El passat 20 de gener vam tenir una trobada de tots els capellans acompanyants de joves de Barcelona, convocada pel cardenal Omella. Allà vam escoltar al Fran Ramírez, responsable del sector de joves de l’Acció Catòlica General a Espanya.
La comunitat i l’acompanyament amb els joves.
Una vegada més, la trobada de mossens i capellans que acompanyen a joves, convocada pel nostre cardenal Omella, va tenir lloc al Seminari Conciliar de la nostra diòcesis el dijous 20 de gener. Els assistents eren la majoria capellans, però també hi havia diaques i seminaristes.
En Fran Ramírez, responsable del sector de joves de l’Acció Catòlica General a Espanya, va iniciar la trobada amb la seva presentació fent molta èmfasi en dos aspectes relacionats amb els joves: la petita comunitat i l’acompanyament. Abans de començar amb les formalitats que poden haver-hi en el plantejament d’aquestes realitats, en Fran ens va animar a tots a tenir clares quatre idees:
Les idees
- Estimar els joves i apassionar-nos sempre amb ells i les seves realitats.
- Ser responsables i treballar propostes serioses, no improvisant.
- Somriure i ser positius.
- No cansar-se mai de tornar a començar.
Sovint ens podem acostumar a no tenir en compte aquests aspectes que poden semblar d’allò més senzill i obvi. Tanmateix no va malament que de tant en tant anem fent repàs de si ho complim o no. Tal i com diu el papa Francesc a Christus Vivit:
“En los jóvenes también están los golpes, los fracasos, los recuerdos tristes clavados en el alma.”
Christus Vivit, 83.
Això ens ha de fer ser conscients als capellans que Jesús es fa present en les creus dels joves, en aquelles creus que per ells són tant significatives i dures. Per aquest motiu, la nostra tasca com a pastors o acompanyants dels joves ha de ser sempre activa i positiva: treballar amb ells, riure amb ells i patir amb ells perquè puguin trobar en l’Església a algú, a una comunitat on trobar-se estimat i acompanyat.
En Fran ens convida a potenciar i encaminar als joves a un encontre personal i real amb Jesús, un encontre que els faci arrelar en la persona de Crist. Hem de procurar pensar alguna manera de treballar els processos de formació dels joves perquè puguin adonar-se que no és impossible conèixer Déu, trobar-se amb l’Amor i la Vida. Un aspecte que va arribar a destacar en Fran va ser la importància de transmetre que la santedat s’aconsegueix en el dia a dia, no en coses extraordinàries que potser jo mai arribaria a fer, sinó en les tasques quotidianes: en l’estudi, la feina, l’esport…
A més a més
A més a més, es va remarcar la necessitat de l’acompanyament dels joves avui en dia. Els joves que avui siguin ben acompanyats i formats, amb una fe profunda i experiencial en Jesús podran, més endavant, ser uns agents pastorals excel·lents per a la generació següent. I va alertar que és urgent que nosaltres ens esforcem per a formar el millor possible als joves avui. Un dels aspectes que va ressaltar en la formació i l’acompanyament és la importància de l’oració, una oració constant i personal.
Aquest diàleg constant amb el Senyor, el fet de necessitar parlar amb Déu i de trobar-se amb Ell ha de ser el motor d’evangelització dels joves i per als joves. Això si, evitant quedar-nos-ho tot per a nosaltres, és a dir, sortint. No podem pretendre que tot el que hem rebut i cultivem sigui només per a la comunitat on ens trobem, portar a Crist i l’experiència que he tingut amb Ell a tot el món.
Posteriorment, Mn. Carles, va presentar la preparació de la JMJ a Lisboa per a l’any 2023, pot semblar que encara queda molt, però s’ha apostat per a preparar el millor possible aquest esdeveniment que ha sigut el cimal de qualsevol trobada mundial amb joves a l’Església des que sant Joan Pau II va iniciar-les.
Mn. Ferran Lorda
Mn. Ferran Lorda va donar el seu testimoni amb relació a tot el que suposa per a una comunitat organitzar un pelegrinatge d’aquestes dimensions. Les experiències viscudes, el camí compartit, els contratemps, les ferides i lesions, la satisfacció d’arribar al destí… Totes i cadascuna d’aquestes i moltes més experiències fan que els joves descobreixin la força i la comunió de l’Esperit. Ell bufa en la nostra Església guiada pel Papa i camina amb tots nosaltres.
Finalment, Mn. Bruno, com antic delegat de la Delegació de Joves, ara el Secreteriat de Pastoral amb Joves, va relatar també tot el que suposa organitzar un pelegrinatge d’aquestes dimensions per a un grup de més de 400 joves. En poques paraules podem resumir que és l’Esperit qui acaba organitzant el viatge, tot i que és fonamental lligar-ho tot el millor possible. Aquesta és la bellesa de la nostra Església, la sinodalitat portada a la pràctica.
Mn. Alfons de Alarcón
Parròquia Santa Maria mitjancera de totes les gràcies
