Avui fa dos anys de la mort del bisbe auxiliar de Barcelona Antoni Vadell i Ferrer o com molts l’anomenaven, simplement el bisbe Toni. Tot i afrontar un càncer de pàncrees que va fer que ens deixés als 49 anys, el bisbe Toni va saber veure’s en la malatia, com ell deia, un privilegiat.

Des d’EJB volem fer un repàs de l’exemple de vida del nostre estimat bisbe Toni.

Antoni Vadell i Ferrer va néixer el 17 de maig de 1972 a Llucmajor, a Mallorca. Als 25 anys va ordenar-se capellà a la parròquia del Beat Ramon Llull, passant més endavant a dirigir el Seminari Menor de Mallorca i a ser vicari dels col.legis parroquials de Sant Josep Oriol i Corpus Christi, a Son Cotoner.

Un cop nomenat bisbe auxiliar, a Barcelona, va ser encarregat de la pastoral juvenil, entre altres tasques. D’ell van sorgir iniciatives com el Grup Joan Roig, encarregat de difondre la doctrina social de l’església com ho va fer el beat Joan Roig, a qui el bisbe va encomanar la seva malaltia. Aquest amor que ell tenia pels joves el feia notar sempre que podia gràcies a la seva vocació de comunicador i, en diverses ocasions, a través d’àudios de Whatsapp que va enviar a integrants del Grup Joan Roig i particulars.

El seu testimoni d’amor i amistat va arribar tan lluny en la salud com en la malaltia, apropant a Déu la gent que tenia al costat els mesos que va passar a l’hospital i materialitzant-se en tants joves que van assistir a les vetlles de pregària demanant per la seva curació. També en el gran nombre de persones que es van congregar a les seves exèquies a la catedral de Barcelona. Va morir el dia de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, aquesta ciutat que la va acollir amb tanta estima i que ell va fer seva.

És enterrat al seu poble natal, que alguns van tenir la oportunitat de visitar aquest estiu al pelegrinatge de joves del Grup Joan Roig. Antoni Vadell i Ferrer, amb 45 anys, va ser el prelat més jove de l’estat espanyol i el primer mallorquí en 50 anys. Alguns l’anomenaven “el bisbe de l’etern somriure”.