Aquí us deixem un tast de què ha sigut el “Viu L’estiu”: diversió, amistat, natura, Crist, converses, testimonis, servei, esport…
“Jove, aixeca’t i sigues testimoni”: aquest és el lema del Pelegrinatge Europeu de Joves pel 2022 a Santiago de Compostela. La trobada amb Crist ens fa sortir i testimoniar, això ho hem experimentat aquest juliol. Hem pogut veure com el Senyor ha sortit a l’encontre d’alguns adolescents de Barcelona. Ja al segle III dC, Tertulià va adonar-se que l’eix del cristianisme era la carn. «caro salutis est cardo», perquè és la porta d’entrada de la salvació. Ara, segles després, en una terra secularitzada i immersa en un «canvi d’època», la carn segueix sent el camí.
Resumint, aquesta ha estat la nostra experiència com educadors i monitors de les colònies d’estiu «Viu l’estiu», coordinades pel Secretariat de Pastoral amb Joves de l’Arquebisbat de Barcelona, el passat mes de juliol. Nosaltres, monitors de diverses realitats eclesials, vam respondre afirmativament la petició del director del Secretariat, Mn. Carlos Bosch. Sense saber exactament què ens esperava, en aquestes vacances i sense conèixer els altres membres de l’equip, vam dir sí. I res més: a partir d’aquí va brollar tot.
L’eix principal sobre el qual van pivotar les colònies i la proposta no va ser altra cosa que la relació personal entre nosaltres, monitors, i la cerca comú de la presència de Déu durant aquells dies. Ja des del primer dia, el Senyor va tenir l’immens regal per cadascú de nosaltres de posar-se al centre de les colònies. Ja al viatge amb tren, el desig que fossin dies de creixement personal i ocasió per aprofundir en la fe era als nostres cors. Aquella mateixa nit, es va fer patent el do de la unitat dels convocats per estar amb Ell i servir-lo en l’atenció i educació dels nois. Va ser un fenomen acaparador, especialment si es considera el fet que eren unes vacances coordinades sinodalment per set parròquies de diferents barris, estils i ubicacions de l’arxidiòcesi.
Viu l’estiu
En certa manera, la setmana de «Viu l’estiu» se’ns va imposar davant els ulls com la implantació d’un «hospital de campanya». Hem constatat l’assot de la fragilitat de l’adolescent; la seva ferida intensa que reclamava ser acollida, escoltada i mirada en la seva totalitat. Els monitors hem intentat acollir-los tal com eren: escoltar-los, divertir-nos, gaudir de la natura, corregir-los quan era menester i sortir al seu encontre acompanyant-los en la necessitat de trobar algú que respongui completament les seves preguntes. Encara que molts no en fossin conscients.
Tot això a través de la carn tocada i canviada pel Senyor per presentar i proposar la concreció i la bellesa del cristianisme avui. Una concreció que va emergir amb potència i sorpresa en la posada en comú de l’últim dia, quan ens va acompanyar paternalment el bisbe Toni Vadell. Part dels participants va testimoniar valentament ferides i un patiment humà profund. Alhora, com havien començat a poder mirar-se a si mateixos i a entendre qui són i per a què estan fets gràcies a l’encontre personal amb el Senyor, tal com va testimoniar un noi.
Dies de felicitat i de descobrir que l’Església és un lloc on tot el que és humà queda abraçat per la presència del Senyor!
Guillem Lisicic
Seminarista de l’Arxidiòcesi de Barcelona
