Vetlla Immaculada 2021

7 des. 2021

Així va ser la tradicional Vetlla a la Immaculada a la Basílica de la Mercé.

“En sortir de la Basílica es respira un ambient d’alegria. Cares conegudes, i cares no tan conegudes.”

Dimarts 7 de desembre. Es el dia abans de la Solemnitat de la Immaculada Concepció. Surto de missa i vaig a buscar al meu millor amic a casa seva per anar amb ell cap a la Basílica de la Mercè. Les pastorals juvenils dels bisbats de Terrassa, Sant Feliu i Barcelona van organitzar una vetlla per a la Immaculada que comença a les 19:30 h. Jo no tenia pensat assistir a la vetlla. No hi havia cap raó en especial per no anar-hi, simplement no m’ho havia plantejat seriosament. Va ser una petició d’últim moment el dia abans el que em va dur a participar-hi. El meu amic i jo baixem en autobús cap a la Basílica, mentre observem els llums de Nadal que ja il·luminen la ciutat. Arribem a la Basílica i comença la vetlla. El Bisbe Agustí dona la benvinguda a tots els presents, i tot seguit escoltem un breu testimoni.

Després, tots junts, resem un Misteri del Sant Rosari, i en acabar es fa la Lectura de l’evangeli. A continuació escoltem una Homilia, en aquest cas de part del Bisbe Salvador. Un cop acabada l’Homilia comença la part més essencial de la vetlla, i s’exposa el Santíssim Sagrament. És un moment de pregària que pot servir per meditar amb Maria i demanar-li coses.

“A l’aire ressona el característic so de les veus i els riures joves”

Estic segur que molts dels presents ja portàvem alguns dies en els quals, d’una manera o altra ens havíem estat preparant per a la Solemnitat del 8 de desembre, tenint detalls amb la Nostra Mare o participant en alguna novena. Es llegeix un text del Papa Francesc i es fa una meditació. Un cor de joves músics acompanya la vetlla amb algunes cançons molt maques. Després d’aquesta estona de pregària es fa la benedicció final, i el Cardenal Joan Josep fa un breu comiat. Per cloure la vetlla es canta una emotiva cançó a la Mare de Déu, i seguidament la gent comença a anar cap a les escales que duen a la Mare de Déu de la Mercè, per dir-li alguna cosa o simplement per tenir un gest d’afecte amb ella.

En sortir de la Basílica es respira un ambient d’alegria. Cares conegudes, i cares no tan conegudes. A l’aire ressona el característic so de les veus i els riures joves que, de manera espontània sorgeixen en acabar una vetlla que ens ha preparat i omplert d’il·lusió per a la celebració de l’endemà.

Guillem Juan
Badalona