Cròniques Desenfades del Camí Ignasià!
Alguna vegada us heu preguntat què passa quant juntes caminades, riures, i un toc del Senyor? Doncs bé, el passat 4 i 5 de novembre, ens vam aventurar pel Camí Ignasià i la veritat… no sabíem a què ens estàvem enfrontant…
Dissabte: Comença el dia amb un caos controlat.
Tot va començar a les 9 a Monistrol de Montserrat, on ens vam reunir. Res com arrencar el dia amb una Missa! Després, òbviament, esmorzar (perquè som gent civilitzada, almenys això intentem). I així, amb les energies recarregades, ens aventurarem en una caminada de 24 km.
Primers kilòmetres?
Una prova de resistència digna d’un “reality”, pujades empinades i calor. Ai, però el riure no podia faltar! Érem com 15 (o una cosa així, qui porta el compte?), i en el camí ens vam anar coneixent. Parades estratègiques van incloure la història de Sant Ignasi i testimoniatges dels mossens (sacerdots amb anècdotes més boges que una pel·lícula de Hollywood).
A mig camí, parada per a menjar i el joc de “Què Preferiries?” per a mantenir-nos entenimentats (o no tant). Vam arribar a Manresa cap a les 19, vàrem fer la foto grupal (que més semblava un “meme”) i després, a buscar l’escola on anàvem a dormir. Després d’una dutxa, tan necessària com merescuda, ens vam llançar com lleons a una pizzeria. Els testimoniatges de tots van ser també molt interessants!
La retirada a “dormir” a les 23.30 va ser més un somni d’esperança que una realitat. Vam continuar xerrant fins ben entrada la matinada. Alguns finalment van sucumbir al somni, però els altres ens vam estirar a terra per a mirar les estrelles una bona estona, perquè les estrelles no es miren tots els dies, no?
Diumenge: segueixen les aventures!
A les 8, ens vam aixecar (o arrossegar, depèn de qui ho expliqui). Laudes a les 9 AM per a posar-li el toc al dia. Després, esmorzar, que va semblar més un menjar tardí que una altra cosa, perquè, total, qui té pressa en un diumenge? Després d’esmorzar vam estar jugant a bàsquet, futbol, tocant la guitarra… aquestes coses.
La missa a les 12.30 va ser el moment de reflexió, seguida d’una BBQ que es va estendre fins a mitjana tard. La visita a la Cova va ser una joia, és molt bonica, i, després, vam poder incloure una ràpida sessió d’oració. El gran tancament: el tren de tornada, jugant a cartes a la meitat del vagó!
I així, entre riures, moments de reflexió i una bona dosi de caminada, va concloure el nostre cap de setmana del Camí Ignasià!
Recull d’imatges:
