Peregrins d’esperança

Crònica del jubileu de joves a Roma 2025

Aquest estiu, 800 joves de la diòcesi de Barcelona han respost a la crida que els va fer el Papa Francesc i han acudit a Roma, del 27 de juliol al 4 d’agost, per celebrar el Jubileu de l’Esperança. Si més no, per voluntat de Déu, ha estat el Papa Lleó qui els ha rebut amb els braços oberts, convidant-los a travessar la Porta Santa, que no és una altra porta que Jesús mateix (Jn 10,7).

Els joves es van embarcar en aquest pelegrinatge amb diverses esperances al cor: poder veure i escoltar el Papa Lleó, conèixer altres joves amb qui compartir la fe, viure les activitats preparades tant per l’organització del Jubileu com per Església Jove, etc. Però, sobretot, portaven l’esperança de trobar-se amb Jesús, el seu Salvador. En les següents línies podreu constatar com aquesta esperança no els ha defraudat (Rm 5,5).

Després d’una llarga travessia nocturna amb autocar, els joves van arribar a Torí. Al matí van poder visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat i, a la tarda, es van traslladar a l’allotjament situat a Lombriasco. Allà van viure una jornada i mitja intensa d’oració, activitats, compartir i jocs. Una jornada en què els joves van rebre les gràcies que Déu havia pensat per a ells des de sempre i es van poder preparar pel que vindria més endavant.

Un dels joves participants, en Raúl, explica com durant tot el pelegrinatge va veure Déu actuant en cadascuna de les persones que coneixia, a través dels seus somriures, gestos, bromes i moments de tendresa, ja que “allà on n’hi ha dos o tres reunits en el nom de Jesús, Ell és enmig d’ells” (Mt 18,20).

Després de Torí, els joves van marxar cap a Roma. Allà van participar en les diferents activitats que la ciutat havia organitzat per als pelegrins: xerrades, concerts, exposicions, art i també visites a diversos punts d’interès. Cal destacar especialment la celebració de l’eucaristia amb el Cardenal, els bisbes i tots els joves de la diòcesi, així com la missa al Vaticà amb tota la joventut d’Espanya.

Aquests moments van suscitar un sentiment que en Raúl resumeix molt bé: “Aquest Jubileu m’ha servit per renovar la meva fe, tornar-me a sentir estimat, comprovar que l’Església està més unida que mai i veure que els joves catòlics no estem sols”. Després d’aquestes jornades a Roma, els joves es van dirigir a Tor Vergata per trobar-se amb el Papa i celebrar amb ell la vetlla de pregària.

Allà van gaudir de l’actuació de diferents grups de lloança. Poc després, el Papa va arribar amb helicòpter, va pujar al Papa-mòbil i va recórrer els diferents camins del complex saludant tots els joves fins a arribar a l’escenari. Abans de començar la vetlla, tres joves de diversos països li van traslladar les seves preocupacions en nom de tota la joventut.

El primer li va preguntar: “Com podem trobar una amistat sincera i un amor genuí?”.

El Papa va respondre amb les paraules de sant Agustí: “Estima veritablement l’amic qui estima Déu en l’amic”.

Una altra jove li va preguntar: “Com trobem la valentia per triar a la vida?”.

El Papa va respondre que sempre cal recordar que primer hem estat elegits per Déu i que la nostra vida és un regal d’amor.

Partint d’aquesta base sòlida, podem decidir qui volem ser. Quan ens donem a nosaltres mateixos a imatge de l’Amor perfecte és quan som veritablement feliços i la nostra vida pren sentit.

Finalment, un jove li va preguntar: “On ens podem trobar amb Jesús ressuscitat a la nostra vida, enmig de les incerteses?”.

El Papa va respondre que és el mateix Déu qui ha posat en el nostre cor aquest desig d’Ell i que podem trobar-nos amb Ell a l’eucaristia, en l’adoració, en la meditació de la seva Paraula, quan fem el bé en el nostre dia a dia i, en definitiva, a l’Església, la comunió dels creients que es sostenen mútuament.

El moment de la vetlla va ser molt impactant: veure un milió de joves junts, agenollats en silenci en adoració davant Jesús sagramentat, és una experiència que omple el cor d’esperança. Després d’aquest moment tan especial amb Jesús, la nit va continuar amb estones de compartir, balls i música per als més animats, i finalment va arribar el temps de descansar, no sense abans viure l’ensurt d’un petit xàfec.

La peregrinació va culminar amb la celebració de l’eucaristia amb el Sant Pare. En l’homilia, els va animar a aspirar a coses grans, a la santedat, ja que d’aquesta manera podrien veure la llum de l’Evangeli créixer en les seves vides i al seu voltant. També els va exhortar, un cop retornessin als seus llocs d’origen, a contagiar els qui trobessin amb el seu entusiasme i el seu testimoni de fe.

Aquest Jubileu ha estat una experiència transcendental per a molts joves.

”“Aquest Jubileu queda gravat al meu cor perquè va ser molt més del que mai hauria pogut imaginar, perquè Déu fa grans coses i mai no deixa de pensar en mi ni d’estimar-me”.
Belén

Totes les hores que els joves han passat a l’autocar o esperant a les cues per accedir a les celebracions no han estat en va: han servit per preparar els seus cors. El pelegrí es distingeix del turista perquè no es queixa, sinó que agraeix, ja que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen (Rm 8,28).

Jesús és la nostra esperança (Jn 14,1), la nostra pau (Jn 14,27), la nostra alegria (Jn 15,11). Gratuïtament hem rebut, gratuïtament hem de donar (Mt 10,8). Com ens ha convidat el Papa Lleó, siguem nosaltres ara joves portadors de llum al món! (Mt 5,14).