquest motiu, la nostra tasca com a pastors o acompanyants dels joves ha de ser sempre activa i positiva: treballar amb ells, riure amb ells i patir amb ells perquè puguin trobar en l’Església a algú, a una comunitat on trobar-se estimat i acompanyat.

En Fran ens convida a potenciar i encaminar als joves a un encontre personal i real amb Jesús, un encontre que els faci arrelar en la persona de Crist. Hem de procurar pensar alguna manera de treballar els processos de formació dels joves perquè puguin adonar-se que no és impossible conèixer Déu, trobar-se amb l’Amor i la Vida. Un aspecte que va arribar a destacar en Fran va ser la importància de transmetre que la santedat s’aconsegueix en el dia a dia, no en coses extraordinàries que potser jo mai arribaria a fer, sinó en les tasques quotidianes: en l’estudi, la feina, l’esport…

A més a més, es va remarcar la necessitat de l’acompanyament dels joves avui en dia. Els joves que avui siguin ben acompanyats i formats, amb una fe profunda i experiencial en Jesús podran, més endavant, ser uns agents pastorals excel·lents per a la generació següent. I va alertar que és urgent que nosaltres ens esforcem per a formar el millor possible als joves avui. Un dels aspectes que va ressaltar en la formació i l’acompanyament és la importància de l’oració, una oració constant i personal. Aquest diàleg constant amb el Senyor, el fet de necessitar parlar amb Déu i de trobar-se amb Ell ha de ser el motor d’evangelització dels joves i per als joves. Això si, evitant quedar-nos-ho tot per a nosaltres, és a dir, sortint. No podem pretendre que tot el que hem rebut i cultivem sigui només per a la comunitat on ens trobem, portar a Crist i l’experiència que he tingut amb Ell a tot el món.

Posteriorment, Mn. Carles, va presentar la preparació de la JMJ a Lisboa per a l’any 2023, pot semblar que encara queda molt, però s’ha apostat per a preparar el millor possible aquest esdeveniment que ha sigut el cimal de qualsevol trobada mundial amb joves a l’Església des que sant Joan Pau II va iniciar-les.

Mn. Ferran Lorda va donar el seu testimoni amb relació a tot el que suposa per a una comunitat organitzar un pelegrinatge d’aquestes dimensions. Les experiències viscudes, el camí compartit, els contratemps, les ferides i lesions, la satisfacció d’arribar al destí… Totes i cadascuna d’aquestes i moltes més experiències fan que els joves descobreixin la força i la comunió de l’Esperit que bufa en la nostra Església guiada pel Papa caminant amb tots nosaltres.

Finalment, Mn. Bruno, com antic delegat de la Delegació de Joves, ara el Secreteriat de Pastoral amb Joves, va relatar també tot el que suposa organitzar un pelegrinatge d’aquestes dimensions per a un grup de més de 400 joves. En poques paraules podem resumir que és l’Esperit qui acaba organitzant el viatge, tot i que és fonamental lligar-ho tot el millor possible. Aquesta és la bellesa de la nostra Església, la sinodalitat portada a la pràctica.

Mn. Alfons de Alarcón
Parròquia Santa Maria mitjancera de totes les gràcies

Grup Joan Roig

El grup Joan Roig neix com un punt de trobada per a tots els joves-adults (24 – 35 anys) de les diferents realitats, carismes i moviments de l’Església de Barcelona. Des de la pregària i amb missió profètica, el grup Joan Roig busca ser una comunitat que articula pensament i cerca criteri.  Fidels al seu patró, el Beat Joan Roig, l’anhel del grup és transformar el món des de l’amor i a partir de l’estudi de la Doctrina Social de l’Església.

«Des de la pregària i amb missió profètica, el Grup Joan Roig busca ser una comunitat que articula pensament i cerca criteri»

Grup Joan Roig: una petita revolució social a l’Església de Barcelona

El 16 de desembre de 2020, quelcom es va començar a moure a l’Església de Barcelona. Una espurna, encesa al Seminari Conciliar de Barcelona; un mes després de la beatificació de Joan Roig i Diggle (1917-1936), màrtir, “revolucionari de la tendresa i del perdó”, en paraules del cardenal Omella.

Aquell 16 de desembre, un grup de joves ‒uns finalitzant els seus estudis superiors, altres iniciant els primers passos de la seva carrera professional, però millennials al cap i a la fi‒, moguts per l’anhel de portar el missatge de Crist a la vida pública i per la cerca del bé comú, mitjançant els instruments que facilita el Magisteri, especialment la Doctrina Social de l’Església, des d’una vessant eminentment pràctica, constaten el principi d’una comunitat que abraçava una nova generació de fidels, decidida a transformar la societat, a partir de l’Evangeli.

Era una espurna, la que s’encenia un dia de desembre de 2020. Una espurna que volia portar foc al món: el Grup Joan Roig. Per portar-lo a Crist.

«Des de la pregària i amb missió profètica, el Grup Joan Roig busca ser una comunitat que articula pensament i cerca criteri».

Les paraules del bisbe Antoni Vadell, defineixen molt bé el que busquem en aquest grup. Des d’aquell moment en què el vam crear, hem anat organitzant una sèrie de cicles de formació, impartides a la seu de la Delegació de Joventut de Barcelona. Les xerrades sempre han seguit un mateix patró: adoració, ponència, creació de grups, posada en comú del contingut de la xerrada i clausura. I, si la situació sanitària ho permetia, acompanyada d’un bon sopar.

L’esperit de fraternitat va quallar tant que ràpidament en va sortir una trobada formativa i d’esbarjo el cap de setmana del 30 d’abril al 2 de maig de 2021 a la finca de Can Morató (Llagostera) i un pelegrinatge, seguint els passos de l’apòstol sant Jaume, els dies 20 a 27 d’agost de 2021. Sense oblidar la sortida en processó que es va organitzar des de la parròquia de Santa Maria de Badalona, fins a Sant Pere del Masnou, l’11 de setembre de 2021, on reposen les restes de Joan Roig, el nostre patró. Tots aquests dies han estat moments de pregària, recolliment i manifestacions d’amistat: comunió en l’amor i unió en la missió.

Ens trobem, doncs, en els inicis: l’espurna, a poc a poc, va esdevenint foc, seguint les paraules de Jesús, que volia calar foc a tota la terra. El foc del seu amor. Començant pel nostre cor. Que a això ens ensenya el Grup Joan Roig: a créixer des de dins, mirant a fora, i buscant ser sants en el lloc que Déu ens hagi volgut posar. És un desig de transformar el món, inspirats en l’Amor de Déu, que és amor com a vocació. I ¿què és més revolucionari, parafrasejant el cardenal Omella, que l’amor que sap perdonar, fins i tot, als propis botxins, com ho va fer el beat Joan Roig?

God is with me, va assegurar el beat, mentre se l’emportaven per a ser afusellat. “Déu és amb mi”. Avui, sembla que, des del Cel, ens digui: “God is with you”. Déu és amb nosaltres, amb els que volem revolucionar amb el seu Amor i tornar-lo Ell.

Jove adult del Grup Joan Roig

Pregària Taizé a la Sagrada Família

Esglesia Jove Barcelona

El passat diumenge va tenir lloc, a la Basílica de la Sagrada Família, una trobada molt especial: la pregària amb la comunitat de Taizé, amb la presència del germà Alois, prior de Taizé i altres germans de la Comunitat. Més de 2000 persones van assistir, d’entre elles el Cardenal Omella i els seus bisbes auxiliars.

Taizé és un referent ecumènic de trobada de cristians de diferents denominacions. Un cop més la Basílica de la Sagrada Família ha estat un espai d’acollida, de pregària, de preparació a Nadal i d’esperança!

“I és que per a mi, anar a Taizé és anar a retrobar-se amb la font”


El passat 12 de desembre, el germans de Taizé van visitar Barcelona i vam compartir una preciosa pregària a la basílica de la Sagrada Família. L’acte es va iniciar amb una representació teatral de com Gaudí va imaginar-se la construcció del temple, acompanyada de música en directe i donant un protagonisme especial a l’estrella que
corona la nova torre de la Mare de Déu.

A continuació, es va donar pas a la pregària a l’estil Taizé, acompanyada dels seus cants, lectures i del moment de silenci. Emocionava sentir com l’esperit de la comunitat es feia tant present entre tots nosaltres. La pregària va concloure amb l’oportunitat d’acostarse a adorar la creu, la qual van col·locar plana al terra, tal com fan les nits de divendres a l’Església de la Reconciliació.

Cal destacar també el moment en el qual el germà Alois va dirigir unes paraules, plenes de joia i esperança, seguit de l’encesa d’espelmes, transportant la llum de flama en flama, entre tots els presents. Per mi, aquest sempre ha estat un moment molt especial. En el context de la setmana de Taizé, representa la llum de la resurrecció, on a nivell
personal també has crescut i t’has transformat, i on encara que s’apagui l’espelma, segueixes sent portador de la seva flama quan tornes a casa.

I és que per a mi, anar a Taizé és anar a retrobar-se amb la font. Taizé és un petit poble de França, però també és una comunitat arreu del món. I tot el que vius, creixes i renoves allà, ho portes després de tornada per a seguir sent llum per als qui t’envolten. Aquest esperit és el que es va fer present allà, a la Sagrada Família, amb tantes persones
aplegades en una mateixa pregària, donant gràcies per l’any tant difícil que acaba i demanant força per al següent.

Gabriel Porcel
Taizé

Viu l’Estiu

Viu l'estiu

Aquí us deixem un tast de què ha sigut el “Viu L’estiu”: diversió, amistat, natura, Crist, converses, testimonis, servei, esport…

“Tot això a través de la carn tocada i canviada pel Senyor per presentar i proposar la concreció i la bellesa del cristianisme avui”

“Jove, aixeca’t i sigues testimoni”: aquest és el lema del Pelegrinatge Europeu de Joves pel 2022 a Santiago de Compostela. La trobada amb Crist ens fa sortir i testimoniar, això ho hem experimentat aquest juliol, ja que hem pogut veure com el Senyor ha sortit a l’encontre d’alguns adolescents de Barcelona. Ja al segle III dC, Tertulià va adonar-se que l’eix del cristianisme era la carn: «caro salutis est cardo», perquè és la porta d’entrada de la salvació. Ara, segles després, en una terra secularitzada i immersa en un «canvi d’època», la carn segueix sent el camí.

Aquesta ha estat la nostra experiència com educadors i monitors de les colònies d’estiu «Viu l’estiu», coordinades pel Secretariat de Pastoral amb Joves de l’Arquebisbat de Barcelona, el passat mes de juliol. Nosaltres, monitors de diverses realitats eclesials, vam respondre afirmativament la petició del director del Secretariat, Mn. Carlos Bosch. Sense saber exactament què ens esperava, en aquestes vacances i sense conèixer els altres membres de l’equip, vam dir . I res més: a partir d’aquí va brollar tot.

L’eix principal sobre el qual van pivotar les colònies i la proposta no va ser altra cosa que la relació personal entre nosaltres, monitors, i la cerca comú de la presència de Déu durant aquells dies. Ja des del primer dia, el Senyor va tenir l’immens regal per cadascú de nosaltres de posar-se al centre de les colònies: ja al viatge amb tren, el desig que fossin dies de creixement personal i ocasió per aprofundir en la fe era als nostres cors. Aquella mateixa nit, es va fer patent el do de la unitat dels convocats per estar amb Ell i servir-lo en l’atenció i educació dels nois. Va ser un fenomen acaparador, especialment si es considera el fet que eren unes vacances coordinades sinodalment per set parròquies de diferents barris, estils i ubicacions de l’arxidiòcesi.

En certa manera, la setmana de «Viu l’estiu» se’ns va imposar davant els ulls com la implantació d’un «hospital de campanya». Hem constatat l’assot de la fragilitat de l’adolescent; la seva ferida intensa que reclamava ser acollida, escoltada i mirada en la seva totalitat. Els monitors hem intentat acollir-los tal com eren: escoltar-los, divertir-nos, gaudir de la natura, corregir-los quan era menester i sortir al seu encontre acompanyant-los en la necessitat de trobar Algú que respongui completament les seves preguntes. Encara que molts no en fossin conscients.

Tot això a través de la carn tocada i canviada pel Senyor per presentar i proposar la concreció i la bellesa del cristianisme avui. Una concreció que va emergir amb potència i sorpresa  en la posada en comú de l’últim dia, quan ens va acompanyar paternalment el bisbe Toni Vadell. Part dels participants va testimoniar valentament ferides i un patiment humà profund i, alhora, com havien començat a poder mirar-se a si mateixos i a entendre qui són i per a què estan fets gràcies a l’encontre personal amb el Senyor, tal com va testimoniar un noi.

Dies de felicitat i de descobrir que l’Església és un lloc on tot el que és humà queda abraçat per la presència del Senyor!

Guillem Lisicic
Seminarista de l’Arxidiòcesi de Barcelona

Pujada Nocturna al Montserrat

Esglesia Jove Barcelona pujada nocturna Montserrat

Aquest divendres a la nit va tenir lloc la romeria nocturna a Montserrat, on vam poder gaudir de la nit, de les vistes, de converses amb els joves i del rosari de la mà de Maria. Preguem per la diòcesi de Barcelona i especialment pels seus joves!

“La romeria va ser una oportunitat magnífica per tenir temps per pensar, va ser una forma “d’aturar-me” en el camí, de caminar envers Maria”

Motxilla, sopar, cantimplora, roba d’abric… Tot preparat per la pujada a Montserrat. Planazo de divendres nit! Potser per alguns pot semblar una cosa extranya i jo he de reconèixer que aquella tarda, quan vaig sortir de la feina vaig pensar: estàs fatal! Però un cop arribats a Terrassa, on ens esperaven per sopar, la il·lusió va tornar. Quina millor forma d’acabar el mes de maig, mes de Maria, que pujant a Montserrat a veure la Moreneta, a oferir-li el final de trimestre i els exàmens…
La romeria va ser una oportunitat magnífica per tenir temps per pensar, va ser una forma “d’aturar-me” en el camí, de caminar envers Maria. Dirigint-nos cap a Maria vam viure unes hores de caminada, conversa, silenci, testimonis que em van ajudar molt. També va ser un regal poder compartir amb altres joves, guardo molt bon record dels moments de conversa sincera.

A primeres hores del matí arribàvem a Monistrol, on es van afegir uns quants motivats més que havien necessitat unes hores extres per animar-se. I vam començar la pujada!
Segur que tothom que hagi viscut una romeria entén la sensació que omple el cor quan finalment arribes a destí, a casa, als Seus peus. Em va impactar ja que moltes vegades havia pujat a Montserrat tot i que mai durant la nit, i va ser una oportunitat de començar el dia en plena sintonia (encara que una mica cansada també). Vam poder celebrar l’eucaristia en plena natura, amb la llum del matí i vam visitar la Mare de Déu i als seus peus vam demanar per tota la diòcesi i especialment pels joves.

Laura Molero
Jove Safor Mundet