El passat diumenge 11 de juny va tenir lloc la Vigília Eucarística Diocesana del Corpus Christi a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, amb motiu de la festa anual per la solemnitat del Sagrament del Cos i la Sang de Jesús.
El cardenal Joan Josep Omella va presidir la celebració acompanyat pels bisbes auxiliars – Mons. David Abadías, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova –, amb la col·laboració de les capelles d’adoració (perpètua i nocturna) de l’arxidiòcesi i Església Jove.
L’acte va donar inici a la festivitat amb l’oració de vigílies, seguida d’un temps de silenci per a la reflexió, cants i testimonis. Per concloure la cerimònia, es va oferir la benedicció i es va traslladar el Santíssim a la cripta de la basílica, perquè més tard els adoradors poguessin acompanyar el Senyor durant la nit.
Cada any la comunitat cristiana aprofita aquesta oportunitat de trobada amb el Senyor per honrar la presència real de Jesús a l’Eucaristia, i commemorar la seva presència viva al Sagrari (Benet XVI). El que fa que la nostra unió espiritual amb Ell s’enforteixi en cada trobada, i augmenti en ella la nostra esperança.
Betel23 va tancar el passat 6 de maig a La Salle Bonanova amb un sold out d’entrades. Un miler de joves van participar de la tercera edició de l’esdeveniment sota el lema “Manteniu-vos. Ell ho farà”. Amb les darreres edicions a les espatlles i una nova en camí, Betel preten configurar-se com un esdeveniment diferenciador d’entre altres propostes d’oci i cultura, que obri nous horitzons a tots els joves de Barcelona. Betel és una experiència immersiva en la fe de l’Església en sortida.
LES PONÈNCIES
Enguany, Betel23 va estar introduït pel presentador Jordi Massegú, coordinador de LifeTeen Espanya. Contemplant l’escena de l’Evangeli de Jesús amb la dona hemorroïsa, les diferents ponències i tallers van girar entorn a la recerca de la sanació de les ferides personals passant per “tocar el mantell” de Jesús, d’anar a buscar activament l’encontre amb la humanitat de Crist.
L’esdeveniment es va iniciar-se amb una entrevista a Derral Eves, directament vingut dels Estats Units, productor i co-fundador de la sèrie The Chosen que ha commogut arreu del món. No tothom té la sort de poder treballar físicament amb Jesús tots els dies… Eves va incidir en la necessitat de mostrar la humanitat de Jesús i la seva connexió amb els joves d’avui.
Claudine Uwasakindi va ser també una de les grans convidades a les ponències. Com a supervivent del genocidi de Ruanda de 1994 i havent fugit dels múltiples horrors, Uwasakindi va compartir la seva reticència inicial de mostrar el seu testimoni: els abusos deixen seqüeles molt profundes que ella mateixa està intentant superar perdonant els seus familiars més propers.
“He de mantenir-me, perquè sé que Ell hi és. He de tocar-li el mantell. I aquesta permanència m’ha fet escriure-li una carta a la meva filla. Tot el que he preparat aquest matí per a aquesta ponència ha canviat. He mirat el Senyor; el dolor que portava era molt profund. Llegint aquest matí l’Evangeli de l’hemorroïsa m’he adonat que jo també estava sagnant. L’hemorragia és una cosa que no té color, però cadascú li pot posar nom segons la vida que tingui. Per poder perdonar, s’ha de parar aquesta hemorragia”.
Claudine Uwasakindi, supervivent del genocidi de Ruanda (1994)
Julio Alberto Moreno va començar jugant a futbol a l’Atlético de Madrid per passar a formar part de l’equip del Maradona al Barça de 1982 a 1991. Després d’una forta addicció a les drogues, va caure en una depressió que li va fer posar en perill la seva vida més d’un cop. La fe que des de petit havia après el va fer sortir de l’espiral de l’addició. Ara, dirigeix la Fundació Relife, dedicada a recuperar vides que han caigut en problemes similars al seu.
“La fe és una cosa molt especial. Fíxa’t si ho és que m’ha ajudat a seguir viu avui!”
Julio Alberto Moreno, ex-jugador del Barça
Marta Rodríguez, consagrada del Regnum Christi, va oferir l’última ponència. Com a directora de l’Institut d’Estudis Superiors sobre la Dona, òrgan del Vaticà, Rodríguez va centrar-se en relatar les experiències d’acompanyament personal i espiritual a noies en què col.labora juntament amb la seva comunitat.
“Sempre creiem que hi ha circumstàncies millors per a trobar-nos amb Déu que l’aquí i l’ara. Quan tingui més forces, quan no estigui tan agobiada, quan hagi superat un vici… A l’Evangeli de l’hemorroisa Jesús diu a la dona: “la teva fe t’ha salvat”. Hem de confiar més en la seva victòria que en la nostra petitesa”.
Marta Rodríguez, directora de l’Institut Vaticà d’Estudis Superiors sobre la Dona.
ELS TALLERS
Als diferents tallers que es van oferir hi van participar ponents com Oriol Jara, guionista i autor del llibre “Deu raons per creure en Déu”; l’educadora afectivo-sexual Cristina Cons; Miquel Feliu, jove amb un Sarcoma d’Ewing; la jove peregrina de Finisterre a Jerusalem, Carlota Valenzuela; el metge jesuïta i missioner al Txad, Charlie Gómez-Vírseda i Alexis, ex addicte que va ser tret del món de la droga per la Comunidad del Cenáculo. Precisament alguns joves d’aquesta comunitat van oferir a l’entreacte una representació ballada de com la Comunitat del Cenacle els havia ajudat en el seu procés de sanació.
“Encarrega’t de ser la persona adequada i després ja tindràs temps de buscar la persona adequada”
Cristina Cons, educadora afectivo-sexual
La jornada va acabar amb una estona d’adoració al Santíssim presidida pel bisbe Sergi Gordo. Certament, l’oració va ser un element present també en molts altres moments. Ja amb les paraules inicials del director de la Pastoral amb Joves, Mn. Carlos Bosch, es va demanar a tots els assistents uns instants de pregària per Enhamed, medallista paralímpic convidat, que finalment no va poder assistir a l’acte per circumstàncies familiars.
MIRANT CAP AL FUTUR
Betel23 ha batut récord d’assistència aquest any, però estem segurs que ho continuarà fent. Amb aquesta vocació de perdurar, Betel es manté així com una jornada catòlica a Barcelona que vol inspirar altres indrets de l’estat i aspirar a convertir-se en un esdeveniment de diversos dies com els que ja s’organitzen als Estats Units.
Ens veiem el 27 d’abril a Betel24! “Creats per a la grandesa”. T’ho perdràs?
Del 24 al 26 de març van tenir lloc les segones jornades del Grup Joan Roig sobre l’art i la bellesa com a camí de trobada amb Déu. Aquestes jornades van tenir com a escenari de fons el Monestir de Montserrat, precisament paisatge de natura i art eclesial.
El cap de setmana va comptar com a ponent amb Jean Paul Hernandez Di Tomaso, jesuïta de família italo-espanyola doctorat en teologia sistemàtica i establet actualment a Nàpols com a director de la “Scuola di Alta Formazione di Art e Teologia”. En l’àmbit pastoral, Hernandez també col·labora des de fa anys en els programes formatius de la xarxa internacional “Pietre Vive – Living Stones”, una associació encarregada de difondre arreu i explicar l’art que es troba dins de les esglésies.
“La desproporció entre l’instrument i el fruit d’aquest cap de setmana és tan llunyana com la terra del cel. Només la Gràcia ho ha fet possible, el pur do. L’amor d’un Déu bell que ens estima apassionadament i que, compadit de les seves criatures, ve al nostre rescat. L’Amor té reflexos en persones molt concretes. On et puc trobar avui, Jesús meu?”
“En el rostre de tants” – em dius.- “Avui, aquí i ara em continuo encarnant pel bé de les ànimes. Busca’m. Troba’m. T’espero”.
Veig el somriure trapella del Bisbe Toni. Veig la passió amorosa del jove Joan Roig. Veig una creu. I veig, al final del camí, la Glòria.
Pura Gràcia, jove membre del Grup Joan Roig
“Quanta bellesa en un cap de setmana! Quanta bellesa hi ha en el món! Què bell és donar-se als altres i amb això fer la nostra obra més preuada: el miracle de cada dia.”
Membre del Grup Joan Roig
Algunes imatges del cap de setmana de les II Jornades de GJR
El cap de setmana del divendres 17 al 19 de març van tenir lloc les convivències de Connecta d’aquest 2023. Una cinquantena d’adolescents van passar el cap de setmana a la Casa de Colònies dels Maristes, a Llinars del Vallès, provinents de diferents parròquies de Barcelona i voltants i Girona.
Durant el cap de setmana es van fer activitats de trobada amb el Senyor, dinàmiques per conèixer les ferides i les pedres que porten a la motxilla. Utilitzant la metodologia lifeteen (dinàmica, xerrada i testimoni), els adolescents van poder escoltar testimonis dels seus companys, compartir les seves realitats properes i treballar-les en petits grups de reflexió.
Molts d’ells agraïen l’experiència d’haver-se estat capaços de ser autèntics i d’haver-se allunyat uns dies de la quotidianitat per gaudir de la desconnexió, però sobretot, de la connexió amb el Senyor. “Amb Déu i una bona comunitat que acompanya, tot és més fàcil”, deien alguns joves al qüestionari final després dels dies de convivència.
“Ho repetiria mil cops!”
Resposta d’una adolescent al qüestionari final dels dies de convivència.
L’equip de monitors afirma que aquestes convivències els han ajudat a conèixer profundament els adolescents, a compartir les ferides entre els mateixos monitors que no sabien que tenien i adonar-se de coses que en el dia a dia no es veuen mai. En definitiva; a aprendre dels adolescents i a trobar en ells la mirada de Crist.
Amb la col.laboració de:
Sta. Eulàlia Provençana (L’Hospitalet de Llobregat)
St. Francesc de Pàola (Barcelona)
St. Miquel dels Sants (Barcelona)
La Salut (Badalona)
Pastoral del sord (Barcelona)
Santuari Schöenstatt (Girona)
Col.legi Sant Antoni Maria Claret (Cornellà)
Si vols que els adolescents de la teva parròquia o entitat també participin en les pròximes activitats, no dubtis a escriure’ns!
Algunes imatges del cap de setmana de Connecta Convivències
El passat 26 de febrer la diòcesi de Barcelona donava tret de sortida a la Quaresma. Sota la convocatòria del Cardenal Joan Josep Omella, la joventut s’unia un cop més a La Sagrada Família en la jornada de Sent la Creu, la tradicional celebració que des de fa 7 anys ha acollit a Barcelona diferents creus de països en necessitat d’arreu del món. Aquest cop, ens apropàvem tots plegats al patiment del poble ucraïnès, en una celebració coronada per la icònica “Creu vivificant” de Yuvenaliy Mokrytskyi.
Segons una antiga llegenda cristiana, en el Gòlgota, on es va crucificar a Jesús, hi havia la tomba d’Adam. La sang del Salvador va fluir sobre les restes d’Adam expiant el pecat original.
La icona del Calvari conté, no només una imatge del Crucificat, sinó també un recordatori de les paraules que Jesús va dir a la seva Mare abans de la seva mort: “Dona, aquí tens el teu fill”, i després, dirigint-se a Joan, el deixeble que estimava, digué: Aquí tens la teva mare”, (Jn 19,26-27). Tots som representats per l’apòstol Joan. El Senyor ens confia les mans plenes d’amor i tendresa de la mare, perquè sentim que ens sosté per afrontar i vèncer les dificultats el nostre camí humà i cristià.
La nostra creu és una rèplica de la icona de Yuvenaliy Mokrytskyi. L’autor la va pintar seguint el model de l’antiga creu ucraïnesa “Creu vivificant”. Ho va fer a petició del Yosyp Slipyi, quan el patriarca va tornar de la captivitat siberiana.
Per què el Senyor permet la guerra? Què espera de nosaltres com a joves? Com puc ajudar que tant patiment acabi d’una vegada per totes? Com ha mirat la Creu del Senyor en aquest temps? I quins signes d’esperança hi ha enmig del dolor?
Totes elles són preguntes que tots ens plantegem i que van tenir un espai per a pronunciar-se i trobar resposta en aquesta celebració. Així es van adreçar dos joves a l’arquebisbe major d’Ucraïna, Sviatoslav Shevchuk, convidat especial que, amb una connexió telemàtica en directe, ens va apropar amb delicadesa la mirada del perdó enmig d’un conflicte tan complex.
L’acte també va comptar amb el testimoni de Mn. Iurii Stasiuk, rector de la parròquia de Sta. Mònica de Barcelona que va estar servint acompanyant els soldats ferits al front. La celbració de l’Eucaristia va continuar presidida pel cardenal Omella, que va recordar a tots els fidels congregats el sentit de conversió i preparació personal a la Quaresma, i una entrega d’ofrenes per part d’un grup de joves ucraïnesos residents a Barcelona.
En acabar, tots els qui ho van desitjar van poder apropar-se a venerar la creu.
“Per arribar a la llum de la Ressurrecció hem de passar abans pel desert de la Quaresma. Recordem-ho; aquest temps ens demana sacrifici, oració i caritat. Només qui posa la mirada en Crist Crucificat persevera”.
Cardenal Joan Josep Omella Homília a la celebració del Sent la Creu d’Ucraïna
La novetat d’aquest any és la creació de l’Himne de Sent la Creu, que va interpretar la coral de corals sota la direcció de Joan Alfons Hernández. Luis Meseguer, compositor i també arranjador d’altres peces musicals del cantoral, ens explica com va ser aquest procés. (Llegiu el desplegable amb el seu testimoni)
Tenim un tresor poètic i musical acumulat durant 2000 anys.
Com va sorgir la idea? Hem d’entendre que a partir d’ara es cantarà a totes les celebracions?
La idea va sorgir parlant amb en Joan Alfons Hernández, el director del cor de Sent la Creu. Durant els últims anys, hem estat cantant arranjaments de diferents obres, com el de “l’Anyell de Déu” i “Ja no sóc esclau”, que va fer l’Àngel Pérez l’any passat. Crec que són arranjaments genials i per això els hem repetit. Aquest any, però, hem vist la necessitat de fer una composició original per a Sent la Creu. Ja portem unes quantes edicions i aquest esdeveniment ja té certa identitat que mereix també una identitat musical. Per això vam decidir fer un himne que es relacioni amb aquest acte, i que es canti cada cop que entri la creu al Temple.
Breu anàlisi musical: significat de la lletra, el procés de crear la melodia. Què vols que la gent senti i entengui en escoltar aquesta cançó?
Tenim un tresor poètic i musical acumulat durant 2000 anys. Crec que no el podem oblidar, és més, l’art sacre que fem hauria de tenir continuïtat amb el que s’ha fet abans, o al menys establir un diàleg. Quan estava plantejant un himne a la creu vaig buscar immediatament què s’ha fet en la història de l’art cristià. Em vaig trobar amb “O Crux Splendidior”, un himne que està ple de idees paradoxals: “dolços claus, dolça fusta”…
Em vaig inspirar en aquesta lletra per fer les estrofes. La lletra de les tornades, però, és composició original. Allà vaig afegir imatges medievals, comparant la creu com “l’estendard tenyit de casta sang”, o “el tron reial”. L’inici “cop rere cop, Déu fet carn, carn feta pols, pols d’amor viu”, està ple de monosíl·labs. Volia transmetre els cops de martell, una experiència colpidora. El que ve després és més “legato”, més dolç, com diu la lletra. En la part final, però, hi ha una llum d’esperança: “Déu enlairà la Creu del Fill per a arribar a la resurrecció”. En aquest moment es dóna un sentit a aquesta Creu, la resurrecció. Analitzant la música, l’inici es canta amb la nota “re”, però el final acaba amb la nota “la”. El final queda com suspesa en l’aire a la nostra oïda, ja que esperem tornar a “re” per tenir sensació de repòs. Però m’he quedat en “la” precisament per donar a entendre que estem en tensió esperant un repòs trascendent, la Pasqua eterna.
A nivell musical, he defugit les convencions de la música actual i m’he fixat més en la medieval. Això es pot veure en la modalitat (re dòric o el primer mode gregorià). També es troba en la construcció melòdica de les estrofes, que imita la salmòdia. Aquesta estètica antiga no és merament d’estil, sinó essencial. He evitat que la música és fonamenti en acords, sinó en les paraules mateixes, com passa en el gregorià.
Com valores personalment aquesta edició del Sent la Creu? De quina manera t’ha impactat, més enllà d’assistir-hi com a compositor?
M’ha impactant veure les famílies de refugiats a Missa, no veure’ls en una televisió sinó en vida real. Això em recorda que la comunió que vivim a l’Església, que sobrepassa els límits geogràfics i temporals, és real i no una teoria bonica. També m’ha impactat la homilia del Cardenal Joan Josep Omella, parla amb molta sinceritat i va a l’essència del que és realment important.
L’acte va comptar amb una participació d’unes 2.500 persones, 60 concelebrants, el Cardenal i els nostres dos bisbes auxiliars, Mons. Sergi Gordo, Mons. Javier Vilanova i una coral formada per a més de 115 joves, de diferents cors de la ciutat i més de 60 voluntaris.
1.
La coral de corals
Aliados San Pedro Nolasco | Chorale Paroisse catholique française |
C.M.Monterols |
C.M.Pedralbes |
Effetá Sarrià |
Guies i Scouts d’Europa |
Kudyapi (Comunitat Filipina) |
Notemo |
Obra San Juan de Ávila |
Parròquia Sant Enric d’Ossó |
Seminari de Barcelona |
Parròquia Ucraïnesa
3.
Gravació de l’acte
L’esdeveniment es va retransmetre en directe per aquells que no van poder assistir. Aquí teniu tot el vídeo!
Les creus de Lampedusa (2017), Mossul (2018), Cambodja (2019), Bangassou (2020), Veneçuela (2021), i Filipines (2022)
4.
Qui organitza?
Església Jove Barcelona amb la col·laboració de:
Ajuda a l’Església Necessitada,
Càritas Barcelona i
Basílica Sagrada Família
Imatges
Created with RNI Films app. Preset ‘Agfa Optima 200’Created with RNI Films app. Preset ‘Agfa Optima 200’Created with RNI Films app. Preset ‘Agfa Optima 200’Created with RNI Films app. Preset ‘Agfa Optima 200’Created with RNI Films app. Preset ‘Agfa Optima 200’Created with RNI Films app. Preset ‘Agfa Optima 200’Created with RNI Films app. Preset ‘Agfa Optima 200’Created with RNI Films app. Preset ‘Agfa Optima 200’Created with RNI Films app. Preset ‘Agfa Optima 200’Created with RNI Films app. Preset ‘Agfa Optima 200’
El dimecres passat joves universitaris dels diferents Safors es van reunir a la capella de la UB (Facultat d’Economia) per començar plegats l’inici de la Quaresma.
La missa del Dimecres de Cendra va ser presidida pel bisbe Javier Vilanova, va comptar amb una Adoració prèvia al Santíssim i va acabar, com l’any passat, amb un dinar amb el mateix bisbe i els joves a la cafeteria del campus.
Fa 19 anys que la Setmana de Cinema Espiritual, organitzada des del Secretariat de joventut de l’Arquebisbat de Barcelona, està en marxa a diferents escoles d’inspiració cristiana, una iniciativa per apropar la fe des del món audiovisual, començant per la projecció de referents de virtuts humanes. Aquests cicles de cinema van néixer el 2004 impulsats per l’Arquebisbat de Barcelona.
La Setmana del cinema Espiritual és un projecte que pretén contribuir al diàleg interreligiós i a afavorir la reinserció social de persones en centres penitenciaris, a més d’educar la mirada dels joves. Així, més de 3.900 espectadors es van beneficiar l’any passat del projecte, entre ells molts adolescents provinents d’una vintena de centres educatius inscrits.
La Mostra de Cinema Espiritual se celebra cada any del 15 d’octubre al 8 de desembre i entre les entitats que cedeixen els seus espais per a les projeccions s’hi troben el Centre Parroquial de St. Vicenç de Sarrià i el centre cultural Lluïsos d’Horta.
Es preveu que cap al maig se sàpiguen les noves assignacions de pel.lícules per la 20a Setmana de Cinema Espiritual de 2023.
El passat dimecres 15 de febrer va tenir lloc la segona trobada del cicle de migracions del Grup Joan Roig. El ponent, Xavier Alonso, és Senior EU Policy Officer (Development Cooperation, Migration, Justice) a la Generalitat de Catalunya, oficina de Brusel.les.
L’intent d’una resposta cristiana a les migracions s’entronca sovint amb altres problemes polítics i socials. Abraçant la complexitat de l’assumpte i fugint de la simple dualitat d’obrir o tancar fronteres que no aborda el problema en la seva totalitat, la trobada va estar enfocada des de la perspectiva del bé comú, plantejant preguntes que s’obren a l’anàlisi per determinar una actuació o una altra.
PUNTS CLAU DE LA TROBADA:
Aconseguir una gestió eficient de les fronteres, però també el tracte humà amb les persones migrades.
La complexitat de donar una resposta ètica a l’expulsió de persones en situacions irregulars a travès d’ordres judicials.
El rol de la societat civil i de l’estat: hi ha responsabilitats morals diferents per a les persones físiques i per a les jurídiques?
No et perdis les properes sessions!
El cicle sobre bioètica s’iniciarà el 19 d’abril. Més informació aquí.
Avui fa un any de la mort del bisbe auxiliar de Barcelona Antoni Vadell i Ferrer o com molts l’anomenaven, simplement el bisbe Toni. Tot i afrontar un càncer de pàncrees que va fer que ens deixés als 49 anys, el bisbe Toni va saber veure’s en la malatia, com ell deia, un privilegiat.
Des d’EJB volem fer un repàs de l’exemple de vida del nostre estimat bisbe Toni.
Antoni Vadell i Ferrer va néixer el 17 de maig de 1972 a Llucmajor, a Mallorca. Als 25 anys va ordenar-se capellà a la parròquia del Beat Ramon Llull, passant més endavant a dirigir el Seminari Menor de Mallorca i a ser vicari dels col.legis parroquials de Sant Josep Oriol i Corpus Christi, a Son Cotoner.
Un cop nomenat bisbe auxiliar, a Barcelona, va ser encarregat de la pastoral juvenil, entre altres tasques. D’ell van sorgir iniciatives com el Grup Joan Roig, encarregat de difondre la doctrina social de l’església com ho va fer el beat Joan Roig, a qui el bisbe va encomanar la seva malaltia. Aquest amor que ell tenia pels joves el feia notar sempre que podia gràcies a la seva vocació de comunicador i, en diverses ocasions, a través d’àudios de Whatsapp que va enviar a integrants del Grup Joan Roig i particulars.
El seu testimoni d’amor i amistat va arribar tan lluny en la salud com en la malaltia, apropant a Déu la gent que tenia al costat els mesos que va passar a l’hospital i materialitzant-se en tants joves que van assistir a les vetlles de pregària demanant per la seva curació. També en el gran nombre de persones que es van congregar a les seves exèquies a la catedral de Barcelona. Va morir el dia de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, aquesta ciutat que la va acollir amb tanta estima i que ell va fer seva.
És enterrat al seu poble natal, que alguns van tenir la oportunitat de visitar aquest estiu al pelegrinatge de joves del Grup Joan Roig. Antoni Vadell i Ferrer, amb 45 anys, va ser el prelat més jove de l’estat espanyol i el primer mallorquí en 50 anys. Alguns l’anomenaven “el bisbe de l’etern somriure”.
“La vida és bellesa en plenitud i sofriment en plenitud; i viure la vida a lo grande és estar disposat a viure ambdues coses”
Paraules del bisbe Toni a una jove de Barcelona
“El Senyor no ens estalvia cap sacrifici, però ens ho dona tot. Em mantinc a la barca gràcies al Crist, seré i entregat”.
Recull d’àudios dels seus últims mesos als grups de Whatsapp d’EJB
Els nostres bisbes i sacerdots acompanyants de joves de l’arxidiòcesi de Barcelona van viatjar del 27 al 29 de gener a Roma. En una audiència privada, van presentar al Papa Francesc el projecte del Pla Pastoral SORTIM!, amb un eix enfocat al discerniment vocacional, a la vegada que van parlar-li de tots nosaltres amb el creixement que està experimentant la pastoral de joventut.
“A la nostra arxidiòcesi, i de forma molt especial a la pastoral de joves, estem assistint, gràcies a Déu, a un despertar de la fe tot i les dificultats”.
Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona. Paraules de presentació en l’audiència privada amb el Sant Pare
Animats per les tantes vegades repetides paraules del Sant Pare de fomentar una Església “en sortida”, els representants de la diòcesi van demanar-li orientacions per encaminar el projecte i el penúltim eix que es va iniciar l’octubre passat i finalitzarà el proper mes de març.
En el seu discurs, el Papa va fer una invitació a la fraternitat, fent èmfasi en l’exemple vocacional dels apòstols:
“L’experiència dels apòstols sempre té un doble aspecte, personal i comunitari. Van junts i no els podem separar. Som, sí, cridats individualment, però sempre per formar part d’un grup més gran, caminar junts escoltant abans que parlant, saber colocarnos on convingui, no només al davant, també enmig i al darrere”.
Abraçar les creus, rebutjar la doble vida i el “carrierisme” dins l’Església, i apostar sempre pels sacraments i la vida d’oració van ser altres punts importants de la seva predicació en resposta a les orientacions pel pla pastoral sobre el discerniment.
La visita va comptar amb la presència dels bisbes auxiliars Javier Vilanova i Sergi Gordo, juntament amb 70 sacerdots més. El cardenal Joan Josep Omella que no va poder assistir a l’acte, ja que es trobava atenent una trobada sobre el Sínode a la Conferència Episcopal Espanyola.
“A Barcelona, a dalt de la muntanya del Tibidabo, s’hi troba un temple construit per St. Joan Bosco des d’on es pot contemplar l’immens camp al qual hem sigut cridats a sembrar. (…) Quan un baixa a l’entramat de carrers que conformen la diòcesi, és fàcil creuar-se amb parròquies, institucions educatives i socials. En elles, ens hi trobem, potser de manera discreta, laics compromesos, diaques, sacerdots i bisbes, volent respondre amb fidelitat a la crida del Senyor tot i les nostres torpeses.
Desitgem tornar a les nostres parròquies impulsats per l’Esperit fins a cadascun dels racons de la diòcesi. (…) Gràcies, Sant Pare, per acollir aquests humils servidors de la vinya del Senyor.
Mn. Carlos Bosch, director del Secretariat de Pastoral amb Joves.Paraules de presentació en l’audiència privada amb el Sant Pare.
Palabras ante el Papa Francisco del Director del Secretariado Diocesano de Pastoral con Jóvenes, de la Archidiócesis de Barcelona
Querido Santo Padre,
Estamos profundamente agradecidos por regalarnos esta audiencia con usted.
Es para nosotros una ocasión privilegiada de comunión y fraternidad. Comunión en torno al sucesor de Pedro y fraternidad en nuestro peregrinar a esta ciudad.
En Barcelona, en lo alto de la montaña del Tibidabo, se encuentra un templo construido por San Juan Bosco desde donde uno puede contemplar el inmenso campo al que hemos sido llamados a sembrar. Hombres y mujeres, adultos y jóvenes, ancianos y niños… cada uno, igual que nosotros, esperando una palabra que ilumine y un gesto que, como decía tantas veces el difunto obispo Toni, anime a “vivir a lo grande”, a vivir con Cristo.
Cuando baja uno al entramado de calles que conforman nuestra diócesis, es fácil cruzarse con parroquias e instituciones educativas y sociales. En ellas nos encontramos, quizás de modo discreto, laicos comprometidos, diáconos, sacerdotes y obispos, queriendo responder con fidelidad a la llamada del Señor, con la confianza puesta en el propietario de la viña, a pesar de nuestras propias torpezas.
Deseamos volver a nuestras parroquias impulsados por el Espíritu a cada uno de los rincones de la diócesis. Este año, con la mirada puesta en la Jornada Mundial de la Juventud, donde volveremos, Dios mediante, a encontrarnos.
Estar con usted hoy es para nosotros ocasión de ahondar en el sentido de nuestras fatigas y esperanzas: hemos sido llamados para estar con Él y para a anunciar la Buena Noticia, Cristo mismo, la gran Esperanza.
Gracias, Santo Padre, por acoger a estos humildes servidores de la Viña del Señor.
Mn. Carlos Bosch
Recupera el discurs sencer del Papa Francesc aquí.
Ahir vam celebrar la primera trobada del Grup Joan Roig del cicle de Migració. Com sempre, vam començar amb adoració. Després la religiosa Vicky Molins i el Said, membre de l’hospital de campanya, van fer un col·loqui molt enriquidor. Finalment vam anar a sopar a una pizzeria per a compartir, i fer noves amistats.
El 27 de desembre va tenir lloc l’adoració intersafors de Nadal. 50 joves de diferents universitats es van reunir a l’església de Santa Agnès per a assistir a missa i a adoració.
La missa va estar presidida per Mn. Carlos Bosch, delegat de joventut de la diòcesi, i Mn. Jordi Domènech va ser l’encarregat d’exposar el Santíssim i dirigir l’adoració. Va ser un moment de reflexió i oració, per a poder escoltar a Déu en mig de Nadal i agafar força per a l’estudi. L’exposició va estar acompanyada per cants i guitarres, i tres sacerdots de la diòcesi van estar confessant als assistents que hi volguessin.
Un cop va finalitzar la vetlla, més de 20 joves es van quedar a un sopar de pica-pica al soterrani de la parròquia de Santa Agnès. Va ser un moment de trobada, no només amb Déu, sinó amb altres joves universitaris i participants de la Peregrinació Europea de la Joventut d’aquest estiu (pots llegir més sobre l’experiència de la PEJ aquí).
Si ets universitari i tens ganes de conèixer joves com tu, t’esperem al teu Safor de confiança! 🙂
