El passat 26 de febrer la diòcesi de Barcelona donava tret de sortida a la Quaresma. Sota la convocatòria del Cardenal Joan Josep Omella, la joventut s’unia un cop més a La Sagrada Família en la jornada de Sent la Creu, la tradicional celebració que des de fa 7 anys ha acollit a Barcelona diferents creus de països en necessitat d’arreu del món. Aquest cop, ens apropàvem tots plegats al patiment del poble ucraïnès, en una celebració coronada per la icònica “Creu vivificant” de Yuvenaliy Mokrytskyi.

Història de la Creu

Segons una antiga llegenda cristiana, en el Gòlgota, on es va crucificar a Jesús, hi havia la tomba d’Adam. La sang del Salvador va fluir sobre les restes d’Adam expiant el pecat original.

La icona del Calvari conté, no només una imatge del Crucificat, sinó també un recordatori de les paraules que Jesús va dir a la seva Mare abans de la seva mort: “Dona, aquí tens el teu fill”, i després, dirigint-se a Joan, el deixeble que estimava, digué: Aquí tens la teva mare”, (Jn 19,26-27). Tots som representats per l’apòstol Joan. El Senyor ens confia les mans plenes d’amor i tendresa de la mare, perquè sentim que ens sosté per afrontar i vèncer les dificultats el nostre camí humà i cristià.

La nostra creu és una rèplica de la icona de Yuvenaliy Mokrytskyi. L’autor la va pintar seguint el model de l’antiga creu ucraïnesa “Creu vivificant”. Ho va fer a petició del Yosyp Slipyi, quan el patriarca va tornar de la captivitat siberiana.

Per què el Senyor permet la guerra? Què espera de nosaltres com a joves? Com puc ajudar que tant patiment acabi d’una vegada per totes? Com ha mirat la Creu del Senyor en aquest temps? I quins signes d’esperança hi ha enmig del dolor?

Totes elles són preguntes que tots ens plantegem i que van tenir un espai per a pronunciar-se i trobar resposta en aquesta celebració. Així es van adreçar dos joves a l’arquebisbe major d’Ucraïna, Sviatoslav Shevchuk, convidat especial que, amb una connexió telemàtica en directe, ens va apropar amb delicadesa la mirada del perdó enmig d’un conflicte tan complex.

L’acte també va comptar amb el testimoni de Mn. Iurii Stasiuk, rector de la parròquia de Sta. Mònica de Barcelona que va estar servint acompanyant els soldats ferits al front. La celbració de l’Eucaristia va continuar presidida pel cardenal Omella, que va recordar a tots els fidels congregats el sentit de conversió i preparació personal a la Quaresma, i una entrega d’ofrenes per part d’un grup de joves ucraïnesos residents a Barcelona.

En acabar, tots els qui ho van desitjar van poder apropar-se a venerar la creu.

La novetat d’aquest any és la creació de l’Himne de Sent la Creu, que va interpretar la coral de corals sota la direcció de Joan Alfons Hernández. Luis Meseguer, compositor i també arranjador d’altres peces musicals del cantoral, ens explica com va ser aquest procés. (Llegiu el desplegable amb el seu testimoni)

La creació d’un himne propi: entrevista a Luis Meseguer, compositor

Tenim un tresor poètic i musical acumulat durant 2000 anys.

Com va sorgir la idea? Hem d’entendre que a partir d’ara es cantarà a totes les celebracions?

La idea va sorgir parlant amb en Joan Alfons Hernández, el director del cor de Sent la Creu. Durant els últims anys, hem estat cantant arranjaments de diferents obres, com el de “l’Anyell de Déu” i “Ja no sóc esclau”, que va fer l’Àngel Pérez l’any passat. Crec que són arranjaments genials i per això els hem repetit. Aquest any, però, hem vist la necessitat de fer una composició original per a Sent la Creu. Ja portem unes quantes edicions i aquest esdeveniment ja té certa identitat que mereix també una identitat musical. Per això vam decidir fer un himne que es relacioni amb aquest acte, i que es canti cada cop que entri la creu al Temple.

Breu anàlisi musical: significat de la lletra, el procés de crear la melodia. Què vols que la gent senti i entengui en escoltar aquesta cançó?

Tenim un tresor poètic i musical acumulat durant 2000 anys. Crec que no el podem oblidar, és més, l’art sacre que fem hauria de tenir continuïtat amb el que s’ha fet abans, o al menys establir un diàleg. Quan estava plantejant un himne a la creu vaig buscar immediatament què s’ha fet en la història de l’art cristià. Em vaig trobar amb “O Crux Splendidior”, un himne que està ple de idees paradoxals: “dolços claus, dolça fusta”…

Em vaig inspirar en aquesta lletra per fer les estrofes. La lletra de les tornades, però, és composició original. Allà vaig afegir imatges medievals, comparant la creu com “l’estendard tenyit de casta sang”, o “el tron reial”. L’inici “cop rere cop, Déu fet carn, carn feta pols, pols d’amor viu”, està ple de monosíl·labs. Volia transmetre els cops de martell, una experiència colpidora. El que ve després és més “legato”, més dolç, com diu la lletra. En la part final, però, hi ha una llum d’esperança: “Déu enlairà la Creu del Fill per a arribar a la resurrecció”. En aquest moment es dóna un sentit a aquesta Creu, la resurrecció. Analitzant la música, l’inici es canta amb la nota “re”, però el final acaba amb la nota “la”. El final queda com suspesa en l’aire a la nostra oïda, ja que esperem tornar a “re” per tenir sensació de repòs. Però m’he quedat en “la” precisament per donar a entendre que estem en tensió esperant un repòs trascendent, la Pasqua eterna.

A nivell musical, he defugit les convencions de la música actual i m’he fixat més en la medieval. Això es pot veure en la modalitat (re dòric o el primer mode gregorià). També es troba en la construcció melòdica de les estrofes, que imita la salmòdia. Aquesta estètica antiga no és merament d’estil, sinó essencial. He evitat que la música és fonamenti en acords, sinó en les paraules mateixes, com passa en el gregorià.

Com valores personalment aquesta edició del Sent la Creu? De quina manera t’ha impactat, més enllà d’assistir-hi com a compositor?

M’ha impactant veure les famílies de refugiats a Missa, no veure’ls en una televisió sinó en vida real. Això em recorda que la comunió que vivim a l’Església, que sobrepassa els límits geogràfics i temporals, és real i no una teoria bonica. També m’ha impactat la homilia del Cardenal Joan Josep Omella, parla amb molta sinceritat i va a l’essència del que és realment important.

La convocatòria

Imatges

El passat dimecres 15 de febrer va tenir lloc la segona trobada del cicle de migracions del Grup Joan Roig. El ponent, Xavier Alonso, és Senior EU Policy Officer (Development Cooperation, Migration, Justice) a la Generalitat de Catalunya, oficina de Brusel.les.

L’intent d’una resposta cristiana a les migracions s’entronca sovint amb altres problemes polítics i socials. Abraçant la complexitat de l’assumpte i fugint de la simple dualitat d’obrir o tancar fronteres que no aborda el problema en la seva totalitat, la trobada va estar enfocada des de la perspectiva del bé comú, plantejant preguntes que s’obren a l’anàlisi per determinar una actuació o una altra.

PUNTS CLAU DE LA TROBADA:

• Aconseguir una gestió eficient de les fronteres, però també el tracte humà amb les persones migrades.
• La complexitat de donar una resposta ètica a l’expulsió de persones en situacions irregulars a travès d’ordres judicials.
• El rol de la societat civil i de l’estat: hi ha responsabilitats morals diferents per a les persones físiques i per a les jurídiques?

No et perdis les properes sessions!

El cicle sobre bioètica s’iniciarà el 19 d’abril. Més informació aquí.

Ahir vam celebrar la primera trobada del Grup Joan Roig del cicle de Migració. Com sempre, vam començar amb adoració. Després la religiosa Vicky Molins i el Said, membre de l’hospital de campanya, van fer un col·loqui molt enriquidor. Finalment vam anar a sopar a una pizzeria per a compartir, i fer noves amistats. 

No et perdis la següent, el dia 15 de febrer.

Segurament, tothom recordarà la visita del papa Benet XVI a Barcelona els dies 6 i 7 de novembre de 2010, quan, 128 anys després de la col·locació de la primera pedra, va consagrar la Basílica de la Sagrada Família en una celebració de l’Eucaristia.  

El Papa va pronunciar en l’homilia unes paraules que avui recordem:

Ahir es va celebrar el funeral diocesà per l’etern descans de Benet XVI a la Sagrada Família

La celebració eucarística ha estat presidida pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i concelebrada per l’arquebisbe emèrit, el cardenal Lluís Martínez Sistach, juntament amb els bisbes auxiliars, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova. Han assistit a la Missa funeral Albert Batlle, cinquè tinent d’alcaldia, Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos, i el Dr. Josep Antoni Rom, rector de la Universitat Ramon Llull.

En l’homilia, el Cardenal ha remarcat de Benet XVI la «gran capacitat intel·lectual que va desenvolupar fins al punt de ser reconegut com un gran mestre», reconeixent que ha sabut «fer un veritable diàleg entre la fe i la cultura del nostre temps». Finalment, ha pregat pel descans etern del Papa emèrit, tot demanant: «des de la finestra del cel beneeix-nos a nosaltres i intercedeix davant el Senyor perquè la nostra fe no defalleixi i siguem valents i humils apòstols de l’Evangeli».

Per accedir a l’homilia sencera, pots clicar AQUÍ.