Aquest divendres a la nit va tenir lloc el romiatge nocturna a Montserrat, on vam poder gaudir de la nit, de les vistes, de converses amb els joves i del rosari de la mà de Maria. Preguem per la diòcesi de Barcelona i especialment pels seus joves!
Motxilla, sopar, cantimplora, roba d’abric… Tot preparat per la pujada a Montserrat. Planazo de divendres nit! Potser per alguns pot semblar una cosa extranya i jo he de reconèixer que aquella tarda, quan vaig sortir de la feina vaig pensar: estàs fatal! Però un cop arribats a Terrassa, on ens esperaven per sopar, la il·lusió va tornar. Quina millor forma d’acabar el mes de maig, mes de Maria, que pujant a Montserrat a veure la Moreneta, a oferir-li el final de trimestre i els exàmens…
El romiatge
La romeria va ser una oportunitat magnífica per tenir temps per pensar, va ser una forma “d’aturar-me” en el camí, de caminar envers Maria. Dirigint-nos cap a Maria vam viure unes hores de caminada, conversa, silenci, testimonis que em van ajudar molt. També va ser un regal poder compartir amb altres joves, guardo molt bon record dels moments de conversa sincera.
A primeres hores del matí arribàvem a Monistrol, on es van afegir uns quants motivats més que havien necessitat unes hores extres per animar-se. I vam començar la pujada!
Segur que tothom que hagi viscut una romeria entén la sensació que omple el cor quan finalment arribes a destí, a casa, als Seus peus. Em va impactar ja que moltes vegades havia pujat a Montserrat tot i que mai durant la nit. Aquesta va ser una oportunitat de començar el dia en plena sintonia (encara que una mica cansada també). Vam poder celebrar l’eucaristia en plena natura, amb la llum del matí i vam visitar la Mare de Déu i als seus peus vam demanar per tota la diòcesi i especialment pels joves.
Laura Molero
Jove Safor Mundet
