Un cap de setmana pensat per a joves adults.
Un cap de setmana on es va poder desconnectar del món per a connectar amb el Senyor.
Els dies 10, 11 i 12 de desembre una vintena de joves vam participar d’uns exercicis espirituals que van tenir lloc a la casa d’espiritualitat “La Sagrada Família” de Barcelona. Només pel lloc on vam fer el recés, sabia que no podríem estar més ben cuidats. Els exercicis espirituals, en un principi havien de ser predicats pel Bisbe Toni, però per qüestions de salut no li va ser possible. Així que vam comptar de la companyia de Mn. Emili Gil. Malgrat que alguns esperaven amb ànsies poder-se retrobar amb el Bisbe, la seva absència ens va permetre poder pregar i encomanar-lo encara més. I avui encara, cal seguir-ho fent.
Si soc sincera, era la segona vegada a la meva vida que participava d’uns exercicis espirituals. Tot i que els primers havien estat feia pocs mesos, estava a l’expectativa per saber què faríem al llarg dels dies. Per sort meva, només arribar ja ens van fer arribar l’horari del cap de setmana. Vam sopar plegats i, abans d’anar a dormir, vam tenir una sessió introductòria on se’ns va explicar que al llarg d’aquells dies havíem de conviure en silenci. He de reconèixer que el silenci se’ns va fer una mica complicat, però després d’uns cops d’atenció per part de Mn. Carlos, vam entendre que era el millor per a nosaltres. L’estructura dels exercicis era molt senzilla però alhora complexa: laudes al matí, esmorzar, meditacions amb estones de pregària, reflexió i possibilitat de confessió, missa, dinar, meditacions, vespres, sopar, breu meditació i estona de pregària.
Fa realment poc que he començat a pregar diàriament a Déu, soc “nova” en tot això, i és potser per aquest motiu que quan parlo amb Déu, davant seu, a la capella, m’agrada fer-ho sola. Així m’asseguro que m’està escoltant a mi (manies meves). Sabia que seria difícil poder tenir una estona amb Déu al llarg d’aquests dies, és per això que la matinada de dissabte, em vaig vestir (ja que a Déu no se’l pot anar a visitar amb pijama), i vaig compartir amb Ell una estona de pregària. Pensava que sentiria a Déu dient-me: “Gràcies per aquest sacrifici, podries estar dormint, com tota la resta, i has vingut a mi”. Però, no. Ho tenia mal entès, jo no he d’esperar res de Déu, perquè Ell ja m’ho ha donat tot. Ara soc jo, qui li he d’oferir i entregar.
Per providència, després d’unes setmanes pensant i tenint el neguit que volia conèixer més la Verge Maria i enfortir la meva relació amb ella, les meditacions que ens va predicar Mn. Emili Gil van ser els 5 misteris de goig del rosari. Com ens cuida el Senyor! Aquests exercicis espirituals van ser el primer pas per poder conèixer més la nostra mare. I, avui, dues setmanes després, a poc a poc, encara l’estic coneixent.
És difícil resumir tres dies, i no tres dies qualsevol, en una pàgina, però és el que se m’ha demanat i així ho he fet. Us animo a tots i a totes a participar d’uns exercicis espirituals per desconnectar de món, de les responsabilitats, de la feina, dels estudis i poder connectar amb Déu i amb tu mateix.
Clara Garrit Nicolau
Parròquia Sant Pere del Masnou
