Vetlla de pregària pel Bisbe Toni

20 des. 2021

Santuari de la nostra Senyora del Sagrat Cor ple. Més de 10.000 persones connectades per “streaming”. Així va ser a la Vetlla de pregària pel Bisbe Toni Vadell.

“En poc més de tres hores ha canviat no només la meva pregària, sinó la disposició del meu cor”

Arribo al Santuari de la Nostra Senyora del Sagrat Cor una mica trasbalsat, inquiet, neguitós. Com amb una pedra a l’estómac i l’ai al cor. Aquest matí el Bisbe Toni ha tingut una complicació mèdica que ha anat empitjorant al llarg del dia i, pel que diuen, la seva salut és ara mateix molt delicada. El pensament de que pot morir avui mateix m’entristeix. De fet, porto tot el dia amb el ulls humits i en més d’un moment he trencat a plorar. M’assec al banc i sento com el cardenal Joan Josep va dirigint la pregària, fent estones de silenci i llegint de tant en tant algun text. El temple està ple de gom a gom, el Santíssim ens presideix i ens uneix en l’oració. Una dona al meu costat plora silenciosament i li ofereixo un mocador d’un paquet que m’han regalat hores abans. Constato un cop més com de maca és la Providència.

A mesura que van passant les hores, la vetlla és llarga, vaig aixecant el cap i vaig reconeixent rostres coneguts. Aquí darrere tinc al Marc, veig a la Vicky més endavant i uns bancs a mà esquerra a la Míriam. M’admiro de com d’estimat és el nostre pastor que ens aplega. Gràcies Senyor per donar-nos la comunitat, on trobem descans i consol.
La música ens acompanya i guia la nostra oració. La cançó “Em rendeixo” em toca el cor, particularment quan repetim una i una altra vegada el “que es faci en mi la teva voluntat”. M’adono que la meva pregària ha anat canviant d’ençà que he arribat a quarts de 9. Ja no reso només per a que es faci el miracle per la intercessió del Beat Joan Roig. Reso per a que, aquí i ara, es faci sempre la voluntat del Senyor i Ell em doni la gràcia per a acceptar-la i estimar-la. Tant si el Senyor vol sanar al nostre estimat Bisbe Toni, com si el vol amb Ell, que es faci sempre la seva voluntat.

Admeto que em sorprenc a mi mateix. En poc més de tres hores ha canviat no només la meva pregària, sinó la disposició del meu cor. Malgrat segueixo trist, estic seré i em sento molt acompanyat. I jutjant pel que veig al voltant, penso que no sóc l’únic. M’omple d’alegria veure com l’Església de Barcelona ha respost de manera tant ràpida i contundent a la crida de pregar pel Bisbe Toni, que deu estar a poc més de 100 metres d’on som nosaltres. Sento que l’estem acompanyant, sostenint i estimant, per allò que vingui després, sigui el que sigui.

Senyor, quina passada. La fe (/’fə/, amb accent de Mallorca) és un regalàs.

Jove amic del Bisbe Toni