Aquest estiu es va celebrar la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) a Lisboa, entre l’1 i 6 d’agost de 2023.
Una trobada mundial de joves pelegrins, amb la presència del Papa Francesc i un milió i mig de persones reunides d’entre 150 països diferents. Durant la setmana, ens van acompanyar 30 cardenals, 688 bisbes, al voltant de 10.000 sacerdots, 25.000 voluntaris i 8.831 famílies d’acolliment. Es tracta de la major reunió catòlica a escala global des de la seva celebració impulsada pel Papa Joan Pau II en 1986 (Roma).
La veritat és que el Senyor se serveix de tot. Per això podem dir que és un Déu personal, perquè d’entre més d’un milió i mig de persones, em va veure a mi i em va consolar.
Testimoni d’un jove pelegrí
El dia a dia
En l’arribada a Lisboa, 1.500 joves d’entre 70 parròquies de l’arxidiòcesi de Barcelona van tenir l’oportunitat de participar en nombrosos esdeveniments. Cadascun afavoria una experiència alegre, dinàmica i introspectiva de diàleg amb Déu. Els programes d’activitats especials (Rise Up, Festival de la Joventut i Ciutat de l’Alegria) van introduir desafiaments i maneres creatives d’experimentar la fe. Les trobades particulars de la diòcesi (Visita al Santuari de Fàtima, la Missa de Joventut de la Conferència Episcopal Espanyola, la trobada de pelegrins de la diòcesi de Barcelona, i la Missa d’Acció de Gràcies) van permetre flexibilitat i proximitat als grups pertanyents a Catalunya. Tot això va confluir en els actes centrals (Arribada del Papa, Viacrucis, Vigília i Missa d’Enviament) on el Papa exhortava animosament als joves a deixar-se estimar per Jesús: «En la vida, res és gratis. Tot es paga. Només hi ha una cosa gratis: l’amor de Jesús».
Moltes incomoditats, però tot i així, el que predominava era l’alegria. No s’entén aquesta alegria en aquestes circumstàncies si Crist no està darrere.
Testimoni d’un jove pelegrí
El seu recorregut per la ciutat al llarg de les jornades va suposar una onada d’energia i entusiasme per a tots els pelegrins. Malgrat trobar-nos esgotats físicament, escoltar el Papa ens inspirava a seguir. Les seves expressions van aprofundir en el nostre cor des del primer moment en la seva arribada el 3 d’agost. Cada ocasió portava profundes reflexions a compartir i revelacions a destacar:
«Déu ens estima, Déu ens estima com som, no com volem ser o com la societat volgués que fóssim. Com som!».
L’avanç del nostre pelegrinatge es va fer cada vegada més complet, amb espectacles, conferències, catequesi, moments d’oració i celebracions sacramentals. Encara que el cim del camí esperava al Parc Tejo.
Va ser dissabte a la nit, ja a l’esplanada, quan em vaig adonar del que era la JMJ. La JMJ no és un retir d’intimitat, una estona de tu a tu amb Crist. La JMJ és caos, espera, incomoditats, però sobretot és convivència amb la joventut de l’església. Que bonic reunir-nos tants joves per pregar junts. Que bonic reunir-nos tants joves alegres, esperançats i amb ganes de contagiar aquesta felicitat. Que bonica és l’entrega de tants voluntaris i responsables en el servei gratuït a Déu.
Testimoni d’un jove pelegrí
La Vigília i la Missa d’enviament van donar el tancament a una setmana de molta intensitat, sacrifici i reparació. Sota el cel de Campo da Graça, van tenir lloc els últims oferiments i converses que acomiadaven l’experiència de discerniment i transformació en comunitat. Les jornades continuaran amb el Jubileu de Roma en 2025 i la JMJ de Seül en 2027. Fins llavors, continuem units en oració per l’Esperit Sant, i encoratjats per la gràcia de Déu, sigui com sigui el nostre camí o circumstància.
Em dona molta alegria veure’ls. Gràcies per haver viatjat, per haver caminat, gràcies per ser aquí! I penso que també la Verge Maria va haver de viatjar per veure Isabel: «se n’anà decididament» (Lc 1,39). Un es pregunta: per què Maria s’aixeca i va de pressa a veure la seva prima? És clar, acaba d’assabentar-se que la prima està embarassada, però ella també ho està. Per què llavors va anar si ningú li ho va demanar? Maria realitza un gest no demanat, no obligatori, Maria va perquè ama, i «el que ama, vola, corre i s’alegra» (Imitació de Crist, III, 5). Això és el que ens fa l’amor.
Papa Francesc
Ignacio Pont Rademakers
Estudiant de comunicació i humanitats
