Connecta: especial Nadal

24 des. 2021

El passat 23 de desembre va tenir lloc la trobada d’adolescents “Connecta: amb els pobres”. Va ser una trobada on els joves adolescents van palpar molt de prop el sentit del servei als altres, especialment als pobres, fent una recollida d’aliments, servint a les persones sense llar.

“Érem unes cent persones, pregant per que aquest Nadal fos diferent per aquells qui viuen al carrer.”

Portava uns dies pensant en l’activitat de l’Església Jove amb els pobres. Què podia fer per motivar els meus adolescents a venir?

Des de la pandèmia, la seva fe estava menys ferma, més dèbil, no volien comprometre’s a res… les colònies Viu l’Estiu els havien agradat molt, els llaços que hi havien fet, les relacions amb Déu, amb els monitors i amb els joves els havien canviat però… ara tot tornava a ser el de sempre, havia tornat la monotonia, havia tornat el dia a dia i la desil·lusió.

Llavors vam preparar l’activitat de Nadal. Un temps després d’enviar la informació sobre l’activitat pel grup d’adolescents ningú havia confirmat assistència, no havien dit res. L’havien vist? Els havia cridat l’atenció?

Després d’uns dies meditant què fer i resant per ells, el Senyor em va obrir els ulls: calia estimar-los un a un, d’una manera única i personal. Ells necessiten sentir-se estimats, sentir que els importes i que els seus problemes, tot i que ens puguin semblar insignificants, també són escoltats. Així va ser com, finalment, hi van venir uns quants, i va ser una gràcia de Déu poder viure aquella experiència.

Van retrobar-se amb joves que feia temps que no veien, van veure la realitat d’una església que és gran i que està plena d’adolescents, com ells, que tenen necessitats més profundes i més transcendents que la majoria dels seus companys de classe. Després de fer una estoneta de jocs i de presentació ens van explicar com seria la tarda: uns quants anirien a felicitar el Nadal a la gent del carrer, uns altres a recollir aliments als supermercats dels voltants i altres prepararien menjar pels pobres que volguessin sopar aquella nit.

Al acabar vam passar a la capella a escoltar a un noi que ara vivia a Santa Ana i que abans vivia al carrer. Era un noi marroquí, que havia arribat aquí caminant!! Havia recorregut molts països, fins i tot Turquia, tot per evitar la frontera d’Espanya amb el Marroc. Una història realment forta. Quan va acabar el testimoni, ens vam dividir en els diferents grups de treball.

Jo vaig anar amb quatre noies que no coneixia i un responsable que tampoc havia vist mai a la porta d’un Carrefour a la rambla de Barcelona. Havíem de repartir flyers convidant la gent a que ens donés algun torró o neules perquè la gent del carrer pogués tenir un sopar una mica nadalenc aquell dia.

Vam veure de tot: gent que ens va fer cas, gent que no, gent que anava corrent i no tenia temps ni d’escoltar-te i també persones que et paraven atenció i mostraven interès a allò que els deies. No sé si va ser molt el menjar que vam recollir però el que sí que puc dir és que tots els que estàvem allà vam sentir-nos realment realitzats aquella tarda. Sabíem que ho havíem fet bé i que, gràcies a nosaltres, molta gent podria sopar aquella nit. Quina manera tan maca de començar les festes!

A l’hora que ens van dir, vam tornar a l’església i vam fer una estoneta d’adoració i reflexió davant Crist sagramentat. Érem unes cent persones, pregant per que aquest Nadal fos diferent per aquells qui viuen al carrer. I ens deia Mn. Carlos: quina pobresa trobem nosaltres en el dia a dia? Potser no tenim necessitats materials, però.. i espirituals? Som pobres d’esperit? Som realment conscients que el Nadal és el mateix Jesús que neix als nostres cors, estem preparats?

Amb aquesta reflexió i cants meravellosos, el dia 23 vam començar el Nadal al costat dels qui més ho necessiten i, sobretot, al costat de Déu

Lucia Marfil
Fordis, Cornellà