Connecta: Especial Nadal

Des de l’Església Jove Barcelona (EJB), volem compartir l’experiència viscuda durant la recent trobada per a adolescents de la diòcesi de Barcelona. Aquest esdeveniment, per a joves de 14 a 17 anys, va reunir a més de 20 parròquies i va comptar amb la participació de més de 250 adolescents!

La jornada va començar d’una manera animada a la Plaça de Sant Felip Neri, on l’energia de la joventut es va fer sentir. Mentre les parròquies s’inscrivien, els participants es van submergir en jocs i activitats que van crear un ambient molt proper.

Posteriorment, ens vam entrar a la parròquia, on es va dur a terme una petita xerrada sobre el significat del Nadal i el sentit de la trobada. L’essència de l’esdeveniment es va centrar en sortir als carrers i posar en pràctica la solidaritat durant la temporada nadalenca.

Les activitats van incloure sortir als carrers per fer companyia a les persones sense sostre, la recol·lecció d’aliments als supermercats per donar als menys afavorits, la creació de postals nadalenques amb missatges d’esperança i alegria, i el cant de nadales a la Parròquia de Santa Anna per compartir moments especials amb les persones sense llar.

La jornada va concloure amb un moment de profunda espiritualitat. Ens vam reunir per adorar al Santíssim amb música i un petit testimoni que va recordar a tots la importància de la solidaritat i el compromís durant el Nadal.

Gràcies

Gràcies a totes les entitats que han fet possible un dia com aquest i gràcies a cada jove que va decidir venir a Connecta per servir abans que acabar els detalls nadalencs. 

  • Càritas Barcelona
  • Hospital de campanya de la Parròquia de Santa Anna
  • Missioneres de la Caritat | Barcelona
  • Comunitat de l’Anyell
  • Atiram Hotels
  • Mercadona
  • Carrefour
  • Caprabo
  • Spar
  • Condis
  • Superservis
  • Calcutes

Des d’Església Jove Barcelona us desitgem un molt bon i sant nadal!

Altres edicions:

Secretariat Vocacional

Fa poc temps, el nostre cardenal Joan Josep Omella, ens va encomanar una missió concreta, seguint el desig i manament del Senyor. 

Mn. Jordi Doménech, subdirector de Joventut, va ser nomenat també director del Secretariat de Vocacions, amb la missió d’ajudar cadascú a descobrir la seva vocació, ja sigui una vida dedicada a l’amor familiar, una vida dedicada als carismes i belleses de la vida consagrada o una vida dedicada al ministeri i servei sacerdotal.

“Per dur a terme la seva voluntat i complir amb la nostra missió, necessitem cors generosos que ho donin tot pel Regne i per amor a Crist i als germans”

Això ho fem promovent la pregària i la cultura vocacional; oferint atenció personalitzada, organitzant trobades de discerniment i facilitant recursos de temàtica vocacional, i per dur a terme la seva voluntat i complir amb la nostra missió, necessitem cors generosos que ho donin tot pel Regne i per amor a Crist i als germans.

Segueix-me. Un recés de discerniment vocacional per a nois

Per altre banda, volíem demanar-vos també oracions, per tots els joves que participaran en el recés vocacional per a nois, predicat pel Bisbe David Abadias, que tindrà lloc el cap de setmana del 9 al 11 de febrer, al Santuari de Lord.

Vols unir-te a la xarxa de pregària per les vocacions?

Una xarxa de persones pregant durant 24 h al dia per demanar al Senyor vocacions per a la nostra arxidiòcesi. Inscriu-te! Aquesta xarxa està promoguda pel cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona.

“Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors” (Mt 9, 38). Perquè és Jesús mateix que ens ho demana. La xarxa és una oportunitat per a dur-ho a terme.

La vocació és avui! La missió cristiana és per al present! I cadascun de nosaltres està cridat —a la vida laical, en el matrimoni; a la sacerdotal, en el ministeri ordenat, o a la d’especial consagració— a convertir-se en testimoni del Senyor, aquí i ara.

“Jesús és real” Testimoni Jove

Soc el Gaietà, tinc 21 anys. Soc universitari.

Va haver-hi un moment que vaig adonar-me que no estava en pau amb res del
que feia
i no veia el propòsit de la meva vida. Després d’haver llegit sobre filosofia oriental i no estar satisfet, vaig agafar l’evangeli de Mateu.

Això va canviar la meva vida. De sobte, Jesús no era només un savi, sinó algú que estimava amb divinitat i em
convidava a no tenir por a res, ni de la mort.

Vaig decidir anar al SAFOR. Mai havia conegut a cap creient, i el catolicisme no m’atreia gens. Al SAFOR la gent no era estirada, em van ajudar molt parlant i deixant-me algun llibre sobre la fe.

Uns mesos després vam anar a la JMJ i va ser molt encoratjador. Vaig veure a joves, imperfectes, esclar, però que volien més que consumisme. Volien a Déu.

Ara estic fent catecisme per batejar-me. El futur és ple de dubtes, però tinc una tranquil·litat d’estar convençut que vagi on vagi, vull reflectir la llum de Déu.

Sopar Nadal de col·laboradors 23

Des d’Església Jove Barcelona vam poder gaudir d’un Sopar Nadal de Col·laboradors tot compartint moments de pregària, jocs i nadales. Vam poder conèixer la tasca que desenvolupa cada equip de voluntaris i agrair la seva dedicació un any més. Una agradable vetllada on tampoc no hi va faltar el servei en la preparació de l’àpat i dels detalls finals.

En nom de tot l’equip, us desitgem un BON NADAL i un ANY NOU ple de pau del Senyor i d’activitats on trobar-la!!

GRÀCIES 

  • Equip d’adolescents (Trobades Connecta)
  • Equip de Comunicació 
  • Equip de Safors (a la universitat)
  • Equip de joves (Trobades impulsa)
  • Equip de joves adults (Grup Joan Roig)
  • Servidors de la Bellesa 
  • Equip de Betel 
  • Sent la Creu 
  • ADSUM 
  • Assessors

Coneix tots els col.laboradors que t’acompanyaran aquest 2024!

Recull d’imatges

Altres edicions:

Congrés Inspira

Per a parròquies en sortida

El passat cap de setmana (17 i 18 de novembre) es va celebrar amb gran èxit el Congrés Inspira. La trobada va reunir més de 750 assistents i més de 50 parròquies. Aquesta trobada va néixer fa cinc anys arran d’una conversa entre el nostre benvolgut Bisbe Toni Vadell i Mn. Bruno Bérchez, Delegat d’Anunci de la fe i d’iniciació cristiana. Inspira tenia com objectiu brindar la conversió, missió i sinodalidad a les comunitats parroquials per a sortir i anunciar l’Evangeli en el món actual.

Aquest esdeveniment va proporcionar eines pràctiques per a portar la inspiració a les seves pròpies parròquies i comunitats.


El divendres 17 va començar amb una trobada de més de 100 sacerdots i diaques. La jornada va continuar amb una sessió vespertina en La Salle Bonanova, on el Bisbe auxiliar de Mèxic DF, Mons. Héctor Pérez i P. Álvaro van abordar la importància de la sinodalidad i missió. Més tard, el P. Armant Matteo, sotssecretari del Dicasteri per la doctrina de la fe, va oferir una reflexió sobre la possibilitat d’evangelitzar Europa amb els seus reptes i oportunitats. I havent sopat va ser el torn per a l’espectacle a càrrec de Juan Manuel Cotelo, que va captivar als presents amb la seva actuació sobre la missió i l’apostolat.

El dissabte 18, l’esdeveniment va continuar amb l’obertura de portes i Laudes presidides pel Bisbe Auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova. El matí va començar amb una sessió del P. Xavier Grillon, qui va parlar sobre la fraternitat i la missió com a elements clau per a la revolució parroquial. Seguidament, vam tenir el privilegi d’escoltar a Hannah Vaughan, Directora executiva de Divine renovation al Regne Unit, que va compartir idees sobre com iniciar un procés de conversió pastoral en la parròquia.

Al migdia, va tenir lloc l’Eucaristia, presidida pel Cardenal Juan José Omella. Aquest va ser un dels moments més destacats del dia, on el nostre Cardenal ens va parlar de la importància de la sinodalitat i la missió a les parròquies. Posteriorment, va tenir lloc un menjar que va permetre als participants compartir les seves experiències en les comunitats parroquials.

Ja a la tarda, vam tenir unes sessions, on cada participant podia triar entre les diferents “Parròquies Inspiradores”, on aquestes van presentar les seves experiències i així ser referència per a moltes comunitats; i més tard, triar un dels 20 diferents “Tallers Inspiradors”, per a l’aprenentatge i la reflexió en un tema en concret. La jornada va concloure amb un sopar i adoració presidida pel Bisbe Auxiliar Mons. Davida Abadias.

Aquest esdeveniment no sols va brindar als assistents l’oportunitat d’enriquir-se espiritualment i enfortir els llaços comunitaris, sinó que també els va proporcionar eines pràctiques per a portar la inspiració a les seves pròpies parròquies i comunitats. El Congrés Inspira es consolida així com un espai crucial per al creixement i la renovació de la fe en la vida parroquial.

Tota la informació a la pàgina web:

Recull d’imatges

Impulsa: Camí Ignasià

Cròniques Desenfades del Camí Ignasià!


Alguna vegada us heu preguntat què passa quant juntes caminades, riures, i un toc del Senyor? Doncs bé, el passat 4 i 5 de novembre, ens vam aventurar pel Camí Ignasià i la veritat… no sabíem a què ens estàvem enfrontant…

Dissabte: Comença el dia amb un caos controlat.

Tot va començar a les 9 a Monistrol de Montserrat, on ens vam reunir. Res com arrencar el dia amb una Missa! Després, òbviament, esmorzar (perquè som gent civilitzada, almenys això intentem). I així, amb les energies recarregades, ens aventurarem en una caminada de 24 km.

Primers kilòmetres?

Una prova de resistència digna d’un “reality”, pujades empinades i calor. Ai, però el riure no podia faltar! Érem com 15 (o una cosa així, qui porta el compte?), i en el camí ens vam anar coneixent. Parades estratègiques van incloure la història de Sant Ignasi i testimoniatges dels mossens (sacerdots amb anècdotes més boges que una pel·lícula de Hollywood).

A mig camí, parada per a menjar i el joc de “Què Preferiries?” per a mantenir-nos entenimentats (o no tant). Vam arribar a Manresa cap a les 19, vàrem fer la foto grupal (que més semblava un “meme”) i després, a buscar l’escola on anàvem a dormir. Després d’una dutxa, tan necessària com merescuda, ens vam llançar com lleons a una pizzeria. Els testimoniatges de tots van ser també molt interessants!


La retirada a “dormir” a les 23.30 va ser més un somni d’esperança que una realitat. Vam continuar xerrant fins ben entrada la matinada. Alguns finalment van sucumbir al somni, però els altres ens vam estirar a terra per a mirar les estrelles una bona estona, perquè les estrelles no es miren tots els dies, no?

Diumenge: segueixen les aventures!

A les 8, ens vam aixecar (o arrossegar, depèn de qui ho expliqui). Laudes a les 9 AM per a posar-li el toc al dia. Després, esmorzar, que va semblar més un menjar tardí que una altra cosa, perquè, total, qui té pressa en un diumenge? Després d’esmorzar vam estar jugant a bàsquet, futbol, tocant la guitarra… aquestes coses.

La missa a les 12.30 va ser el moment de reflexió, seguida d’una BBQ que es va estendre fins a mitjana tard. La visita a la Cova va ser una joia, és molt bonica, i, després, vam poder incloure una ràpida sessió d’oració. El gran tancament: el tren de tornada, jugant a cartes a la meitat del vagó!


I així, entre riures, moments de reflexió i una bona dosi de caminada, va concloure el nostre cap de setmana del Camí Ignasià!

Recull d’imatges:

Trobada Bernat Sellarès

El passat dimecres 18 d’octubre, vam començar el curs amb les trobades de Grup Joan Roig. Aquest primer cicle tracta de “La Creació”, que va ser iniciada pel Bernat Sellarès, un gran economista i filòsof. En Bernat és també professor de la UAB d’Història del pensament econòmic i polític al grau en Filosofia, Política i Economia.

La trobada va tractar de per què el Papa Francesc torna a parla de l’ecologia i per què, com a cristians, hem de pronunciar-nos sobre la cura de la Creació

Recull d’imatges

Fotògrafs: Elena Torrents i Pau Verdú

Futures trobades de Grup Joan Roig

Connecta: Inici de curs 2023!

El passat dissabte 21 d’octubre, 160 adolescents vam poder assistir a una increïble trobada “Connecta: inici de curs”. El pla va consistir en una excursió al Tibidabo que va acabar amb una adoració en el Temple. Això va ser el teló de fons per a poder estar en contacte amb les diferents parròquies i moviments de la diòcesi de Barcelona.

“En la JMJ vaig descobrir a un amic en Jesús, alguna cosa que era impensable per a mi”

Entre els quals participants vam ser: Comunitat Filipina, Santa Eulàlia de Provençana, Sant Enric d’Ossó, Sant Miquel dels Sants, St Cristòfol, Sant Sebastià, Sant Joan Baptista, Santa Tecla, Pastorals dels sords, Sant Cristòfor, Santa Eulàlia de Vilapicina, Mare de Déu de la Llum, Mare de Déu dels Desemparats, Santa Maria Mitjançera i Sant Francesc de Pàola.

Vam tenir moments molt divertits com el joc del mocador, en el qual tres equips de 50 persones competim amb totes les nostres forces. Però no tot va ser atrafegat, vam poder gaudir de les vistes que ofereix el pati que està a la part alta del temple del Tibidabo. En aquest lloc aprofitem per a fer activitats focalitzades a ressaltar la importància que té la Parròquia i la comunitat en la relació personal de cada adolescent amb el Senyor.

Culminem el dia amb una adoració eucarística en el Temple Expiatori del Sagrat Cor. Trobem moments de proximitat amb el Senyor a través de cançons, testimoniatges i oració en silenci.

“En la JMJ vaig descobrir a un amic en Jesús, alguna cosa que era impensable per a mi”. Amb aquestes paraules, un adolescent, va voler destacar la importància que la Jornada Mundial de la Joventut de Lisboa havia tingut per a ell, animant als seus companys a buscar aquesta amistat que Jesús ens regala cada dia.

Recull d’imatges

Fotògraf: Luis Trujillo

Jornada d’oració i dejuni per la Pau

El Sant Pare torna a convocar, aquest divendres 27 d’octubre, una jornada d’oració i dejuni per la Pau en el món. Preguem per totes les víctimes de la guerra. 

El Papa Francesc pretén reunir a l’Església universal amb la jornada d’oració i dejuni per la Pau.

“Las víctimas aumentan y la situación en Gaza es desesperada, por favor, hagan todo lo posible para evitar una catástrofe humanitaria.”

Què és el dejuni?

  • 1 sol àpat al dia, per molt que es pot menjar alguna cosa menys de l’habitual al matí i a la nit.
  • Està recomanat per a tots els majors d’edat sans (fins als 59 anys)

Pujada nocturna a Montserrat

Oferim el nou curs a la Mare de Déu!

La nit de divendres a dissabte 30 de setembre acomiadàvem l’estiu amb la tradicional pujada a Montserrat. L’última edició va ser el maig del 2021, durant el mes de Maria. Aquest cop, però, a les acaballes de l’estiu, aquesta boja excursió sense hores de son també va servir per fer un romiatge molt particular i oferir a la Mare de Déu el nou curs. 

La muntanya de Montserrat va servir com a punt de retrobament després de la JMJ, i el cansament acumulat de Terrassa al monestir, la nostra ofrena a la Verge. Una cinquantena de joves van participar en aquest pelegrinatge que recordava el leit motiv de la Jornada Mundial de la Joventut a Lisboa: “Maria se n’anà decididament”, fent referència al camí que va seguir la Verge per anar a servir la seva cosina Sta. Isabel. Seguint aquest esperit de servei, una setmana abans un grup reduït de joves s’havien preparat la ruta per poder guiar-nos bé. 

Abans de posar-nos en camí, tots els joves vam poder compartir uns moments de pregària i conversa en petits grups sobre l’impacte de la trobada amb el Papa a l’agost i com ens havia ajudat en les últimes setmanes d’estiu. 

“L’única situació en què és lícit mirar una persona de dalt a baix és per ajudar a aixecar-se”

Poder veure com es feia de dia al cim de la muntanya ens animava a seguir endavant, passa a passa. Un cop arribats a dalt, poder oblidar-nos dels nostres peus cansats i deixar l’esforç i les nostres peticions als Seus Peus: aquest va ser el major regal. Bé, i que ens recollís un autocar per tornar a Barcelona, també 🙂 

Va valdre molt la pena! Us hi esperem l’any que ve!

Núria Garcia

Estudiant de periodisme

Fotografies per: Edu Vallés

Les trobades de la Mediterrània 2023

El passat diumenge 17 de setembre començaven a la ciutat francesa de Marsella les Trobades de la Mediterrània: un esdeveniment on es van reunir 70 bisbes i 70 joves de totes les costes del Mediterrani per parlar dels reptes i objectius comuns d’aquestes àrees. La premissa era simple: conèixer i posar en comú; aprendre i escoltar. El lema:

Des del principi

La trobada va començar amb la reunió dels joves, que provenien de totes les vores del Mediterrani: amb creences dispars, orígens i realitats diferents. En un primer sopar de benvinguda on les diferències es posaven de manifest a cada moment, va començar a arrelar el fruit de les jornades. Somriures, preguntes, rialles; davant l’obstacle de la mancança de llengua comuna: flexibilitat; davant els dubtes i la incertesa: acompanyament. No ho sabíem encara, però al llarg de tota la setmana els joves de la Mediterrània seríem veritable testimoni de les paraules del Papa Francesc en el discurs de tancament de les jornades:

Germans i germanes, a l’actual mar de conflictes, som aquí per reconèixer el valor de la contribució de la Mediterrània, i que torni a ser un laboratori de pau. Perquè aquesta és la seva vocació, ser un lloc on països i realitats diferents es trobin sobre la base de la humanitat comuna que tots compartim, i no d’ideologies contraposades. En efecte, la Mediterrània no expressa un pensament uniforme i ideològic, sinó un pensament polifacètic i adherit a la realitat; un pensament vital, obert i conciliador: un pensament comunitari, aquesta és la paraula.

Papa Francesc

Jornada de jornades

A la matinada següent, ben d’hora, començava el programa de les trobades, que era prou complex per a dedicar-hi mesos, i no dies. Cada jornada tenia un tema de fons que feia de fil conductor de les diferents activitats o ponències: la precarietat, els conflictes, el repte climàtic, les migracions, el diàleg interreligiós… D’aquesta manera s’obria un espai de debat i posada en comú entre les diferents perspectives i experiències que representaven els joves.

La trobada amb els bisbes

Més endavant, a partir de dijous, al Palau de Pharo, els bisbes es van incorporar a les trobades, ara ja amb la missió de treure accions i objectius comuns per treballar a tot el Mediterrani. Així, els altres dies havien servit com a preparació i formació, a banda de ser un laboratori on es posava de manifest la possibilitat d’assolir els objectius de fraternitat i col·laboració entre tantes persones d’orígens i contextos diferents.

La cloenda

Finalment, el dissabte, amb l’arribada del Papa a la ciutat de Marsella s’anunciava la cloenda de les Trobades de la Mediterrània. Després de tota una setmana d’emocions a flor de pell, l’experiència arribava a la seva fi. I com sol passar, dèiem adeu amb un regust dolç i amarg als llavis; perquè amb el cansament físic també hi havia l’alegria d’haver rebut un do molt gran i la por de no saber com compartir-ho.

“Si hi ha una cosa que he après d’aquestes jornades, és que la misericòrdia és extraordinària, i per això hem de lluitar constantment per mirar els altres amb l’amor de Déu.”

“Per a mi, participar d’aquestes trobades a Marsella va ser una experiència com poques a la vida. Perquè, com molts regals del Senyor, va estar ple de lliçons que no m’esperava. A un món on tot sembla anar accelerat i sempre anem vetllant pels nostres problemes, va ser un cop d’humilitat adonar-se que tot i voler fer el bé als altres, anem amb la bena als ulls. Que a poc a poc l’egoisme s’ha colat en el nostre dia a dia i no som capaços d’aturar-nos per mirar els altres, per vetllar per ells.

Ceguera de cor

Això, que tantes vegades ens havien dit i que el Papa va definir com una crisi de l’individualisme, se’m va fer evident al llarg de la setmana i especialment a l’últim dia que vam estar a Marsella. A la missa d’acció de gràcies que es va celebrar el diumenge a la catedral de la ciutat, la basílica estava plena de gom a gom. Deu minuts abans de començar la cerimònia no hi havia lloc a la nau central i ens vam resignar a escoltar missa: sense cap visibilitat, assegudes a uns bancs de pedra del mur.

Ben entrada la celebració religiosa, encara hi apareixia gent, especialment persones grans; i tot i que no hi havia lloc i alguns joves ja s’havien començat a asseure a terra, sempre hi havia algú que s’aixecava i cedia el seu lloc. Donava igual si la persona arribava vint o trenta minuts tard o si no eren persones acusadament grans, constantment hi havia joves cedint el seu seient. I jo, que ja em pensava que havia cedit estant com estava a asseguda a un lloc on no podia ni veure l’altar, vaig veure la meva ceguesa. Quina necessitat tenia jo de tenir un lloc quan hi havia altres persones dretes? Especialment, quan no tenia cap problema en asseure a terra com tants altres joves?

Ser misericordiosos com ho és Ell

Aquesta és una de les lliçons centrals que vaig aprendre a Marsella. L’egoisme es cola en el nostre dia a dia amb les petites coses. Ens fem impassibles al sofriment dels altres; ens oblidem de vetllar per ells fins al punt que ens escoltem justificant el nostre egoisme i culpant els altres: “si volia seure, hauria d’haver arribat abans”, “no faig donacions perquè amb els meus diners no canviarem el món”, “si aquestes persones necessiten caritat, que es posin a treballar”. Si hi ha una cosa que he après d’aquestes jornades, és que la misericòrdia és extraordinària, i per això hem de lluitar constantment per mirar els altres amb l’amor de Déu. Aquesta és la nostra crida com a cristians.”

Laura Trius Béjar

Unes bones pràctiques

“Una experiència única”

Aquests tres últims mesos a Església Jove Barcelona (EJB) han estat una oportunitat per renovar la meva relació amb Déu, a la llum de diferents maneres de viure la fe dins l’Església. Això m’ha fet aprendre sobre el valor de la diversitat i l’oració, ja que sense ells seria impossible dirigir la nostra unió a l’amor de Jesús, malgrat el canvi i la incertesa que ens envolta.

Acollir les tasques amb humilitat no va resultar tan senzill com pensava al començament, però després d’estrènyer llaços amb els companys i companyes, i ser testimoni d’experiències tan profundes com la sortida de planificació de curs de l’equip, la missa d’enviament a la Sagrada Família i la Jornada Mundial de la Joventut, em sento enfortit i confiat a seguir els passos que Déu té preparats per a mi.

Gràcies a tots els membres d’EJB per la seva acollida, suport i afecte. Ha estat una experiència única amb un fort impacte en el meu creixement espiritual i professional. I gràcies a Déu per fer possible la meva immersió al Secretariat, i descobrir-me un costat entusiasta i vigorós dins l’Església que es dedica tan fervorosament a comunicar la vinguda de Jesús al món, en especial als joves.

Units en oració,

Ignacio Pont Rademakers

Estudiant de Comunicació Audiovisual i Humanitats a la Universitat Internacional de Catalunya