Un grup de 27 voluntaris es va reunir aquest estiu en la basílica de la Sagrada Família, amb la intenció d’acompanyar a milers de joves pelegrins en el seu camí cap a la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) a Lisboa. La iniciativa va tenir com a objectiu compartir la bellesa del temple i transmetre el seu sentit espiritual més profund a través de visites guiades.
Aquest voluntariat destinat a joves de l’arxidiòcesi de Barcelona, ha permès l’acolliment de molts joves al voltant del món. Amb l’explicació de la Sagrada Família des de la seva essència més pura, passant per la litúrgia, la teologia i com la tenia pensada Gaudí.
Servidors de la Bellesa va sorgir després de les jornades del Grup Joan Roig a Montserrat el curs passat. Prenent l’art i la bellesa com a camí de trobada amb Déu, segons la inspiració del projecte impulsat per Jean Paul Hernández (“Pedres Vives“).
L’interès del grup i Mn. Josep Maria Turull (Parròquia de la Sagrada Família) s’ha centrat en comprendre una lectura contemplativa lligada a Crist. La seva repercussió ha aconseguit que 15.800 joves – entre el mes de juliol i agost – acudissin al temple acompanyats per la proximitat del Senyor.
L’experiència
La guia no comptava amb l’accés des de l’interior de la basílica, però això no va impedir que la vivència fos menys impactant. La visita al claustre, les façanes i l’oferiment de diverses misses van aconseguir despertar la conscienciació sobre el lloc sagrat.
L’experiència ha produït una enorme satisfacció en la seva primera edició. El que ha portat a un gran interès per enfortir les bases del projecte de cara a futures decisions a prendre el curs que ve. Ja no sols com a suport als pelegrins en la JMJ, sinó també com a apostolat consolidat. Per a una millor explicació, comptem amb el suport de Maria Morer, responsable de l’equip en Servidors de la Bellesa:
«Una de les coses que tenim clares, després de parlar amb Jean Paul, és presentar l’activitat com un apostolat, de manera més concreta. Servir-nos de la bellesa, de l’art, i de tot aquest testimoni que ens ha deixat l’Església durant la història. De manera que es pugui parlar de Déu a través d’això a tot aquell que visiti aquests temples. Sigui la Sagrada Família, Santa Maria del Mar, o la Mercè. Prenent com a prioritat l’oració. Resar per tots aquells que venen a visitar l’església. Ser aquestes pedres vives de les quals ens parlen els Evangelis. Poder parlar de Déu a l’església, que al final és el que té més sentit del món. Un lloc d’acollida i apostolat a tots aquells que entren en un temple. Que sobretot se’ls pugui parlar de Déu en algun moment de la seva vida».
Maria Morer
Ignacio Pont Rademakers
Estudiant de comunicació i humanitats
