Aquests dies hem estat presents al Pelegrinatge Europeu de Joves a Santiago de Compostel.la (PEJ’22).
Allà ens hi hem reunit més de 12.000 joves seguint les onze rutes del Camí de Sant Jaume. Tot això acompanyats de 55 bisbes de tota Espanya, Itàlia, França i Portugal; 370 sacerdots i 400 membres de vida consagrada. D’aquesta manera, la PEJ’22, celebrada entre els dies 4 i 7 d’agost, ha estat el major esdeveniment de la Pastoral Juvenil d’Espanya de l’última dècada.
Però la PEJ ha estat molt més que un encontre global. També ha esdevingut un punt d’unió entre les delegacions de Joventut dels diferents bisbats de casa nostra.
TU, JOVE
Més de 600 adolescents, joves i joves-adults de les diòcesis de St. Feliu, Solsona, Urgell, Terrasa i Barcelona, a més de Mallorca, vam caminar units des de Lugo. Pel camí ens acompanyava el bisbe Javier Vilanova. Un cop a Santiago, vam poder gaudir també de la presència paternal del cardenal Joan Josep Omella i de les catequesis amb el bisbe auxiliar Sergi Gordo i el bisbe d’Urgell Joan-Enric Vives.
El camí ens ha dut cansament, butllofes, son, però també somnis i estones de recolliment. I és que un dels temes recurrents en aquest encontre ha estat el discerniment vocacional, crucial en l’etapa de joventut. Seguint aquest esperit de servei a les necessitats dels joves, es van oferir nombrosos tallers, homilies i testimonis de diferents realitats de l’Església.
Ahir vam tornar de la PEJ i no em puc sentir més afortunada i agraïda. Se m’han donat moltíssimes preguntes i també moltíssimes respostes. El descobriment més gran que he fet ha sigut adonar-me que jo vaig anar amb la intenció de trobar-me i conèixer-me a mi mateixa, però he acabat trobant i coneixent els altres. Fins i tot quan caminàvem, el mal de peus no frenava les converses, o en les molestes i llargues cues dels banys tampoc no s’aturava la interacció entre nosaltres. Era una cosa que a mi em semblava increïble, perquè no és una cosa que passi cada dia. I és curiós perquè això només passa, quan ens uneix una cosa molt més gran, gegant; Déu”.
Núria Huanuco, 16 anys, membre del grup d’adolescents.
EL CAMÍ DE SANT JAUME: AIXECA’T!
El caminar junts ens ha fet arribar lluny, fins a la tomba de l’apòstol St. Jaume. A ella hi han pelegrinat també milers de joves en aquest any sant compostel.là. El camí ens ha permès veure molts altres exemples de pelegrinatge dels qui han posat les seves energies al nostre servei. Els guies, els voluntaris de càtering, els acompanyants d’adolescents i de la Pastoral del Sord… Al cap i a la fi, tots ens hem aixecat de les nostres comoditats i hem seguit les passes de Crist.
“Durant aquests dies de pelegrinatge he sigut el xerpa de cua, el darrer del grup. Fer el Camí amb els últims m’ha ajudat a refrescar la meua vocació pels altres, des del servei i l’acompanyament. (Pre)ocupant-me per tal que ningú es quedés enrere: Procurant seguir l’estil de Jesús; atenent, animant, curant, escoltant, compartint… posant en segon terme, les meues pròpies necessitats i gustos.
He procurat viure cada segon amb consciència, intensitat, joia i agraïment. M’ha permès gustar, a poc a poc, la presència de Déu en cadascuna de les persones que hi he descobert. Omplint la motxilla a vessar d’instants preciosos i dels noms, amb les qui hem compassat el ritme”
Ramon Oromí, guia de la delegació d’Urgell.
I ARA, SIGUES TESTIMONI
L’últim dia vam finalitzar la trobada al Monte del Gozo, aquell espai que es va preparar per acollir la JMJ de Santiago el 1989. El cardenal Antonio Marto, enviat especial del Papa, ens dirigia aquestes paraules: “Heu viscut una sèrie de belles i enriquidores trobades i experiències. La seva bellesa i riquesa no són només per a vosaltres, sinó perquè ho comuniqueu als altres”. Un missatge d’enviament que s’uneix al lema que ens ha acompanyat aquests dies. “Jove, aixeca’t i sigues testimoni!”
Recupera l’himne de la PEJ’22 aquí
