Una aventura de fe i amistad
Del 26 al 30 d’agost de 2024, un grup de joves adults del Grup Joan Roig de la nostra diòcesi va realitzar un inspirador pelegrinatge a peu fins al Santuari de Mariazell, a Àustria, on van viure una experiència carregada d’espiritualitat, natura i fraternitat.
Primera jornada: Pregària i camí
A trenc d’alba, els pelegrins van començar el seu viatge amb les laudes, demanant a Déu força per al camí. Van travessar senders envoltats d’arbres, resant i compartint moments de descans, menjar senzill i poesia en honor a la Mare de Déu.
El sol surt de l’est i comença el dia
i el saludem amb pregàries de Laudes
perquè Déu ens carregui d’energia.
Caminem entre arbustos i arbres,
però ens perdem entre senyals i cruïlles.
Tot i així fem via perquè Déu ens guia.
Descansem, deixem la motxilla i ens sentim lliures,
portem a Déu al cor i una bossa de queviures.
Fem poesia per la Maria del Mar,
avui dinarem en el punt més alt.
Jaiem sota l’ombra de Tells de fulla grossa,
prenem enciam, iogurt i fideus a la cassola.
Prosseguim fins que el camí s’acabi,
l’acabem amb els misteris i el rosari.
Segona jornada: Caminada i mates
El matí va començar amb la pregària i un recorregut guiat cap al monestir. Entre rialles i converses, fins i tot sobre matemàtiques, van arribar fins a una gran creu que observaven des de lluny, pujant amb entusiasme mentre gaudien del paisatge i de la companyia.
Comença el segon dia de peregrinació del grup Joan Roig,
els pelegrins es lleven i resen, el cor se’ls omple de goig.
L’Enric és l’encarregat de guiar-nos fins el monestir,
correm sense pressa i posant branques pel camí.
Un cop d’alt, divisem de lluny una gran creu,
El Mossèn Carlos hi puja, no me’n faig creus.
Després xerrem de matemàtiques amb la Roser,
una empedreïda de la Transformada de Fourier.
Arriba la nit, veig un estel i demano un desig:
“Jo voldria tenir els mateixos bessons de l’Enric”.
Tercera jornada: Natura i reflexió
La ruta va estar acompanyada per animals i, entre converses i cançons, els pelegrins van gaudir d’una tarda sobre l’herba. Al final del dia, dormint sobre la palla, sentien la senzillesa de la fe.
Passegem per la muntanya,
envoltats de tota fauna:
cucs, serps, cavalls i vaques
talps, llimacs, mosquits i arnes.
I parlem amb la Marina,
li parlem sobre poesïa.
Ens sentem sobre la gespa,
els cristians estem de festa.
Ja són les acaballes,
dormirem sobre la palla.
Ha vingut del riu de l’Ebre,
Sant Josep per al pessebre.
Dormirem a l’establia,
sols ens cal una Maria.
Com sóc el més menut,
faré del nen Jesús.
Ja arriba la matinada,
ens despertem amb la rosada.
Passa el temps i surt el sol,
se m’enganxen els llençols.
Quarta jornada: Tempesta envoltada en fe
Una forta tempesta els va sorprendre, però la pregària no va faltar. Després que el cel es va aclarir, van continuar el camí fins a arribar a Mariazell, observant com Déu els acompanyava a cada pas. En arribar, l’emoció era palpable: havien assolit el seu destí.
Caminem tots junts entusiasmats,
passarem vora camins i prats.
I arribem fins a un gran llac,
per l’autopista dels llimacs.
Una font de pedra que no raja.
Cau un fort llamp com una llança:
trenca el cel, brama la terra,
bufa el vent, tremola l’herba.
La Carla mana dins l’església,
que Déu aturi la tempesta.
Déu l’escolta, tots els àngels l’obeeixen.
S’esclareix el cel, els núvols s’esvaeixen.
Les gotes pertorben l’aigua.
Observem una muntanya.
La mirem tots junts i ens sembla,
un pastís farcit d’espelmes.
Més aviat del que ens pensem,
hem arribat a Mariazell.
Hem complert el nostre anhel,
hem tocat un tros del cel.
Cinquena jornada: Reflexió i retorn
L’últim matí el van dedicar al rés del rosari i a l’eucaristia. Van esmorzar junts en un ambient de camaraderia i van compartir el darrer dinar a Àustria abans de prendre l’autobús de tornada, portant amb ells moments inoblidables i un esperit renovat.
Entrem al santuari,
hi entrem amb un rosari.
A la meitat d’una Eucaristia,
preguem de forma clandestina.
I esmorzem en un bufet,
hi mengem tots a preu fet:
falta pa, melmelada i xocolata ,
caram els feligresos com endrapen.
Mariazell desitja una visita
que finalitza amb unes pizzes.
Hi ha una serra a l’horitzó,
feta amb escaire i cartabó.
Marxem amb bus per una via,
a frenades i embranzides.
Déu n’hi do com ens traginen!
En els revolts per simple inèrcia,
acabem xocant amb les finestres.
Som una colla de patates,
rodolant contra la malla.
I arribem a l’aeroport,
carregats de bons records.
S’ha acabat el pelegrinatge,
s’ha acabat aquest viatge.
Reflexió final
Per als joves, aquest pelegrinatge no va ser només un viatge físic, sinó una oportunitat per aprofundir en la seva fe, creant llaços d’amistat i comprensió.
Com van expressar amb les seves pròpies paraules:
Una experiència que, sens dubte, els marcarà per sempre.
Galeria d’imatges
